De nou sobre la reforma constitucional, per Joaquin Tornos

Després de la Diada Nacional de Catalunya, la volta als col·legis i l’inici de les classes a les universitats sembla acceptar-se que el curs polític inicia una nova marxa.

Aquest nou any polític presenta novetats significatives. Ha canviat el govern de l’Estat i la presidència del partit més votat, ara en l’oposició. A Catalunya diversos polítics i polítiques i els presidents de la ANC i Omnium cultural segueixen a la presó, i altres polítics i polítiques segueixen fugits, sense perspectives de retorn a mitjà o llarg termini. Lamentablement en els últims dies el debat polític està embullat en temes de masters, tesis doctorals i encreuament d’acusacions sobre els respectius nivells de corrupció. El descrèdit de les institucions i dels partits té nous arguments. Però cal tractar d’aixecar la vista i acudir als veritables problemes.

En aquesta situació té sentit recuperar el debat sobre la reforma constitucional, insistir en la conveniència d’un debat sobre les reformes necessàries?

Fa ja gairebé un any un grup de catedràtics i una catedràtica de dret administratiu i constitucional presentem un document titulat Idees sobre la reforma constitucional. Poc després, la fundació FIDE va presentar un altre document titulat Reflexions per a una reforma constitucional: la reforma de l’organització territorial de l’Estat. La FIDE segueix treballant per ampliar les seves propostes de reforma. El document Idees sobre la reforma constitucional va ser favorablement acollit per un sector significatiu dels mitjans i per institucions com el Cercle d’Economia. Però també va rebre alguna crítica.

Una de les crítiques recurrents va ser la falta de concreció de les propostes. Així, el professor Germán Fernández Farreres, en un breu article publicat en la Revista Espanyola de Dret Administratiu d’abril-juny de 2018, afirmava que el document es limitava a un diagnòstic dels defectes i disfuncions del sistema autonòmic però que les propostes no es precisen, tal vegada pel convenciment que les solucions vindran per si soles. Afegint que la falta de concreció de la proposta favorable a acollir un model federal és més que notable.

La crítica principal sobre el contingut d’alguna de les propostes del document ( ja que si hi ha propostes, encara que es duguin a terme de forma general) és la relativa a la defensa de la fi del principi dispositiu, ja que es diu que gens aportarà a la clarificació de les competències en un sistema autonòmic que es diu està ja tancat. Doncs bé, crec que aquest és un bon exemple del debat que pot obrir-se i que reclamem en el nostre document. No crec que el model estigui tancat quan hi ha Estatuts d’Autonomia en procés d’elaboració, entre ells la reforma de l’Estatut del País Basc, i el Govern ofereix reobrir la reforma del català. D’altra banda la fi del principi dispositiu i el portar la fixació de les competències a la Constitució, com ocorre en la generalitat dels Estats composts, pot ajudar a precisar els elements materials i funcionals de les competències, però sobretot modificarà la naturalesa de l’Estatut d’Autonomia, que, dins del respecte a la Constitució, passarà a ser una norma de contingut exclusivament autonòmic, la qual cosa haurà d’incidir en el seu procés d’elaboració i control.

Però no m’interessa ara aquest possible debat sobre aspectes concrets de la reforma, sinó reiterar les raons que ens van portar a redactar el document de referència, i que consten en la seva presentació “som conscients de les dificultats que suposa obrir un procés de reformes, especialment per la pràctica política seguida fins ara, que ha impedit realitzar-les quan eren necessàries. Considerem que aquesta pràctica ha de rectificar-se. No tenim una altra alternativa que obrir el debat de la reforma i anar esbrossant el camí a mesura que avancem. Solament a través d’un debat polític, amb participació i transparència i degudament assessorat per experts independents, podrem trobar les solucions més adequades que enforteixin la legitimitat democràtica i la capacitat d’integració del sistema autonòmic”. Impulsar un debat d’idees sobre les propostes de reforma constitucional és el que preteníem, i el que en bona mesura aconseguim en provocar l’article de Germán Fernández Farreres.

Crec, i aquesta és ja una opinió personal, que en aquest inici de curs polític la reforma constitucional segueix sent necessària i pot resultar útil per afrontar la crisi territorial existent, tant la derivada de les disfuncions generals del marc constitucional com les provocades pel repte secessionista de Catalunya. Per això, identificar els problemes, determinar el perímetre de la reforma i quin tipus de reforma es pretén, buscar ajuda en models comparats i formular unes propostes genèriques de solució, és la forma més útil per tractar de generar un punt de trobada àmplia per obrir un debat que pugui concloure amb propostes concretes i amb ampli suport. En aquest moment es podran discutir les propostes que arribin a la taula. El document Idees per a la Reforma Constitucional no pretenia una altra cosa.

Certament els documents i treballs que es vénen duent a terme sobre la reforma constitucional reben una altra crítica, que també apareix en l’article del professor Germán Fernández Farreres. No és el moment, es diu. “L’alternativa d’emprendre una reforma substancial no només s’enfronta a enormes dificultats per poder prosperar, sinó que probablement vindria a encoratjar i estimular una tibant confrontació política sense pràcticament possibilitat alguna d’aconseguir en aquests moments acords suficients”. Cert que existeixen en aquests moments enormes dificultats per emprendre la reforma constitucional. Així es reconeix en el document citat. Però és que no es pretén emprendre la reforma en un termini més o menys immediat, sinó impulsar un debat sobre el que es podria i hauria de fer si s’aconsegueix l’acord polític. Però per a l’assoliment de l’acord polític pot ser útil que l’acadèmia ofereixi vies de solució. Al mateix temps l’oferir una taula de discussió i debat trenca la imatge d’immobilisme i ofereix una alternativa a la simple confrontació des de la inexistència de tot tipus de diàleg. Aquesta és, creo, la nostra responsabilitat.