Algunes reflexions sobre l’actualitat de la Unió Europea durant l’any 2016, per Andreu Olesti
Catedrático de Derecho de la Unión Europea de la Universitat de Barcelona
L’any 2016 s’ha caracteritzat per un conjunt de fets que han condicionat el quefer del funcionament de la Unió Europea (UE) i que, per la seva importància, continuaran influint i subordinant l’actuació de la UE en el futur mediato.
1. En primer lloc cal esmentar el referèndum convocat pel Govern britànic sobre la permanència del Regne Unit en la UE, i les conseqüències derivades del seu resultat. La pregunta que es va formular als votants va ser molt clara i directa: Deu el Regne Unit continuar sent membre de la Unió Europea o ha de deixar la Unió Europea? I les dues possibles respostes tampoc deixaven dubte: Continuar sent membre de la Unió Europea (Remain a member of the European Union)/Deixar la Unió Europea (Leave the European Union). El 23 de juny es va celebrar la consulta, van exercir el seu dret al vot el 72,2% dels votants, dels quals el 51,9% (17.410.742 vots) a favor de la retirada del Regne Unit i el 48,1% (16.141.241 vots) recolzant el manteniment de l’estatut de membre. La distribució dels resultats va ser heterogènia ja que el Leave va triomfar a Gal·les (53,4%) i Anglaterra (52,5% (si ben l’àrea metropolitana de Londres es va mantenir majoritàriament a favor del Remain) i en canvi el vot a favor de continuar en la UE va ser predominant a Escòcia (62%), Irlanda del Nord (55,8%) i Gibraltar (95,1%).
Aquest desenllaç va constituir el primer pas que va activar el procediment de retirada del Regne Unit del procés d’integració europeu segons el previst en l’article 50 TUE. Posteriorment el Parlament Britànic ha autoritzat al Govern, el 9 de febrer de 2017 i per una majoria de 494 vots a favor i 122 en contra, l’activació del mecanisme. Aquesta votació va tenir lloc després que la Supreme Court, mitjançant sentència del 24 de gener de 2017, ratifiqués la decisió de la High Court de 3 de novembre de 2016 i fallés en contra del Govern, obligant-li a comptar amb l’autorització del Parlament britànic per poder iniciar el procediment de retirada de la UE. El següent pas tindrà lloc, quan el Govern britànic notifiqui al Consell Europeu la seva intenció d’abandonar la UE…
2. Un segon element que mediatiza l’actuació de la UE, ho representa la implementació de l’acord de la UE amb Turquia o, segons ha manifestat el Tribunal General en el seu acte de 28 de febrer de 2017, l’acord dels Estats membres de la UE amb Turquia. El 18 de març va tenir lloc una Declaració UE-Turquia on es va convenir posar terme a la migració irregular des de Turquia a la UE. Per a això, es van acordar una sèrie de línies d’actuació, de les quals es destaquen les següents:
a) des del 20 de març de 2016, tots els nous migrants irregulars que passin de Turquia a les illes gregues seran retornats a Turquia (les despeses de les operacions de tornada de migrants irregulars són a càrrec de la UE).
b) per cada nacional sirià retornat a Turquia des de les illes gregues, es reasentará a un altre sirià procedent de Turquia en la UE, tenint en compte els criteris de vulnerabilitat de les Nacions Unides, i donant prioritat als migrants que no hagin entrat o intentat entrar prèviament de manera irregular a la UE. El reasentamiento s’havia de realitzar en un primer moment mitjançant el compliment dels compromisos adquirits pels Estats. L’efectivitat d’aquestes mesures ha estat molt reduïda, ja que alguns Estats s’han mostrat molt poc inclinats a acceptar el reasentamiento del nombre les persones assignades.
c) Turquia ha de prendre totes les mesures que s’estimin necessàries per evitar que s’obrin noves rutes marítimes o terrestres de migració il·legal a la UE i cooperarà a aquest efecte amb els estats veïns, així com amb la UE. L’efectivitat d’aquestes mesures ha comportat que durant l’any 2016 s’hagi produït un trasllat rellevant dels moviments migratoris des del Mediterrani Oriental al Mediterrani Central
d) la UE es compromet al desemborsament de 6000 milions d’euros al denominat Mecanisme per als refugiats a Turquia, garantint el finançament de projectes destinats a persones sota protecció temporal, especialment en l’àmbit de la salut, l’educació, les infraestructures, l’alimentació…
3. En tercer lloc, és clarament observable que continuen els problemes econòmics i financers en l’eurozona, tant per als Estats com per a les institucions bancàries. Per a aquestes últimes, com ha ocorregut en altres ocasions, quan poden posar en risc l’estabilitat del sistema, són objecte d’ajudes estatals per ser reflotadas.
En aquest sentit és paradigmàtica l’opció triada per pal·liar les dificultats financeres de Monti Pascchi vaig donar Siena (MPS), tercera entitat financera més important d’Itàlia i que està tutelada pel Mecanisme Únic de Supervisió (MUS). MPS no va superar les proves de solvència del BCE al juliol i tampoc va obtenir èxit per ampliar la seva capital. El 21 de desembre, el Parlament italià va autoritzar un increment de la despesa pública de 20.000 milions d’euros per proveir capital en suport de les entitats financeres italianes; aquesta ajuda es justificava per les circumstàncies i pel caràcter extraordinari de la situació i per preservar l’estabilitat financera. Dos dies més tard, el Govern italià va crear un fons d’un muntant màxim de 20.000 milions d’euros amb l’objectiu de socórrer a les entitats financeres que necessitaven una injecció de capital i que eren incapaces d’obtenir-la per si soles. De la quantitat acordada, uns 8.800 milions d’euros van ser injectats al MPS per cobrir les seves necessitats.