La reforma constitucional a Itàlia sotmesa a referendum confirmatiu, per Fabrizio Fracchia i Pasquale Pantalone

(English version).

Principals novetats de la reforma.

1. La modificació de les funcions i composició del Senat.

A.-Pel que es refereix a la reforma de les funcions del Senat, es preveu la supressió de l’anomenat “bicameralisme paritari”.
a. S’elimina el vot de confiança del Senat al Govern, l’entrada del qual en funcions dependrà per tant únicament del vot de confiança de la Cambra de diputats.
b. La competència legislativa del Senat se circumscriu a un nombre limitat d’àmbits ( així, la reforma constitucional, les normes sobre protecció de les minories lingüístiques, el referèndum, les autonomies territorials i les polítiques europees). En la resta de matèries la Cambra dels diputats legisla de forma autònoma, excepte casos d’eventuals propostes de modificació que formuli el Senat (no vinculants), sobre les quals la Càmera es pronunciarà de forma definitiva.
c. El Senat participa en l’elecció de dos Magistrats del Tribunal Constitucional, del President de la República i dels membres “laics” del Consell Superior de la Magistratura ( els nomenats pel Parlament i no pel Poder Judicial, que són els membres “togados”).

B.- Pel que es refereix a la composició del Senat.
a. Es passa de l’elecció directa a l’elecció indirecta dels senadors. D’acord amb una futura llei ordinària, els senadors seran triats pels Consells Regionals entre els Consellers regionals i els Alcaldes.
b. Es redueix el nombre de senadors de 315 a 100, segons la següent proporció:
-74 Consellers Regionals.
-21 Alcaldes
-5 senadors nomenats pel President de la República.

2. Relacions Estat-Regions.

La reforma modifica les relacions entre l’Estat i les autonomia territorials.
a. Se suprimeixen les competències legislatives concurrents entre l’Estat i les Regions.
b. Augmenten les competències legislatives exclusives de l’Estat ( en el cas d’alguna matèries l’Estat haurà de limitar-se a aprovar “normes generals i comunes”).
c. S’atribueix una competència legislativa residual a les regions en les matèries no reservades amb caràcter exclusiu a l’Estat.
d. S’introdueix l’anomenada clàusula de supremacia, consistent a atribuir a l’Estat la possibilitat d’intervenir en matèria de competència regional “quan ho requereixi la tutela de la unitat jurídica o econòmica de la República, o bé la tutela de l’interès nacional”.
e. Se suprimeixen les Províncies i es cran els anomenats “ens de territori extens”.

3. Altres modificacions significatives.

a. Elecció del President de la República pel Parlament en sessió conjunta ( sense participació dels delegats regionals). Majoria de 2/3 de l’assemblea fins a la tercera votació; a partir de la quarta votació majoria de 3/5 de l’assemblea, a partir de la setena votació, majoria de 3/5 dels votants ( en l’actualitat, a partir de la quarta votació n’hi ha prou amb la majoria absoluta).
b. Supressió del Consell Nacional de l’Economia i del Treball, CNEL, òrgan assessor del Govern previst en l’article 99 de la Constitució.
c. S’atribueix al Tribunal Constitucional el control preventiu, recurs previ d’inconstitucionalitat, de les lleis electorals.
d. Es modifica la iniciativa legislativa popular ( de 50.000 a 150.000 signatures) i s’introdueix l’obligació del debat parlamentari.
e. En el cas de referèndum abrogativo la proposta ha de comptar amb la signatura 800.000 electors, i l’aprovació precisa del quorum de la majoria dels quals van votar en les últimes eleccions a la Cambra dels diputats ( i no amb la majoria de les persones amb dret a vot), i ha d’aconseguir la majoria dels vots vàlidament emesos.

-Les raons del si i del no.

1. SI.
a. Supressió de l’anomenat “bicameralisme paritari” i mesures favorables a la governabilitat i simplificació del procediment legislatiu.
b. El Senat passa a ser un òrgan efectiu de representació dels ens territorials i de l’articulació de la relació d’aquests amb l’Estat.
c. Reducció dels “costos de la política”:
-reducció del nombre de senadors i de la seva remuneració.
-Supressió del CNEL.
-Supressió de les Províncies.
d. Previsible reducció de molts conflictes de competències que sorgeixen entre l’Estat i les Regions.
e. Es mantenen inalterados els principis inspiradors del sistema constitucional, el sistema de drets, deures i llibertats, les institucions de garantia i els seus poders.

2. NO.
a. Si es duu a terme una lectura unitària de la reforma constitucional i de la llei electoral es posa en relleu la possible “deriva autoritària” d’una força política amb escassa representativitat. La llei electoral actualment vigent preveu, de fet, l’atribució d’un ampli premi de majoria a la llista que en la primera volta hagi obtingut almenys el 40% dels vots, o bé la llista que hagi obtingut la majoria de vots en la successiva celebració de el “ballotage” al que accedeixen les dues llistes que hagin obtingut el major nombre de vots, fins i tot per sota del 40%.
b. Excessiu “vaciamiento” de les competències del Senat i “duplicitat” de les funcions dels senadors ( els quals poden exercir també les funcions de Conseller Regional i Alcalde), la qual cosa pot suposar que s’impedeixi un correcte exercici dels deures que comporta la funció senatorial.
c. Augment de la complexitat del procediment legislatiu ( s’han comptabilitzat vuit variants diferents del iter legislatiu).
d. Fort debilitament de l’estructura regional de la República com a conseqüència de la nova distribució competencial que penalitza a les Regions. Des d’una altra perspectiva es reforça l’ordenament de les Regions amb Estatut especial, que només és modificable amb llei constitucional i previ acord amb les Regions afectades.
e. Escassa reducció de el “cost de la política”