Nota sobre les eleccions al Parlament Europeu, per Andreu Olesti

Catedrático de Derecho de la Unión Europea de la UB

La celebració de les eleccions al Parlament Europeu sempre és una bona oportunitat per a reflexionar sobre el moment en el qual es troba el procés d’integració europeu. La celebració dels comicis, i els resultats esdevinguts ens deixa elements per a valorar l’estat de salut de la UE. En aquestes línies ens centrarem en un parell d’ells.

El primer es refereix a la implicació dels ciutadans en aquesta contesa electoral, com a expressió de l’interès que suscita la renovació de la cambra parlamentària de la UE. Tradicionalment, la taxa de participació en els Estats membres ha estat baixa. A nivell agregat europeu ha anat progressivament llanguint des de la celebració de les primeres eleccions europees per sufragi universal directe, en 1979. La xifra més baixa va ser en les penúltimes eleccions al PE, celebrades en 2014 on a penes va votar el 42% de l’electorat.

En canvi en les eleccions de 2019 s’ha aconseguit elevar més de vuit punts, fins a superar el 50,9%. De fet, hauríem de remuntar-nos a les eleccions celebrades en 1999 (curiosament, coincidint també amb la celebració de les eleccions municipals a Espanya) per a trobar un percentatge equivalent (49,5%). És més, ens trobem davant la primera ocasió des de 1979 que s’obté una participació electoral superior a les eleccions anteriors. De totes maneres, això no ens ha de fer oblidar que la distribució interestatal és molt heterogènia, oscil·lant entre el 89% de Bèlgica, el 84,1% de Luxemburg i el 22,7% de la República Eslovaca o el 28,3% d’Eslovènia.

El segon element ha estat la reconfiguració de les forces polítiques. L’habitual binomi Partit Popular Europeu (PPE) – Partit Socialista i Demòcrata Europeu (SyD) la suma del qual, tradicionalment, els concedia la majoria absoluta, s’ha vist modificat substancialment. El conjunt de diputats de totes dues formacions no serà suficient per a aconseguir aquesta xifra i, en conseqüència, necessitaran una tercera força política per a garantir un funcionament adequat del Parlament.

Recordem que, per a constituir un grup parlamentari en el si del PE, es requereixen un mínim de 25 diputats que representin a 7 països membres i que en l’actualitat, el PE ho componen 751 diputats, que es reduirien a 705, si el Regne Unit, acaba retirant-se de la UE. En aquest context les projeccions d’escons situen, com en la legislatura anterior, al PPE com a grup polític majoritari, amb aproximadament 180 diputats, reduint en més d’una trentena els aconseguits en les eleccions anteriors. El mateix ocorre amb el SyD, que de superar els 180 diputats, disminueix la seva composició fins a una xifra inferior als 150. En canvi, el grup liberal (ALDE), superarà el centenar de diputats quan en l’anterior legislativa no arribava als setanta, i el grup dels Verdes/Aliança Lliure Europea (Verdes/ALE) veu incrementat la seva composició des dels 52 de la passada legislatura fins als 69 que té previstos en l’actual. Els partits euroescèptics, la progressió dels quals alarmava, incrementen el seu número, encara que menys del que es temia. Les forces polítiques antieuropees, en cap cas tindran capacitat de crear una minoria de bloqueig que incideixi sensiblement sobre el funcionament de la cambra.

En definitiva, s’ha augmentat la fragmentació de la composició del PE en reduir-se les diferències entre els grups polítics tradicionals. Convé subratllar que en els pròxims mesos s’hauran de realitzar els canvis en les màximes institucions de la UE i on la participació del Parlament resulta crucial. L’equilibri de forces entre els grups parlamentaris determinarà el tarannà dels nous representants de la UE.

En les pròximes setmanes, s’iniciarà el procediment per a elegir un nou President de la Comissió, Alt Representant de la Unió per a Afers exteriors i de Política de Seguretat, i la resta de membres de la Comissió. El candidat a President serà proposat, per majoria qualificada, pel Consell Europeu “tenint en compte els resultats de les eleccions al Parlament Europeu”. La cambra ho triarà per majoria dels membres que ho componen (376 diputats); en cas de no obtenir-se la majoria necessària, s’hauria de proposar un nou aspirant mitjançant el mateix procediment. L’Alt Representant és nomenat pel Consell Europeu per majoria qualificada i amb l’aprovació del President de la Comissió. La resta dels candidats per a formar part del col·legi de Comissaris són seleccionats pel Consell (a partir de les propostes presentades pels Estats membres), de comú acord amb el President de la Comissió, i tots ells, inclòs també l’Alt Representant, se sotmeten, col·legiadament, al vot d’aprovació del Parlament Europeu.

Share on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0

Deja tu comentario

Tu dirección de email no será publicada. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*