Brexit. Al març ens posem en marxa. L´article 50 del tractat de la Unió Europea i l´Informe de la cambra dels lords, per Joaquin Tornos

(English version)

El referèndum sobre el Brexit va plantejar una pregunta que va obtenir una resposta clara que va obrir innombrables interrogants. Quan s’iniciaria el procés de separació? Quin abast real tindrà la separació? Quin nova relació s’establirà entre el Regne Unit i la UE? Quines conseqüències econòmiques i socials es derivaran de la separació?

Avui, quan escric aquest blog, s’ha buidat una primera incògnita. El procés s’engegarà al març de 2017. Així ho ha anunciat la Primera Ministra Sra. Theresa Maig

En aquesta situació de notable incertesa només sembla haver-hi un punt de certesa: el procés de separació ha de dur-se a terme de conformitat amb el que es disposa en l’article 50 del Tractat de la Unió Europea, que estableix que “ 1. Tot Estat membre podrà decidir, de conformitat amb les seves normes constitucionals, retirar-se de la Unió.2. L’Estat membre que decideixi retirar-se notificarà la seva intenció al Consell Europeu. A la llum de les orientacions del Consell Europeu, la Unió negociarà i celebrarà amb aquest Estat un acord que establirà la forma de la seva retirada, tenint en compte el marc de les seves relacions futures amb la Unió. Aquest acord es negociarà conformement a l’apartat 3 de l’article 218 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. El Consell ho celebrarà en nom de la Unió per majoria qualificada, prèvia aprovació del Parlament Europeu.3. Els Tractats deixaran d’aplicar-se a l’Estat que es tracti a partir de la data d’entrada en vigor de l’acord de retirada o, en defecte d’això, als dos anys de la notificació al fet que es refereix l’apartat 2, excepte si el Consell Europeu, d’acord amb aquest Estat, decideix per unanimitat prorrogar aquest termini”.

De nou la norma jurídica, el dret, apareix com el marc necessari que ordena i dóna seguretat als processos polítics. No sabem com serà la separació, però almenys sabem com hem d’abordar-la. O ho sabem en part, ja que l’article 50 també planteja dubtes en la seva interpretació. Per això té especial valor l’Informe del Select Committee on the Constitution de la Càmera dels Lores (4 Repport of Session 2016-2017), publicat el 13 de setembre de 2016.

El citat Informe, succint i clar, elaborat per membres de la Càmera amb l’assessorament de dos professors universitaris, va arribar a les següents conclusions:

-L’article 50 del Tractat és l’única via perquè un Estat membre surti de la UE. Es rebutja la teoria que bastaria amb derogar la European Communities Act 1972 que va permetre l’adhesió del Regne Unit a la UE.
-Quan un Estat membre notifica a la UE la seva voluntat de deixar de pertànyer a la Unió s’inicia un període de dos anys de negociacions, dins del com ha d’arribar-se a un acord. Si no s’arriba a un Acord es produeix la sortida de l’Estat que va notificar la seva voluntat de deixar de formar part de la Unió, tret que per acord de totes les parts es prorrogui aquest període.
-Per als autors de l’Informe la qüestió de si una vegada es notifica la voluntat de sortir de la Unió es pot retirar unilateralment aquesta notificació i deixar sense efecte el procés de sortida no està clara. Per això en aquest cas es conclou que la prudència aconsella considerar que l’article 50 no permet una revocació unilateral de l’engegada del procés de sortida de la UE i, per tant, ha de prendre’s la decisió de notificar la voluntat de sortir quan s’assumeixi plenament la voluntat d’arribar fins al final del procés.
-La decisió d’engegar el procés de sortida és una prerrogativa del Govern. Però la Càmera dels Lores sosté que de conformitat amb la Constitució no codificada del Regne Unit, tenint en compte els efectes que comporta el recurs a l’article 50 del Tractat, el Parlament ha de participar en aquesta decisió.
-El Referèndum celebrat el 23 de juny de 2016 va ser consultiu, sense que existís cap previsió legal prèvia sobre les conseqüències d’aquesta decisió- Per això es pot plantejar que de conformitat amb el principi de Sobirania Parlamentària, nucli dur del constitucionalisme del Regne Unit, el Parlament podria no atendre al votat en el referèndum. Enfront d’aquesta possibilitat, que no s’admet, s’afirma que en el futur les normes que regulin els referèndums haurien de preveure les seves conseqüències, la seva forma de portar-los a efecte. D’altra banda es reafirma que el Parlament ha de ser consultat pel Govern sobre com portar endavant el mandat popular expressat de forma directa en Referèndum.
-El Parlament ha d’intervenir als tres moments de la sortida de la Unió Europea: la decisió sobre el moment de notificar la voluntat de sortir, les negociacions sobre el contingut de la sortida i l’aprovació de l’acord aconseguit per a la sortida entre el regne Unit i la UE. El que no es resol en l’Informe és que ha d’ocórrer si el Parlament no ratifica les decisions del Govern.
-La decisió d’engegar el procés de sortida en aplicació de l’article 50 del Tractat hauria de comptar amb una aprovació legal, després de debat en ambdues Càmeres.
– El retard a engegar el procés de sortida no ha d’interpretar-se com a rebuig del Govern del Parlament al resultat del referèndum. L’article 50 del Tractat tan sols ha d’activar-se quan es compleixin les condicions que més afavoreixin als interessos del Regne Unit.

Document sens dubte d’interès (també pot consultar-se l’Informe del European Union Committee de la Càmera dels Lores, 11 Repport of Session 2015-2016) que haurà tingut en compte la Primera Ministra Sra. May en anunciar la data de l’activació del procés de sortida, i que també ajudarà al Govern del Regne Unit a decidir com actuar al llarg del procés de sortida de la Unió Europea.