Violència contra les dones: el Tribunal de Justícia necessita les condicions per acollir-se a la protecció internacional per raó de sexe
El 16 de gener de 2024 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va emetre una sentència molt important que fixa un nou criteri, molt rellevant, en relació amb el reconeixement de l’estatut de refugiat, establint que les dones, en tant que membres d’un grup social determinat, i d’acord amb la normativa europea i internacional, es poden acollir a mecanismes de protecció internacional i beneficiar-se així de l’estatut de refugiat o, si escau, de la protecció subsidiària, per motius relacionats amb el sexe.
En concret, es tracta de la sentència relativa a l’assumpte C‑621/21 (WS v Intervyuirasht orgue na Darzhavna agentsia za bezhantsite pri Ministerskia savet) del Tribunal de Justícia de la UE, emesa en relació a una qüestió prejudicial plantejada per un tribunal búlgar en un assumpte nacional, sobre una resolució denegatòria de protecció internacional.
La sol·licitant, WS, és una dona turca d’ètnia kurda que sol·licita protecció internacional a Bulgària el 2019, al·legant haver patit violència domèstica per part del seu exmarit i de la seva pròpia família biològica al país d’origen. Després del rebuig de les autoritats búlgares de la seva sol·licitud inicial, WS presenta una segona sol·licitud de protecció internacional l’any 2021, aportant noves proves i al·legant temor a “crims d’honor” i violència, a causa de la seva condició de dona, que ha patit violència domèstica i, a més, fent referència a la retirada de la República de Turquia del Conveni d’Istanbul el març de 2021, com a prova ulterior de la manca de protecció al seu país d’origen.
L’òrgan jurisdiccional búlgar, en plantejar una qüestió prejudicial davant del TJUE (és a dir, sol·licitar una interpretació nova i d’interès general per a l’aplicació uniforme del Dret de la UE), observa que el Tribunal mai no s’havia pronunciat sobre si la violència contra la dona, per raó de gènere, en forma de violència domèstica i d’amenaça de crim d’honor, es pot considerar un motiu de concessió de protecció internacional. En particular, el jutge nacional demana que es faciliti una interpretació, entre d’altres, de l’article 10 de la Directiva 2011/95/UE (motius de persecució) i en particular respecte a “la pertinença a un grup social determinat” quan s’estableix que […] els aspectes relacionats amb el sexe de la persona, inclosa la identitat de gènere, es tindran degudament en compte a l’efecte de determinar la pertinença a un determinat grup social o de la identificació d’una característica del grup esmentat>> .
Es pot afirmar que l’element més rellevant que dona lloc al plantejament de la qüestió prejudicial davant del TJUE és si l’existència d’un temor, per part de la sol·licitant, a ser perseguida per agents no estatals a causa de la seva pertinença a un determinat grup social (és a dir, dones víctimes de violència domèstica i aquelles que poden ser víctimes de crims d’honor), constitueix motiu suficient per a la concessió de l’estatut de refugiada, d’acord amb l’article 10 de l’esmentada directiva.
La interpretació del dret de la Unió Europea per part del TJUE es realitza de conformitat amb la Convenció de Ginebra de 1951 i el seu protocol de 1967, la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW, en la seva sigla a anglès) i el Conveni d’Istanbul. Pel que fa a això, el Tribunal assenyala que la Directiva 2011/95/UE s’ha d’interpretar d’acord amb el Conveni d’Istanbul, que vincula la Unió Europea, i reconeix la violència contra les dones com una forma de persecució i busca prevenir, perseguir i erradicar totes les formes de violència contra les dones i les nenes.
Es pot dir per tant que la rellevància de la sentència en qüestió és haver reconegut que, en la interpretació de la Directiva “Qualificacions”, les dones poden considerar-se com a pertanyents a un determinat grup social, quan s’acrediti que, al seu país d’origen, estan exposades, per raó del sexe, a actes de violència física o psíquica, inclosos actes de violència sexual i violència domèstica.
La Cort afegeix que si no es compleixen les condicions per a la concessió de l’estatut de refugiat, les dones podran ser beneficiàries de l’estatut de protecció subsidiària, en particular <<en cas d’amenaça real que les assassinin o que un membre de la família o de la seva comunitat cometi actes de violència contra elles a causa d’una presumpta transgressió de normes culturals, religioses o tradicionals>> .
Sovint calen grans esdeveniments significatius, amb impacte mediàtic o social, per etiquetar l’inici de grans canvis socials. A vegades, però, esdeveniments amb poc impacte mediàtic o social suposen un canvi transcendental en la interpretació que fem de la realitat.
Potser aquesta sentència no ha tingut impacte social, ni ha sortit als mitjans, però suposa una fita molt rellevant: el TJUE, no només valora la possibilitat d’atorgar l’estatut de refugiat a una persona, per l’amenaça real de patir violència física o psíquica, incloent-hi actes de violència sexual i violència domèstica, per raó del seu sexe, sinó que, a més, li reconeix, efectivament, la condició de refugiada.
