Vella i nova constitució, per Joaquin Tornos
Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Barcelona
En el convuls sistema polític espanyol, dominat per una profunda crisi de les institucions polítiques, per una no superada crisi econòmica, per una creixent pèrdua de qualitat democràtica i per fortes tensions territorials que arriben fins a l’amenaça secessionista de Catalunya, sol apel·lar a la reforma constitucional com el necessari procés que permeti recuperar la cohesió social, la confiança dels ciutadans en les seves institucions, i que estableixi les bases per a l’impuls de noves etapes de creixement econòmic dins de la UE i en el marc d’un món globalitzat.
La necessària reforma, s’afegeix, ha d’anar precedida d’un nou i ampli consens que es sustenti en renúncies mútues i en la capacitat de dissenyar uns mínims punts comuns d’acord que donin resposta a les expectatives de futur dels ciutadans. A partir d’aquí es podrà avançar en la redacció de la nova Constitució que reformaria la de 1978.
En aquest debat s’oblida, però, una qüestió prèvia i imprescindible Què significa avui afrontar una reforma constitucional “? Qui té el poder de reforma? Com afrontar el canvi d’una vella Constitució per una nova Constitució del segle XXI ?.
El brillant i important llibre del professor Santiago Muñoz Machado, Vella i nova Constitució (Editorial Crítica, Madrid maig 2016), ens aporta una reflexions d’enorme interès sobre aquestes qüestions i per això es converteix en un llibre de lectura imprescindible.
El llibre parteix del recordatori d’alguns temes que ja es van suscitar en el constitucionalisme originari, però que és bo recordar per veure com es van abordar i com van ser resolts. Així, les qüestions relatives a si la Constitució pot vincular a les generacions futures o el termini de vigència ideal d’un text constitucional. D’altra banda la constatació que la sobirania ha estat sempre present en aquests debats, imposant la distinció entre poder constituent i poder de reforma constitucional. Admesa l’existència d’un poder de reforma, divers del poder legislatiu ordinari, es regula el procediment de reforma a la mateixa Constitució, amb més o menys rigidesa, i es planteja introduir clàusules d’intangibilitat, que la pràctica demostra que posseeixen poca virtualitat.
Però tot aquest lúcida anàlisi dels processos de reforma de les Constitucions, amb especial referència al constitucionalisme espanyol, es replanteja de manera enormement suggerent quan s’afirma que avui les Constitucions es desenvolupen en un domini cosmopolita que limita el poder de les majories formades en el si d’un sol Estat. Per això, en plantejar-se la reforma constitucional cal atendre altres situacions polítiques a escala supraestatal i infraestatal. La rigidesa que limita el procés de reforma s’imposarà pels valors i principis supranacionals i per la realitat dels poders territorials interns. Així, es diu que les reformes seran fruit d’un conjunt de sobiranies.
Pel que fa al significat dels nous poders territorials s’afirma que un cop assentat el sistema de distribució de poder territorial aquest “queda emparat per un principi de perdurabilitat no escrit però de segura vigència”. La Constitució, unitària en el seu origen, en ser complementada pels Estatuts s’ha fet multitextual. “Del que es dedueix que la Constitució és avui, a Espanya, a més de pluritextual, també multipolar, diatòpica, per l’origen territorial dels seus continguts materials, i diacrònica perquè no conclou la seva formació en un sol acte”. Tot això porta a l’autor a concloure que el nostre sistema constitucional, en mutació contínua, té perspectives d’acabar transformant-se “en una peculair confederació en la qual participin com a unitats polítiques diferenciades les nacionalitats històriques que han vingut mostrant disconformes permanentment amb la seva posició política dins de l’Estat “.
Paraules d’enorme significat, i que en tot cas, han de constituir el necessari nucli inicial de reflexió si es decideix emprendre la, sens dubte, necessària reforma constitucional. Només per això mereix una especial atenció a aquesta nova publicació del professor Muñoz Machado. Però el llibre conté altres reflexions igualment de gran valor, com les relatives al paper del Tribunal Constitucional, capítol VI, o la secessió dins dels Estats constitucionals moderns, capítol VIII, pel que recomanem la completa lectura del mateix.
