La Llei Orgànica 3/2020 del dret a l’Educació i el seu impacte per a les Comunitats Autònomes
Profesora Propia Ordinaria de Derecho Constitucional. Universidad Pontificia Comillas de Madrid
Aquesta entrada ha estat inicialment publicada en castellà al Blog Autonomies i és resum del monogràfic de l’Informe Comunitats Autònomes 2020
En un dels monogràfics de l’Informe Comunitats Autònomes 2020 s’aborda l’elaboració de la Llei orgànica 3/2020 del dret a l’educació i especialment algunes de les qüestions que poden afectar les comunitats autònomes. És sabut que la Constitució espanyola del 1978 disposa els preceptes concernents al dret a l’educació ia la llibertat d’ensenyament al llarg dels deu apartats de l’art. 27, als quals s’ha d’unir la llibertat de càtedra que, si bé està garantida a l’art. 20.1 c), dedicat a la llibertat d’expressió, pertany també a l’àmbit dels drets educatius.
El dret a l’educació, per ser un dret fonamental recollit a la Constitució, només pot ser desenvolupat en el seu contingut essencial per llei orgànica. Determinats aspectes, però, poden ser remesos a normes de rang reglamentari estatal o, en determinats punts, a les competències de les comunitats autònomes a través de normes aprovades a les seves respectives Assemblees Legislatives, o Decrets aprovats pels Consells Executius autonòmics. De fet, com que el dret a l’educació és un dret de prestació, que les comunitats autònomes han de portar a la pràctica, es tracta d’una de les matèries en què més marge d’actuació tenen les autonomies a l’hora de desenvolupar les seves pròpies lleis , sense perjudici de la seva col·laboració necessària amb l’Estat.
En efecte, més enllà d’aquesta legislació bàsica, les comunitats autònomes han assumit pràcticament totes les altres competències relacionades amb l’educació, que la carta magna només atribueix de manera genèrica als «poders públics», sense assenyalament específic de l’Administració competent. Ho han fet a través dels seus respectius Estatuts d’Autonomia, especialment arran de les darreres reformes, i de successives Lleis Orgàniques de transferència (art. 150.2 CE). D’aquesta manera, en termes generals, les comunitats autònomes tenen actualment competències substancialment similars i molt àmplies en matèria d’educació, que inclouen el desenvolupament legislatiu i reglamentari de la normativa bàsica aprovada per l’Estat, així com la major part de les competències de gestió i d’execució, dins dels seus respectius àmbits territorials.
La LOMLOE planteja una reforma del sistema educatiu al voltant de cinc enfocaments. En primer lloc, la llei inclou l’enfocament de drets de la infància entre els principis rectors del sistema, segons el que estableix la Convenció sobre els drets del nen de les Nacions Unides; en segon lloc, adopta un enfocament d’igualtat de gènere; en tercer lloc, planteja un enfocament transversal orientat a fer que tot l’alumnat tingui garanties d’èxit a l’educació; en quart lloc, reconeix la importància d’atendre el desenvolupament sostenible d’acord amb l’establert a l’Agenda 2030; i en cinquè lloc, la Llei insisteix en la necessitat de tenir en compte el canvi digital que s’està produint a les nostres societats i que forçosament afecta l’activitat educativa. Assenyala així el Preàmbul que «l’adopció d’aquests enfocaments té com a objectiu últim reforçar l’equitat i la capacitat inclusiva del sistema, el principal eix vertebrador del qual és l’educació comprensiva».
La realitat ens ha portat nombroses vegades a conflictes continus entre les competències estatals i les autonòmiques en matèria educativa i a la creixent demanda que es pugui arribar a signar un gran pacte en aquesta matèria que asseguri tant el desenvolupament del dret constitucional com evitar aquestes desigualtats que hem apreciat. Així ho han assenyalat nombrosos autors, però cal a més l’existència de voluntat política, de cedir acceptant l’existència del pluralisme com a principi establert en la nostra societat democràtica i que es desenvolupi novament una política de consens.
Finalment, cal concloure considerant que un dels principals problemes que té el dret a l’educació a Espanya, entre d’altres, és el relatiu a les desigualtats territorials, detectades pel Comitè de drets del nen, però també internament han estat posades en evidència pel Consell Escolar de l’Estat. Totes les persones han de disposar de les mateixes oportunitats, mitjançant l’adopció de les mesures necessàries per a l’efectivitat el principi d’igualtat, però com ja s’ha advertit en alguns fòrums, en matèria d’educació la «igualtat d’oportunitats» no comporta «igualtat de resultats».
En aquest sentit, una de les possibilitats per millorar la coordinació i la cooperació entre totes les administracions educatives per corregir les desigualtats territorials en matèria educativa, seria potenciar la tasca d’una sèrie d’òrgans fins ara poc operatius, alhora que necessaris, com serien la Conferència Sectorial d’Educació, el Consell Escolar de l’Estat i l’Alta Inspecció.
Per tot això, enfrontaments polítics arran de la LOMLOE no afavoreixen una implantació d’acord amb la recerca d’aquest interès general del menor. A la nova Llei s’han presentat dos recursos d’inconstitucionalitat i també s’han plantejat determinats moviments en algunes comunitats autònomes per esquivar els aspectes més polèmics, especialment pel que fa als concerts educatius. En darrer terme, el desenvolupament efectiu d’una educació de qualitat no conforma només un dret aïllat del ciutadà, sinó que compromet seriosament l’exercici d’altres drets polítics i culturals, la convivència democràtica i el progrés social.
Fotografia de Robo Wunderkind en Unsplash