El Compliment de les sentències del Tribunal Constitucional i Les resolucions del Parlament català 5 / XI de 20 de gener de 2016 i 263 / XI de 27 de juliol de 2016, per Joaquin Tornos
Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Barcelona
El Parlament català, mitjançant la Resolució 5 / XI de 20 de gener de 2016, va crear la Comissió d’Estudi del Procés Constituent, a la qual es van assignar diversos àmbits de treball, dins de l’objectiu general d’estudiar els “caràcters i principis del marc del procés constituent a Catalunya “. L ‘Advocat de l’Estat, a l’empara del que disposen els articles 87 i 92de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, modificada per la llei 15/2015 de 16 d’octubre, va plantejar enfront de dita Resolució incident d’execució de sentència respecte de la sentència del Tribunal Constitucional 259/2015, en entendre que l’objecte de la nova Comissió d’Estudi coincidia amb els objectius de la Resolució 1 / XI del Parlament català, declarats inconstitucionals per la citada sentència.
Mitjançant Acte de 19 de juliol de 2016, adoptat per unanimitat, el Tribunal Constitucional va decidir admetre l’incident d’execució i “advertir als poders públics implicats i als seus titulars, especialment a la Mesa del Parlament, sota la seva responsabilitat, del seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir els mandats enunciats “.
És molt discutible, al nostre entendre, que es pugui qüestionar una Resolució que es limita a crear una comissió d’estudi els resultats del qual estan per conèixer. Es tracta, creiem, de dur a terme un control preventiu no justificat, com va reconèixer el mateix Tribunal en un supòsit similar (Auto135 / 2004). En aquest cas, però, el Tribunal estima que la Comissió creada per la Resolució qüestionada pot ser entesa com un intent de donar execució i validesa a l’anomenat Procés Constituent de Catalunya, el que suposaria oposar-se al que disposa la STS 259/2015.
Però també s’ha d’assenyalar que, sens dubte pel mateix contingut de la Resolució jutjada, el pronunciament del Tribunal no conté declaració de nul·litat alguna ni tampoc cap de les mesures sancionadores que preveu l’apartat quart de l’article 92 de la LOTC. El Tribunal es limita a advertir als poders implicats i als seus titulars, sota la seva responsabilitat, del seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que pugui suposar ignorar o eludir els mandats continguts en la sentència del Tribunal Constitucional, assenyalant en particular a la Mesa del Parlament. El Tribunal conclou que “n’hi ha prou amb aquesta declaració”.
Notes, doncs, que si a partir de les Propostes que puguin contenir-se en els treballs de la Comissió d’Estudi s’adoptaran noves Resolucions, en què si es continguessin mesures concretes en contra de la sentència del Tribunal Constitucional 259/2015, llavors si procediria a aplicar el conjunt de mesures que preveu l’article 92 de la LOTC per tal de garantir l’eficàcia de la sentència del Tribunal. És a dir, declaració de nul·litat del contingut de la Resolució, mesures sancionadores coercitives sobre les autoritats incomplidores, suspensió de les funcions de les mateixes autoritats, execució substitutòria i deducció de l’oportú testimoni de particulars per exigir la responsabilitat penal.
Així les coses la Resolució del Parlament català de 27 juliol 2016 va portar a efecte les Conclusions de la Comissió d’estudi del Procés Constituent i, sense respectar els advertiments del Tribunal Constitucional, va adoptar acords, ara si resolutoris, clarament contraris a la sentència 259 / 2015. Així, s’acorda tirar endavant les lleis de desconnexió de manera unilateral, lleis que es diu no podran ser objecte de control per cap poder, jutjat o tribunal. S’afirma, al seu torn, la sobirania d’una nova Assemblea constituent catalana, les decisions tampoc podran ser objecte de control.
L’Advocat de l’Estat va plantejar un nou incident d’execució, ara enfront de la Resolució de 27 de juliol, també per la seva oposició a la sentència 259/2015. En aquesta ocasió si hi ha una Resolució del Parlament que conté acords amb força executiva. Doncs bé, el Tribunal Constitucional, en el seu nou Acte de primer d’agost de2016, admet el plantejament de l’incident d’execució de sentència i, de moment, es limita a obrir el procediment per aplicar, si escau, les mesures que permet li article 92 de la LOTC. Però cal destacar una dada rellevant En el citat Acte res es resol. Tan sols s’admet l’incident i s’inicien els tràmits procedimentals que marca la llei orgànica del Tribunal Constitucional per poder aplicar, si escau, les mesures de l’article 92,4 de la LOTC.
Així, per poder pronunciar-se respecte a la validesa de la Resolució Tribunal dóna trasllat al Ministeri Fiscal i al Parlament de Catalunya perquè es pronunciïn sobre la constitucionalitat de la resolució, i es recorda que per aplicació de l’article 161,2 de la Constitució la resolució queda suspesa en la seva eficàcia.
Pel que fa a altres actuacions possibles, es reitera l’advertència als subjectes implicats de la seva obligació d’haver de complir la sentència del Tribunal Constitucional 259/2015 i, amb aquesta finalitat i de conformitat amb l’article 92,4, es requereix a les institucions, autoritats o empleats públics, que hagin de complir la sentència, per a què informin al respecte.
I el futur? Després de rebre les al·legacions que puguin formular-se (¿es formularan al·legacions per qui ha acordat negar al Tribunal Constitucional tota legitimitat?) Tribunal haurà de decidir quines mesures de les que permet adoptar l’article 92,4 són les que correspon aplicar atenent els fets i al principi de proporcionalitat. Pot aventurar que sens dubte s’ha d’acordar la nul·litat de la Resolució i potser la imposició de multes coercitives als membres de la Mesa del Parlament que li van donar tràmit. Segurament el mateix Tribunal no ha d’acordar la suspensió en les seves funcions dels membres de la Mesa, però si de deduir l’oportú testimoni de particulars per exigir la responsabilitat penal, el que suposarà l’obertura del corresponent procés penal que podrà comportar, entre altres penes, la inhabilitació de les persones imputades. En aquest procés s’ha de tenir en compte que el Tribunal Constitucional ja havia preconstituït la configuració d’algun element del tipus penal en haver identificat els subjectes que incomplirien la sentència del Tribunal si portaven a terme les propostes de la Comissió d’Estudi.
El Parlament i el Govern català, per la seva banda, s’oposaran a la legalitat seva pròpia concepció de la legitimitat política i de reiterar que amb aquestes actuacions es confirma l’agressió d’Estat a les legitimes aspiracions del poble català, tot això amb la finalitat última de poder incrementar el suport ciutadà a les tesis sobiranistes.
