La reforma de la Constitució espanyola: el projecte FIDE, per Joaquin Tornos

Amb el patrocini de la Fundació FIDE, un ampli grup de juristes i economistes, sota la direcció de Mariano Bacigalupo i Juan Martínez Calvo, i amb la coordinació d’Ignacio Borrajo, van presentar a Madrid el 12 de març el document “Reflexions per a una reforma constitucional: la reforma de l’ organització territorial de l’Estat”.

Les propostes se centren en la reforma de l’Estat de les Autonomies, reforma que es jutja d’especial urgència i intensitat, sense que això suposi renunciar a abordar més endavant altres aspectes que també es jutgen de necessària reforma.

El document parteix d’un judici positiu sobre el sistema autonòmic, però adverteix al mateix temps de la necessitat de la seva reforma per millorar l’equilibri entre els principis d’unitat i autonomia i aconseguir un sistema més eficient de gobernança d´allò públic.

També es parteix de l’afirmació que la reforma de la Constitució és una qüestió política. Però per als autors del document això no contradiu el que sigui possible, i necessari, dur a terme una reflexió objectiva sobre algunes qüestions problemàtiques sobre la reforma constitucional amb la finalitat d’avançar possibles solucions tècniques que facilitin després la labor dels agents polítics.

Les propostes de reforma se centren en el sistema de distribució de competències, la reforma del Senat perquè sigui una institució que dugui a terme veritables funcions d’integració territorial, modificant a aquest efecte íntegrament la seva estructura i funcionament, la constitucionalització de les bases del sistema de finançament i la millora dels instruments de cooperació i col·laboració.

El lector interessat pot trobar en el breu document un desenvolupament clar d’aquestes propostes. Però més enllà del seu concret contingut, importa destacar el valor que posseeix el document com a manifestació de dues dades que jutgem d’especial rellevància. D’una banda, la convicció dels autors que sense renunciar als principis bàsics i assoliments de la Constitució de 1978, és convenient procedir a la seva reforma parcial i, en particular, a la reforma del seu model organització territorial. Per als autors del document el Pacte constitucional es reforça amb la reforma de la Constitució. La segona dada rellevant és la constatació de la possibilitat d’aconseguir, des de postures inicialment no homogènies, un consens sobre els temes a tractar, i sobre algunes de les propostes tècniques que després poden oferir-se als polítics perquè aquests assumeixin la tasca que els correspon.