Catalunya, any 2016, per Joaquín Tornos
Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Barcelona
L’Informe Comunitats Autònomes, que cada any elabora l’Institut de Dret Públic, es va presentar en el Senat el 15 de març. En ell es conté, entre altres treballs d’interès, la valoració de l’activeu política i institucional de Catalunya l’any 2016. Vegem el més destacat d’aquesta valoració.
La vida política pot resumir-se en els següents fets. El 10 de gener el Sr. Carles Puigdemont va aconseguir ser investit President de la Generalitat amb 70 vots a favor i 63 vots en contra. Els vots a favor van ser dels 62 dels diputats de Junts pel Si i 8 dels diputats de la CUP (dos diputats de la CUP es van abstenir). Però després de mesos de negociació els Pressupostos presentats pel Govern no van aconseguir aprovar-se en el mes de juny, ja que la CUP no va votar a favor dels mateixos. Davant aquesta situació, i amb la finalitat de poder superar la crisi política que suposa no aconseguir aprovar els Pressupostos, el President de la Generalitat va decidir sotmetre’s a una moció de confiança.
El 27 de setembre el Sr. Puigdemont va aconseguir superar la qüestió de confiança amb els vots de Junts pel Si i la CUP. En aquesta ocasió la CUP va oferir els seus vots a canvi del compromís del Govern de convocar l’any 2017 un referèndum sobre la independència, però al mateix temps va manifestar que no garanteix el vot sobre els nous Pressupostos. Com a conseqüència de l’anterior, el President de la Generalitat es veu forçat a convocar el 23 de desembre el Pacti Nacional pel Referèndum i a afirmar que l’any 2017 se celebrarà un Referèndum, ja sigui pactat o de forma unilateral. (“La resposta de Catalunya a l’Estat és Referèndum o Referèndum”), i a iniciar una dura negociació amb la CUP per aconseguir aprovar els pressupostos. Finalment la llei de Pressupostos 4/2017 s’ha publicat el 28 de març, amb els vots de la CUP, que reitera la seva exigència de celebrar el referèndum amb o sense acord amb l’Estat. Aquests fets han dominat tota la vida política de l’any 2016 i condicionen al seu torn l’activitat de l’any 2017.
Així les coses, les reiterades apel·lacions al diàleg des de diversos sectors socials i polítics, com a fórmula imprescindible per recompondre l’encaix de Catalunya en l’Estat Español, han donat molt escassos fruits.
Com a intent negociador pot destacar-se la reunió entre el senyor Rajoy i el senyor Puigdemont celebrada en la Moncloa el 20 d’Abril. El senyor Puigdemont va portar una proposta de negociació articulada en 46 punts estructurats en 4 blocs temàtics. Es tracta d’un document breu en el qual les reivindicacions es formulen de manera fundada, sent moltes d’elles extensibles a totes les Comunitats Autònomes. El Govern de l’Estat va oferir negociar tots els punts, excepte el primer, relatiu a la celebració d’un referèndum sobre la independència.
Però tota possible negociació s’ha vist a tot moment dificultada per les accions judicials. Així, el processament d’Artur Mas i les Conselleres Rigau i Ortega i de Francesc Homs, per organitzar la consulta del 9N-2014, processos que han conclòs l’any 2017 amb condemnes d’inhabilitació per delicte de desobediència.
D’altra banda al llarg de l’any 2016 diverses resolucions del Parlament català que tenien com a objecte donar contingut al procés sobiranista han estat qüestionades pel Govern de l’Estat davant el Tribunal Constitucional, en entendre que constituïen una vulneració de l’establert en la sentència 259/2015 que va declarar la inconstitucionalitat i nul·litat de la Resolució 1-XI del 9 de Novembre de 2015 sobre el “inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de Setembre de 2015”.
El contingut d’aquestes Resolucions del Parlament ha motivat que s’hagin plantejat diferents incidents d’execució de sentència en aplicació del que es disposa en els articles 87 i 92 de la llei Orgànica del Tribunal Constitucional. Així ha succeït amb la Resolució del Parlament de Catalunya 5/XI de 20 de Gener per la qual es va crear la comissió d’estudi del procés constituent, a la qual es van assignar diversos àmbits de treball, i amb la Resolució del Parlament Català 263/XI de 27 de Juny de 2016 va portar a efecte les conclusions de la comissió d’estudi, adoptant acords resolutoris contraris a la sentència del Tribunal Constitucional 259/2015. En aquest cas a instàncies del Tribunal Constitucional entén que la Presidenta del Parlament ha comès un delicte de desobediència i presenta una querella davant el Tribunal Superior de justícia de Catalunya, el qual instrueix la causa i flama a declarar a la senyora Forcadell.
Però l’any 2016 ha vist com s’activaven altres focus de conflicte, ja que s’han iniciat o tramitat diverses causes penals front autoritats polítiques de la Generalitat de Catalunya o responsables locals catalans, la qual cosa ha generat un alt grau de tensió política. La veritat és que aquestes causes penals, si ben totes elles de forma genèrica es poden vincular a actuacions derivades del procés sobiranista, tenen motius diversos i afecten a personalitats de diferent rang polític, per la qual cosa la seva valoració no pot ser uniforme.
D’una banda estan les causes obertes a representants locals per la ruptura de fotos del Rei o del text de la Constitució , o per anar a treballar el dia festiu de la Constitució, o per qüestions relatives a la ubicació de la bandera Espanyola o de la estelada. D’altra banda tenim les detencions de l’alcaldessa de Berga o d’un regidor de Vic per negar-se a acudir a prestar declaració en processos oberts en contra seva. Un altre nivell de conflicte és el derivat de les actuacions dutes a terme en ocasió de la presumpta organització del Referèndum del 9 de Novembre de 2014, i a les quals ja hem fet referència. El processament de la presidenta del Parlament de Catalunya adquireix àdhuc major càrrega política, en processar-se a l’actual segona autoritat política de Catalunya i per una actuació duta a terme en seu Parlamentària.
Certament no tot han estat conflictes polítics i jurídics. L’administració ha seguit funcionant, s’han aprovat alguns textos amb força de llei. Es van aprovar 5 lleis i 6 decrets lleis, d’escassa transcendència, excepte tal vegada la llei de mesures de protecció del Dret a l’Habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, llei 4-2016 de 23 de Desembre. Però la vida institucional queda enfosquida pel fragor del debat polític, els conflictes, els processaments penals.
En definitiva, l’any 2016 es tanca amb el mateix panorama amb el qual es va obrir, i obre un any 2017 que es preveu encara més conflictiu. Un panorama dominat per la relació conflictiva entre el Govern de l’Estat i el de la Generalitat, una creixent judicialización dels problemes, la recurrent insistència del Govern de la Generalitat en la celebració d’un referèndum l’any 2017, ja sigui pactat o de forma unilateral, i ofertes de negociació del Govern de l’Estat que no seran ateses ja que no inclouen el referèndum.
