La participació de la Unió Europea en les organitzacions regionals d’ordenació pesquera
Investigador predoctoral, Departament de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals. Universitat de Barcelona
Aquest 2022 es compleixen 40 anys des de l’adopció de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar (CNUDM) i, des de llavors, la percepció de la pesca marítima internacional ha canviat significativament, no només en termes ambientals, socials i econòmics, sinó que també en aspectes jurídics. Doncs l’establiment de les Zones Econòmiques Exclusives (ZEE) per part de la CNUDM — en l’interior de la qual es troben aproximadament el 90% dels recursos pesquers mundials, tot i ocupar tan sols el 35 % de la superfície total dels mars— va obligar als països amb flotes de pesca a distància a celebrar acords internacionals per accedir als recursos pesquers situats a les ZEE de tercers Estats o a zones d’alta mar regulades per una Organització Regional d’Ordenació Pesquera (OROP).
La Unió Europea (UE) no ha estat un mer espectador davant d’aquests canvis. Doncs, segons dades proporcionades per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), durant l’any 2020 la UE va ser la setena productora de pesca a nivell mundial. Les raons d’això són variades, només cal recordar que la UE posseeix una de les franges costaneres més extenses del planeta —compta amb aproximadament 65.000 quilòmetres de costa pertanyent a 22 dels seus 27 Estats membres— i, alhora, posseeix una de les flotes de pesca a distància més importants a nivell mundial, amb un total d’aproximadament 15.000 vaixells registrats per pescar fora de les aigües de la Unió. Les estimacions indiquen que les activitats pesqueres d’aquesta organització fora de les aigües comunitàries es produeixen principalment a zones sota la competència de les OROP i representen aproximadament el 18% del total de les captures desembarcades a la UE (839.000 tones) i el 19% del valor total (1.400 milions d’euros).
Per això la dimensió exterior de la pesca és un dels principals pilars de la política pesquera comuna de la UE. En efecte, el Reglament sobre la Política Pesquera Comuna [A partir d’ara: Reglament sobre PPC] estableix que la competència de la UE a l’àmbit de la conservació dels recursos biològics marins i la gestió de la pesca i de les flotes que exploten aquests recursos no es limita només a les aigües marítimes sota la jurisdicció dels seus Estats membres, sinó que s’estén també a les activitats de pesca efectuades per vaixells pesquers de la UE fora de les aigües comunitàries o per nacionals dels Estats membres, sense perjudici de la responsabilitat principal de l’Estat del pavelló (article 1.2).
En l’àmbit de les organitzacions internacionals de pesca, la política exterior de la UE s’adreça principalment al suport i l’enfortiment d’aquestes i, en particular, de les OROP (article 29 del Reglament sobre PPC). En aquest sentit, cal esmentar que actualment la UE participa en dotze OROP: cinc es caracteritzen per establir mesures de conservació i ordenació respecte d’una espècie altament migratòria com és: la tonyina (la Comissió Ampliada per a la Conservació de la Tonyina Vermella del Sud); la Comissió Interamericana de la Tonyina Tropical; la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina de l’Atlàntic; la Comissió de Pesca del Pacífic Occidental i Central; i la Comissió de la Tonyina per a l’Oceà Índic); i les set restants gestionen diversos recursos pesquers en una determinada zona marítima (la Comissió per a la Conservació dels Recursos Vius Marins Atlàntics; la Comissió General de Pesca a la Mediterrània; la Comissió de Pesqueries de l’Atlàntic del Nord-est; l’Organització per a la Conservació del Salmó de l’Atlàntic Nord, l’Organització de Pesqueries de l’Atlàntic Nord-oest, l’Organització de la Pesca de l’Atlàntic Sud-oriental i l’Organització Regional d’Ordenació Pesquera del Pacífic Sud) Cadascuna d’aquestes OROP té les seves pròpies especificitats que la distingeixen de les altres, és per això que les seves activitats són molt variades. No obstant això, és comú l’actuació conjunta de les OROP en la lluita contra la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada (INDNR).
Això no és quelcom antulladís, ja que, en termes econòmics, la pesca INDNR és responsable de la pèrdua d’11 a 26 milions de tones de peix a l’any, cosa que equival a un valor econòmic estimat de 10.000 a 23.000 milions de dòlars anuals. Per això la UE, en el marc de la seva política exterior, té com objectiu fomentar i donar suport, en tots els àmbits internacionals, a l’actuació necessària per erradicar la pesca INDNR (article 28.2 del Reglament sobre PPC). En aquesta tasca, destaca la cooperació de la UE, a través de l’Agència Europea de Control de la Pesca, amb tercers països i organitzacions internacionals de pesca, incloses les OROP, per reforçar el compliment de les mesures destinades a lluitar contra la pesca INDNR, per tal de garantir l’estricta observança de les mesures adoptades per les organitzacions internacionals esmentades (article 30 del Reglament sobre PPC).
La tasca de la UE en la lluita contra la pesca INDNR s’explica perquè aquesta organització internacional té un paper significatiu al mercat internacional de la pesca, ja que és el principal comerciant mundial de productes pesquers en termes de valor. Ja que el comerç de la UE (és a dir, les importacions i les exportacions) ha augmentat els darrers anys arribant a assolir un valor de 32.300 milions d’euros al 2018. És per això que, per contrarestar aquest lucratiu negoci il·lícit, l’any 2008 el Consell de la UE va dictar un Reglament per prevenir, descoratjar i eliminar la pesca [A partir d’ara: Reglament sobre pesca INDNR], el qual s’aplica a tota la pesca INDNR i activitats connexes que es duguin a terme al territori dels Estats membres de la Unió, a les aigües comunitàries o a les aigües marítimes sotmeses a la jurisdicció de tercers països, així com a les activitats que es duguin a terme a alta mar (article 1.3).
En relació a aquestes darreres activitats, destaca la llista que any a any ha d’elaborar la UE respecte dels vaixells que practiquen la pesca INDNR en base a les llistes proporcionades per les OROP[1]. Dins de les mesures aplicables als vaixells pesquers inscrits en la “llista negra” comunitària es troba aquella que prohibeix la importació de productes de la pesca capturats per vaixells que practiquen la pesca INDNR i, per tant, no s’accepten ni es validen els certificats de captura que acompanyin aquests productes (article 37 lletra f, del Reglament sobre pesca INDNR). Les “llistes negres” dels vaixells que practiquen la pesca INDNR constitueix la millor il·lustració de l’excel·lent col·laboració entre la UE i les OROP. Al meu entendre, les OROP poden constituir -com ho reconeix les Nacions Unides- el principal mecanisme de cooperació internacional en els àmbits de la conservació i l’ordenació de les poblacions de peixos transzonals i altament migratòries[2] i un mecanisme idoni per combatre fenomens indesitjables com la pesca INDNR.
En definitiva, en aquests darrers quaranta anys la UE s’ha convertit en un actor clau en la governança internacional de la pesca en ser el principal comerciant mundial de productes de la pesca i per dur a terme significatives activitats pesqueres fora de les aigües comunitàries (una cinquena part de les captures de la flota pesquera de la Unió es produeix fora de les aigües dels seus Estats membres). Això ha permès que la UE hagi desenvolupat una important tasca normativa en l’àmbit de la política exterior pesquera, que s’ha traduït, entre d’altres, en la participació, el suport i la contribució a les activitats desenvolupades per les OROP.
No obstant, això també es tradueix en importants desafiaments per a la UE en l’àmbit internacional. Doncs, en fer-se més urgent el problema de l’exhauriment dels recursos pesquers, els Estats i les OROP han començat a reaccionar adoptant mesures correctores que tendeixen a pal·liar les conseqüències negatives que presenten tant els mètodes de conservació com la pesca INDNR. En especial, cal reforçar la cooperació internacional per tal de que les mesures que s’estableixin per a l’alta mar i les que s’adoptin per a zones que es trobin sota jurisdicció nacional siguin compatibles i amb això assegurar que la conservació i l’ordenació dels recursos pesquers es realitzi amb els mateixos estàndards internacionals a tots els mars i oceans del món.
I, d’altra banda, és necessari que en aquest àmbit que els Estats cooperin, directament o per via de les OROP, per subministrar la informació que sigui necessària per a la conservació i ordenació dels recursos pesquers. Doncs les dades i la informació utilitzades i produïdes pels diferents actors que participen en la pesca internacional es caracteritzen pel seu canvi constant, l’amplitud dels temes requerits, per la varietat de disciplines que comprenen, l’escala de local a global i la diversitat de fonts d’informació. Per tant, cal que els Estats i les OROP proporcionin les dades relatives dels vaixells pesquers que operen actualment, així com les estadístiques de captura i esforços de pesca i tota informació útil per als fins de conservació i ordenació. Doncs el coneixement precís i apropiat dels recursos pesquers, incloent-hi aspectes socioeconòmics, és un requisit previ per a la formulació de polítiques pesqueres encertades.
[1] El Reglament d’execució (UE) núm. 2021/1120 de la Comissió, de 08 de juliol de 2021, pel qual s’estableix la llista de la Unió Europea dels vaixells que practiquen una pesca il·legal, no declarada i no reglamentada, conté la llista més recent, que inclou la informació proporcionada per 13 OROP i incorpora 162 vaixells a la llista.
[2] Nacions Unides (2016), Informe de la reanudación de la Conferencia de Revisión del Acuerdo sobre la Aplicación de las Disposiciones de la Convención de las Naciones Unidas sobre el Derecho del Mar de 10 de diciembre de 1982 relativas a la Conservación y Ordenación de las Poblaciones de Peces Transzonales y las Poblaciones de Peces Altamente Migratorias, A/CONF.210/2016/5 (NovaYork, 23 a 27 de maig de 2016).
Per llegir o documentar-se més sobre el tema pot consultar-se:
Comissió Europea (2020), La política pesquera común en datos y cifras. Información estadística básica: edición de 2020. Disponible a: <https://data.europa.eu/doi/10.2771/14327> (Últim accés: 5’octubre de 2022).
FAO (2022), The State of World Fisheries and Aquaculture 2022. Towards Blue Transformation. Disponible a: <https://www.fao.org/3/cc0461en/cc0461en.pdf> (Últim accés: 5 d’octubre de 2022).
IUUWATCH (2021), Regulating fisheries in the high seas. Disponible a: <http://www.iuuwatch.eu/eu-external-fleet-regulation/regional-fisheries-management-organisations/> (Últim accés: 5’octubre de 2022).
Nacions Unides (2022), Las consecuencias de una pesca ilegal, no declarada y no regulada. Disponible a: <https://www.un.org/es/observances/end-illegal-fishing-day> (Últim accés: 5’octubre de 2022).
Parlament Europeu (2017), Las relaciones internacionales en materia de pesca. Disponible a: <https://www.europarl.europa.eu/factsheets/es/sheet/119/las-relaciones-internacionales-en-materia-de-pesca> (Últim accés: 5’octubre de 2022).
