Les sentències del Tribunal Constitucional sobre la LRSAL, per Jose Antonio Montilla
Catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad de Granada
Sense fer massa soroll, el Tribunal Constitucional ha resolt ja quatre dels nombrosos processos constitucionals iniciats en relació a la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local. En les seves sentències ha declarat la inconstitucionalitat o la interpretació conforme d’alguns aspectes rellevants.
Primer va ser la STC 41/2016 (Assemblea d’Extremadura). En aquesta sentència, el Tribunal ha acceptat la intervenció de l’Estat en el disseny del mapa local (creació, supressió i fusió de municipis, entitats d’àmbit territorial inferior al municipi, mancomunitats o consorcis), excepte alguns aspectes puntuals que vulneren la competència autonòmica d’autoorganització en indicar expressament l’òrgan autonòmic o la font que ha d’actuar. També ha acceptat les regulacions que incideixen directament en l’estabilitat pressupostària, per condicionar les competències impròpies o per establir exigències específiques en l’aprovació del pla econòmic financer.
No obstant això, qüestiona dos continguts especialment rellevants de la Llei en honor de garantir l’espai competencial autonòmic sobre règim local. D’una banda, declara la inconstitucionalitat de les previsions que feia la LRSAL al traspàs unilateral i coercitiu a les Comunitats Autònomes de les competències que els municipis exercien sobre sanitat o serveis socials. Ho fa recolzant-se en que l’Estat estaria excedint-se en la seva competència per establir el bàsic en aquestes matèries. També rebutja la discutida pretensió que els municipis només puguin exercir competències pròpies en aquelles matèries que determini l’Estat a través de la Llei de Bases de Règim Local. En aquest cas no hi ha una declaració d’inconstitucionalitat sinó una interpretació que qüestiona el “esperit” de la Llei. Per tant, les lleis autonòmiques poden atribuir als municipis competències pròpies en matèries diferents a les enumerades en aquest article.
També ha d’esmentar-se, per la seva transcendència, la declaració d’inconstitucionalitat de la garantia de pagament en competències delegades que autoritzava a l’Estat a aplicar retencions a les CCAA de les transferències corresponents al sistema de finançament davant l’incompliment d’obligacions de pagament amb els ens locals. En aquest cas, el Tribunal no s’endinsa en el contingut de la mesura. Es declara la inconstitucional formal per haver-se vulnerat la reserva de llei orgànica constitucionalment establerta respecte a les relacions financeres de l’Estat amb les Comunitats Autònomes.
Posteriorment, la STC 111/2016 (Consell de Govern de la Junta d’Andalusia) ha seguit aquest procés de desmuntatge de la LRSAL en declarar la inconstitucionalitat d’altres aspectes importants que afecten, en aquest cas, a l’autonomia municipal, més que a les competències autonòmiques. D’una banda, les limitacions derivades del desapoderamiento de la prestació de serveis al municipi vinculat al cost efectiu d’aquesta prestació. Per un altre, el desapoderamiento del ple de la corporació local per a l’aprovació dels pressupostos, els plans economicofinancer, els plans de sanejament o els de reducció de deute.
En el primer sentit, la STC 111/2016 ha declarat la inconstitucionalitat de la disposició que atribueix al Ministeri d’Hisenda, a proposta de la Diputació, la decisió sobre la forma de prestar serveis municipals per reduir els costos efectius dels serveis i també ha buidat de contingut, a través d’una discutible interpretació conforme, la disposició que atribueix a la diputació la inclusió en el pla provincial de fórmules de prestació unificada o supramunicipal per reduir costos efectius. En el segon, ha declarat la inconstitucionalitat del desapoderamiento del Ple a favor de la Junta de Govern per a rellevants decisions per vulneració del principi democràtic en l’àmbit local.
Finalment, la STC 168/2016 (Govern del Principat d’Astúries), més enllà de recordar que la norma estatutària no pot desplaçar a les bases de règim local, fa una interpretació conforme de la referència a l’organització comarcal de manera que, estigui o no prevista en l’Estatut, pot ser objecte de la legislació autonòmica i la STC 180/2016 (Parlament de Navarra) reitera la interpretació conforme de les facultats de coordinació de la Diputació a través dels plans de cooperació.
Si sumim, les declaracions d’inconstitucionalitat i les declaracions d’interpretació conforme contingudes en aquestes sentències podem afirmar que els objectius de la LRSAL en relació a la reordenació de competències autonòmiques sobre règim local i a les limitacions a l’autonomia dels municipis han resultat, en bona mesura, desactivades. Segueixen pendents els processos constitucionals més cridaners cuales són el conflicte en defensa de l’autonomia local presentat per gairebé 3000 municipis i el recurs d’inconstitucionalitat presentat per diputats de tots els grups parlamentaris excepte el governamental. No obstant això, han quedat pràcticament sense objecte.
