Reflexions sobre la recent reforma constitucional, per Eduard Roig
Profesor Titular de Derecho Constitucional de la UB
EL CONTINGUT DE LA REFORMA CONSTITUCIONAL
La nova redacció de l’article 135 CE no és una novetat en el dret constitucional comparat. Per contra, s’emmarca en un procés de modificacions constitucionals anàlogues als països de la UE, en vigor o en tramitació, destinades a garantir el principi d’estabilitat pressupostària. Totes aquestes normes tenen en comú la fixació del principi d’estabilitat pressupostària, la determinació d’instruments per a la seva garantia i la referència a les decisions de la UE. No obstant això, el contingut de cadascun d’aquests elements difereix considerablement, i aquestes diferències són útils per comprendre el significat de la nostra reforma constitucional.
Una comparació del nou article 135 CE amb la Grundgesetz alemanya llança algunes idees en aquest sentit:
– La diferència fonamental està en la fixació de límits quantitatius per al dèficit pressupostari en el cas alemany, enfront de l’opció espanyola de remissió de tals límits a una Llei Orgànica (encara que la pròpia Constitució prohibeix el dèficit estructural en el cas de les entitats locals). Certament, el cas espanyol complementa la reforma constitucional amb un acord polític dedicat fonamentalment a la concreció d’aquests límits (en el 0,26 per a l’Estat i el 0,14 per a les Comunitats Autònomes), però en aquest aspecte el contingut constitucional no és més que una habilitació, i un mandat, al futur legislador.
– Altres diferències menys evidents són igualment rellevants: en primer lloc l’esment exprés a el “dèficit estructural”, excloent dèficits vinculats amb l’evolució del cicle econòmic; i, en segon lloc, una configuració diferent de les excepcions al compliment de la regla: més oberta en la definició dels “supòsits habilitantes”, en referir-se tant a la recessió econòmica com, molt especialment, a la “sostenibilitat econòmica o social de l’Estat”, elements que confereixen major flexibilitat que el model alemany; però diferent també puix que exigeix que aquestes excepcions siguin constatades per una decisió formal del Congrés, adoptada per majoria absoluta, la qual cosa implica una major rigidesa; i l’exclusió d’incompliments decidits per cada Comunitat Autònoma que, per la pròpia configuració dels límits europeus, impactaria sobre el conjunt de les administracions espanyoles.
– Esment especial mereix la referència a les decisions europees en matèria de dèficit: si la Constitució alemanya s’acontenta amb referir-se al compliment conjunt i solidari de les obligacions europees per part de Federació i Länder, el text espanyol conté una novetat rellevant en la mesura en què constitucionaliza les obligacions europees en aquesta matèria, vinculant exconstitutione al compliment dels marges establerts, si escau, per la UE para els seus Estats membres. Encara que el “si escau” revela que avui la Unió no ha adoptat límits sobre aquest tema, si això succeís, tals marges tindrien valor constitucional i serien paràmetre de constitucionalitat, exigibles sense més davant el TC.
– La Constitució alemanya res afirma sobre el nivell de deute en relació amb el PIB. En canvi l’espanyola inclou un límit a aquest nivell, fixant-ho de nou per remissió als criteris adoptats per la UE, amb la particularitat, en aquest cas, que sí existeix ja tal límit (el 60%), a pesar que el seu incompliment és generalitzat entre tots els Estats europeus. Però en el futur immediat aquest incompliment a Espanya el serà també de la Constitució sense que, en aquest cas, s’hagi previst una entrada en vigor diferida, com ocorre amb el dèficit. I això a pesar que l’acord polític abans citat sí opta per determinar una senda de reducció del deute per respectar aquest límit … en 2020.
– I, finalment, la reforma espanyola ha inclòs un règim de “prioritat absoluta” en el pagament dels crèdits per satisfer interessos i capital del deute públic, element clarament vinculat amb l’actual crisi de deute i la necessitat de mantenir la confiança dels inversors.
La comparació, doncs, llança una sèrie de diferències que ajuden a comprendre la reforma espanyola i a valorar la seva eficàcia en els anys propers, en els quals haurà de desenvolupar-se i aplicar-se. Un desenvolupament que haurà de prestar especial atenció a la faceta de l’execució pressupostària, flanc feble de tota la regulació, que significa enfrontar l’aposta del fre constitucional del dèficit amb l’eventualitat de generar un dèficit constitucional d’eficàcia.
PER APROFUNDITZAR
- Reforma del artículo 135 de la Constitución Española, de 27 de septiembre de 2011. Boletín Oficial del Estado núm. 233, de 27 de septiembre de 2011
- Artícle del Professor Pérez Royo.
- Article del Profesor Francesc de Carreras (versió en català y versión en castellà)
