La Política Pesquera Comuna de la Unió Europea davant l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 14
Professora Lectora Serra Húnter de Dret Internacional Públic a la Universitat de Barcelona
L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 14 “Vida submarina”, part integrant de l’Agenda 2030 adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2015[1], s’enuncia com a “Conservar i utilitzar sosteniblement els oceans, els mars i els recursos marins” i es divideix, al seu torn, en deu metes específiques relacionades amb la pesca, la reducció de la contaminació o la mitigació dels efectes de l’acidificació del mar, entre d’altres.
En relació a la pesca, els Estats es van comprometre el 2015 a reglamentar eficaçment l’explotació pesquera i posar fi a la pesca excessiva, la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada (pesca INDNR) i a les pràctiques pesqueres destructives, i a aplicar plans de gestió amb fonament científic per tal de restablir les poblacions de peixos en el període de temps més breu possible (meta 14.4); a prohibir certes formes de subvencions a la pesca que contribueixin a la sobre capacitat i a la pesca excessiva, eliminar les subvenciones que contribueixin a la pesca INDNR i a abstenir-se d’introduir-ne de noves (14.6); i a facilitar l’accés dels pescadors artesanals als recursos marins i als mercats (14.b).
Quan ens preguntem per quin és el rol de la Unión Europea (UE) en el marc d’aquest ODS 14 cal tenir present, per una banda, que es tracta d’un actor especialment rellevant i interessat en la seva consecució, ja que depèn econòmica, mediambiental i socialment del mar[2]. Per altra banda, la UE i els seus Estats membres es troben també fortament compromesos amb la protecció del mar i els seus recursos vius, doncs són part a la Convenció de Nacions Unides sobre el Dret del Mar de 1982 i en l’Acord sobre les poblacions de peixos de 1995, havent-se compromès en la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible, celebrada a Johannesburg el 2012, a lluitar contra la disminució continuada de moltes poblacions de peixos[3].
Per a la protecció del medi marí a la UE coexisteixen diverses polítiques comunes: en particular, la Política Marítima Integrada, dins la qual s’integra la Política Pesquera Comuna (PPC), i la Política Mediambiental. D’acord amb l’article 2 del Reglament UE 1380/2013, columna vertebral de la PPC, el principal objectiu d’aquesta política comuna és garantir que les activitats de pesca i aqüicultura siguin sostenibles ambientalment a llarg termini i es gestionin de forma coherent amb els objectius de generar beneficis econòmics, socials i d’ocupació, i de contribuir a la disponibilitat de productes alimentaris”[4].
A tal fi, l’actual PPC, que va entrar en vigor el 29 de desembre de 2013 i que és d’aplicació des de l’1 de gener de 2014, incorpora una sèrie de mesures, entre les quals destaquen les següents: a) l’establiment de quotes de pesca i captures totals permissibles que respectin el “Rendiment Màxim Sostenible”, és a dir, “el rendiment d’equilibri teòric màxim que pot extreure’s contínuament, de mitjana, d’una població en las condicions ambientals mitges existents sense que això afecti significativament el procés de reproducció” (art. 4.1.7 del Reglament de base); b) la reducció de les captures no desitjades, en particular, eliminant gradualment els rebuigs pesquers a través de l’obligació de desembarcar tota la captura al port i mitjançant l’adopció de mesures tècniques orientades a optimitzar els patrons d’explotació, minimitzant les captures incidentals d’espècies sensibles o protegides; c) la regionalització de la presa de decisions, de manera que aquesta s’aproximi als caladors, permetent involucrar a les parts interessades; d) l’adopció d’un enfoc ecosistèmic per a la gestió de les poblacions de peixos a través, entre d’altres, de la introducció de plans plurianuals (como és el Pla Plurianual del Mediterrani); e) la prohibició de certes subvencions a la pesca que tinguin com a efecte augmentar la capacitat de pesca i, en conseqüència, fomentar la sobrepesca de determinades espècies de peixos; f) la regulació i promoció de la pesca artesanal i a petita escala, la qual contribueix en gran mesura a la nutrició, la seguretat alimentaria, els mitjans de subsistència locals, les economies nacionals i que, a la UE, representen més del 84 % de la flota pesquera; g) l’ajust de la capacitat de la flota de la UE a las possibilitats de pesca atribuïdes; h) la millora del control de l’activitat pesquera i la lluita contra les infraccions associades, especialment la pesca INDNR; i) el finançament a través del Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura, un dels cinc fons estructurals i financers de la UE, l’objectiu del qual és fomentar l’activitat pesquera sostenible; j) la millora de l’eficiència i la transparència del mercat interior dels productes pesquers, a través, entre altres, de l’establiment de noves obligacions dels Estats membres per tal de reforçar l’aspecte científic, incrementar la recollida de dades i la posada en comú d’informació sobre poblacions, flotes i impacte de l’activitat pesquera; y, k) el reforç de la dimensió internacional de la PPC, celebrant acords pesquers amb tercers països i participant en la gestió internacional de la pesca a través de les Organitzacions Regionals d’Ordenació Pesquera (OROPs).
A les portes de la propera reforma de la PPC, és pertinent preguntar-se fins a quin punt s’està complint amb l’ objectiu d’assolir una pesca sostenible a la UE. Per aquest motiu, tant la Comissió Europea[5] com el Tribunal de Comptes Europeu[6], han fet un balanç provisional. Les seves principals conclusions apunten, en primer lloc, a resultats divergents pel que fa a les pesqueries, atès que s’han obtingut progressos a l’Atlàntic, però mals resultats al Mediterrani (on la situació és crítica, amb percentatges d’explotació que dupliquen els nivells sostenibles).
En segon lloc, destaquen un feble compliment de l’obligació de desembarcar la captura dins la UE, ja que la implementació d’aquesta obligació troba resistència per part dels Estats membres i la industria pesquera.
Tercer, el balanç conclou que les pràctiques pesqueres destructives continuen pertorbant els ecosistemes marins de la UE, estimant-se que al voltant del 43 % de la plataforma/ talús europeu i el 79% dels fons marins de la costa estan sent físicament pertorbats principalment com a conseqüència de la pesca d’arrossegament de fons.
Quart, apunten que, tot i que el número de naus de la flota de la Unió en general segueix disminuint, la capacitat d’algunes flotes nacionals s’aproxima molt als límits màxims de capacitat pesquera establerts pel Reglament sobre la PPC.
Cinquè, aprecien una preocupant falta de transparència i d’informació, circumstància que dificulta la qualitat de l’assessorament científic. Això afecta molt especialment al problema dels subsidis a la pesca. Tot i que la PPC s’orienta a eliminar-los gradualment (sobretot aquells dirigits a la construcció de noves naus i a l’augment de la capacitat pesquera), el context internacional ve marcat pel fet que encara no s’hagi arribat a un acord a nivell internacional en relació a la regulació dels subsidis pesquers considerats nocius.
Sisè, confirmen amb optimisme que s’han assolit progressos en relació a la promoció de la pesca artesanal a la UE, en bona mesura gràcies al suport del Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura a una amplia varietat de pescadors artesanals, inclosos els joves.
Finalment, el balanç comunitari conclou que cal adoptar més esforços per a integrar en la presa de decisions a les parts interessades a nivell local i regional, el que contribuiria a millorar la seva acceptació per part de la indústria pesquera.
Assolir una pesca sostenible a la UE és un objectiu ambiciós i queda encara molt per fer. La última reforma de la PPC ha introduït noves mesures que van en la bona direcció pero romanen encara múltiples dificultats a solventar, i també alguns reptes per endavant. A nivell intern, la UE ha de reforçar el control del compliment de la PCC sobretot per part dels Estats membres. A nivell extern, per una banda, la UE ha de gestionar l’impacte del BREXIT ja que, arrel de l’Acord de Comerç i Cooperació firmat a finals de 2020 amb el Regne Unit[7], les decisions sobre una gran majoria de les poblacions de l’Atlàntic i del Mar del Nord ja no corresponen exclusivament a la Unió, sino que hauran de ser pactades amb el Regne Unit, Noruega i els Estats riberencs. I, per una altra banda, la UE ha de seguir treballant per millorar el seu rol en la gestió del règim internacional de la pesca, molt particularment a través de la seva membresia en algunes OROPs.
[1] Resolució 70/1 de l’Assemblea General de les Nacions Unides, de 25 de setembre de 2015.
[2] José Manuel Sobrino, Gabriela A. Oanta, “Prólogo”, a José Manuel Sobrino y Gabriela A. Oanta (coords.) La construcción jurídica de un espacio marítimo común europeo, Barcelona: Bosch, 2020, pp. 29-34, p. 29
[3] Reglamento (UE) 1380/2013 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 11 de diciembre de 2013, párr. 7.
[4] Reglamento (UE) no. 1380/2013 del Parlamento Europeo y del Consejo de 11 de diciembre de 2013 sobre la Política Pesquera Común, por el que se modifican los Reglamentos (CE) no 1954/2003 y (CE) no 1224/2009 del Consejo, y se derogan los Reglamentos (CE) no 2371/2002 y (CE) no 639/2004 del Consejo y la Decisión 2004/585/CE del Consejo (DOUE, 28 de diciembre de 2013)
[5] Vegis: Comissió Europea, European Climate, Infrastructure and Environment Executive Agency, “Assessment of the existing EU policy tools in the field of Sustainable Development Goal (SDG) 14 and other ocean-related agenda 2030 targets: final report”, Publications Office, 2021. Vegin-se també les comunicacions que annualment la Comissión Europea dirigeix al Parlament Europeo i al Consell. L’última és: Comisión Europea, “Comunicación de La comisión al Parlamento Europeo y al Consejo. Hacia una pesca más sostenible en la UE: situación actual y orientaciones para 2022” (COM/2021/279 final)
[6] Tribunal de Comptes Europeu, Informe Especial 26/2020: Medio marino: la protección de la UE es extensa pero poco profunda, (2020/C 412/09)
[7] Acuerdo de Comercio y Cooperación entre la Unión Europea y la Comunidad Europea de la Energía Atómica, por una parte, y el Reino Unido de Gran Bretaña e Irlanda del Norte, por otra, ST/5198/2021/INIT (DO L 149 de 30.4.2021, p. 10)
Selecció de lectures addicionals
Europa Press. (17 / 06 / 2022). El sector pesquero europeo pide reformar elementos básicos de la Política Pesquera Común (PPC). Europa Press. Recollit de https://www.europapress.es/economia/noticia-sector-pesquero-europeo-pide-reformar-elementos-basicos-politica-pesquera-comun-ppc-20220617123127.html
Industrias pesqueras. (6 / 06 / 2022). Seguridad alimentaria, objetivo esencial de la futura PPC. Recollit de https://industriaspesqueras.com/noticia-71094-seccion-Pol%C3%ADtica%20de%20Pesca
Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. (13 / 06 / 2022). Luis Planas: Tenemos que pasar ya al debate concreto sobre las “cláusulas espejo” para que la Comisión Europea fije líneas de actuación. Recollit de https://www.mapa.gob.es/es/prensa/ultimas-noticias/luis-planas-tenemos-que-pasar-ya-al-debate-concreto-sobre-las-cl%C3%A1usulas-espejo-para-que-la-comisi%C3%B3n-europea-fije-l%C3%ADneas-de-actuaci%C3%B3n/tcm:30-621098
Xunta de Galicia. (6 / 06 / 2022). Galicia lidera los pasos de las regiones de la Unión Europea para fijar una propuesta conjunta, social y de futuro de la política pesquera común. Recollit de https://www.xunta.gal/notas-de-prensa/-/nova/69599/galicia-lidera-los-pasos-las-regiones-union-europea-para-fijar-una-propuesta?langId=es_ES
