Scots & Catalans. Union & Disunion, per Joaquin Tornos
Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Barcelona
Des del nacionalisme català, Escòcia s’ha vist en els últims anys com un model a seguir per resoldre el problema de l’encaix de Catalunya a Espanya. A Escòcia es va celebrar un referèndum sobre la seva independència, i el mateix s’hauria de fer a Catalunya.
Però la relació entre el cas català i l’escocès ofereix molts més punts d’interès, ja que la història del nacionalisme escocès i català té moltes diferències, però també molt en comú, per la qual cosa conèixer les seves respectives històries de forma comparada permet conèixer i entendre millor la realitat de cadascuna d’aquestes nacions.
L’esperat, i magnífic, llibre de Sir John Elliott, Scots & Catalans. Union & Disunion (Yale University Press, 2018), analitza amb rigor, brillantor i claredat aquestes semblances i diferències en la història de dues “autoproclamades nacions que, almenys al moment d’escriure aquest llibre, no tenen un Estat propi”.
La similitud dels casos escocès i català resideix, en l’actualitat, en el fet que a l’inici del segle XXI s’ha vist ressorgir als dos territoris el sentiment nacionalista, arribant-se a plantejar la separació respecte dels Estats amb els quals venien compartint la seva història.
Sir John Elliott tracta d’aportar les claus històriques d’aquests dos processos, no sempre iguals en el temps, però tots dos caracteritzats pel problema que planteja en tota Europa la creació dels estats-nació quin espai de poder ha de reconèixer el poder constituent a les seves respectives comunitats nacionals? La cerca d’una resposta a aquesta pregunta ha determinat tot l’esdevenir de les reivindicacions nacionalistes.
Sir John Elliott ens explica com des del moment de les unions dinàstiques a Espanya i el Regne Unit les diferències per donar resposta al problema comú abans esmentat, i a les dues lleialtats existents a Catalunya i Escòcia, han estat notables. Així, el crear-se l’Estat modern després de la Revolució Francesa el Regne Unit és un Estat potent i florent, amb el qual Escòcia col.labora interessadament. Per contra, Espanya viu un segle XIX convuls en el qual la nova forma d’Estat centralitzat no aconsegueix l’adhesió dels diferents pobles que la conformen per construir un projecte comú. Al segle XX el Regne Unit es cohesiona fortament per la participació en les dues guerres mundials, mentre que Espanya viu la tragèdia d’una guerra civil i la dictadura franquista.
Però en 1979 les reivindicacions nacionalistes tornen a prendre forma a Catalunya i Escòcia de manera similar. En el Regne Unit es planteja la Devolution (que fracassarà) i a Catalunya s’aprova l’Estatut d’Autonomia. Immediatament sorgeix la pregunta què ocorre perquè poc després la reivindicació per un major autogovern, home rule, es transformi en el plantejament de la ruptura, el breaking away, tant a Escòcia com a Catalunya?
Les raons no són idèntiques però ofereixen alguns punts en comú. La falta de resposta de les polítiques tradicionals als problemes d’un món globalitzat, la crisi econòmica, el domini de les corporacions supranacionals, l’increment de la desigualtat social. Aquest conjunt de factors, ens diu l’autor, “was an environment ready –made for nationalism populism”. El separatisme apareix per oferir una resposta fàcil, apel.lant a la nostàlgia d’un món que en realitat mai va ser.
En aquesta última afirmació es manifesta, al nostre judici, una de les raons fonamentals del llibre. Oferir un relat cert de la història de Catalunya i Escòcia i dels seus plantejaments nacionalistes, sobre el qual poder sostenir un diàleg constructiu i oferir propostes realistes de futur. Gens es pot construir sobre el fanatisme i la falsedat.
En aquest context Sir. John Elliott formula una reflexió particular sobre la convulsa situació que es viu en l’actualitat a Catalunya. Afirma que sense oblidar les responsabilitats del Govern d’Espanya i la seva classe política, la major responsabilitat d’aquesta greu situació cal atribuir-la a les institucions catalanes, en la mesura en què al marge de la llei van dissenyar un camí (un “procés”) per construir un món propi irreal i sense valorar el preu a pagar per això. Aquest món propi se sustentava en una història basada en veritats i falsedats, com la identificació que es pretén fer de l’Espanya del segle XX, i de l’actual, amb el règim franquista. És enfront d’aquestes falsedats, enfront dels relats històrics fundats en mites i llegendes, que Sir John Elliott vol oferir un relat històric cert sobre el qual es pugui dialogar per avançar i donar resposta al problema de com integrar la diversitat nacional en els Estats actuals del segle XXI, tenint en compte la realitat canviant del moment. D’aquí l’interès i el gran valor del llibre. Un diàleg que deuria també tenir en compte el que va dir Thomas Jefferson, frase amb la qual es tanca el llibre: “government long established should not be changed for light and transient causis”.
