La nova conferència de governs autonòmics, per Maria del Mar Pérez Velasco

El passat 25 d’octubre es va acordar a Santiago de Compostel·la la constitució de la “Conferència dels Governs de les Comunitats Autònomes” per transformació de les denominades “Trobades entre Comunitats Autònomes per al desenvolupament dels Estatuts d’Autonomia” que se celebraven des de l’any 2008. Aquest fòrum de trobada, ara convertit en Conferència de Governs autonòmics, es va crear amb l’objectiu inicial d’impulsar el desenvolupament i la coordinació de les competències de les sis Comunitats Autònomes que havien reformat els seus estatuts i ha evolucionat després de vuit reunions i d’un procés de successives ampliacions, fins a configurar-se com a Conferència de Governs, integrada per setze Comunitats Autònomes, amb l’aprovació de les seves normes d’organització i funcionament.

Es tracta del desenvolupament d’un sistema de col·laboració fins ara inèdit després de més de trenta anys de funcionament de l’Estat Autonòmic. Fins al moment no es disposava d’un espai de col·laboració entre les diferents Comunitats Autònomes que no fos més enllà de les relacions puntuals de cooperació materialitzades, essencialment, a través de convenis.

És una sòlida experiència que ha permès l’engegada d’una instància estable de relació on s’emmarquen tant iniciatives de desenvolupament de competències autonòmiques (convenis multilaterals que s’han subscrit sobre xarxes de centres d’acolliment a la dona víctima de violència de gènere; o sobre el reconeixement recíproc de les llicències de caça i pesca recreativa en aigües interiors), com la creació d’un espai de reflexió i debat sobre polítiques en assumptes d’interès comú (declaracions sobri: la participació de les Comunitats Autònomes en la formació de les posicions del Estat davant la Unió Europea; la incidència de la fixació de bases estatals en el sistema de distribució de competències; la incidència de l’activitat subvencional de l’Estat en el sistema de distribució de competències; la funció constitucional del Senat, entre uns altres).

Aquesta iniciativa podria servir de base per fer un pas en la configuració d’una conferència horitzontal de presidents autonòmics, i que s’ajustaria de forma més adequada al caràcter presidencialista del nostre sistema parlamentari autonòmic que ha situat als Presidents al seu centre de gravetat, ja que és a ells als quals els correspon l’adreça política en els seus respectius àmbits. D’altra banda, seria perfectament compatible amb la Conferència de Presidents convocada pel President del Govern ja que hauria d’articular-se al voltant de les competències autonòmiques i d’aquells assumptes d’interès per a les Comunitats Autònomes.

No en va, entre les qüestions suscitades en les trobades ja s’havia plantejat, en algunes de les seves sessions, la convocatòria d’una conferència de Presidents Autonòmics i entre els objectius de la nova Conferència de Governs de les CCAA es preveu el facilitar la celebració de la Conferència de Presidents Autonòmics.

El Dret comparat ens ofereix diversos exemples de Conferències de Presidents com a marcs de relació que juguen un paper molt important en els sistemes políticament descentralitzats (Conferències de Presidents dels Länder d’Alemanya i Àustria).

El fonament constitucional d’una conferència de presidents de Comunitats Autònomes sembla fora de tot dubte. En la seva recent Sentència 31/2010, de 28 de juny, que resol el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Grup parlamentari Popular contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, s’ha reiterat la doctrina sobre el principi de cooperació insistint que aquest deriva d’exigències estructurals de l’ordre constitucional que es dedueixen de la Constitució mateixa i de la jurisprudència que la interpreta (FJ 13). La pròpia sentència ha fixat els límits de la col·laboració en subratllar que aquesta ha de ser voluntària en l’àmbit de les competències indisponibles dels governs respectius. Es tracta, per tant d’una col·laboració intergovernamental de naturalesa política (FJ 115).