Escenaris postelectorals, per Francesc Pallarés
Catedrático de Ciencia Política de la Universitat Pompeu Fabra
Dues consideracions, en relació a la formació del Parlament i a la investidura.
– Si el vot de tots els ciutadans valgués igual, Junts pel Sí hagués obtingut 56 diputats, 6 menys que en l’actualitat. La CUP hagués obtingut un més, però entre les dues opcions sumarien 67 escons, no podent formar-se una eventual majoria absoluta independentista a la cambra (68 escons). El PP obtindria un escó més i el PSC i CSQP 2 més cada un. L’actual configuració de la Cambra deriva d’una manipulació de les preferències expressades pels ciutadans. S’hauria de tenir en compte, com crida a la prudència, i molt especialment en un tema com la independència.
– Amb els seus 62 escons, JxS haurà de negociar vots a favor i / o abstencions en altres partits per poder investir President i governar. Per assolir la majoria absoluta necessita 6 vots més. Es garanteix la majoria simple amb els 62 diputats actuals sempre que hi hagués 12 abstencions / absències, reduint-se en 2 les abstencions / absències necessàries per cada vot addicional obtingut.
La pròpia naturalesa de JxS, la polarització de l’elecció i la necessitat de tenir en compte altres àmbits de polítiques (social, fiscal, …) a més del “nacional”, tanquen grans dificultats per configurar aquesta majoria. La fórmula de JxS s’adequa amb un plantejament plebiscitari de les eleccions, amb una durada limitada en el temps i reduïda acció política en àmbits diferents al “nacional”, base de l’acord. Però les diferències en el nivell socioeconòmic cobren encara més importància quan s’ha de buscar suports parlamentaris.
Les mesures de tipus social i econòmic del seu programa estan supeditades a la independència i la major part d’elles entren contradicció amb el comportament anterior de CiU (sobre l’IVA cultural, la progressivitat en l’IRPF, derogació de la Llei de Reforma Laboral, Llei per a la rehabilitació de barris).
Un greu llast per a la credibilitat de la seva eventual oferta per a la investidura i de cara a la negociació per formar majoria. Així, la CUP es nega a votar a Artur Mas a qui ha criticat durament la seva condescendència davant de la corrupció i les seves polítiques restrictives a nivell social. Facilitar la seva investidura seria provocar la fallida interna.
Un altre candidat de JxS podria obtenir més fàcilment el suport o l’abstenció de la CUP. No obstant això Mas i CDC no poden contemplar una altra opció que el mateix Mas, el lideratge ha centrat tota la seva estratègia des de fa anys. Però obtenir el suport de la CUP podria suposar per JxS acceptar plantejaments inacceptables per a un sector molt important de CDC i les seves bases de suport, amb evidents riscos de ruptura. Substituir Mas podria rebaixar aquests costos.
JxS podria deixar en suspens el seu plantejament independentista a curt termini per a configurar amb una altra (s) força (s) que volen canviar la situació actual (CSQP, i potser PSC?), una majoria amb major representativitat i força, amb l’objectiu d’un millor encaix sobre finançament, competències i identitat, temes nuclears del descontentament. Aquesta via necessitaria que de les eleccions generals del 20D sorgís un plantejament obert al nou encaix. Però conté riscos de ruptura en JxS.
JxS haurà de retocar el seu pla per abordar un procés diferent i més llarg al de 18 mesos de transició que havia dissenyat, i es necessitarà capacitat de govern sobre altres àmbits que el “nacional”. Amb quina majoria?
¿Acords? ¿Noves eleccions? Seguirem ….
