L’Estat Autonòmic avui
Eliseo Aja, Javier García Roca i José Antonio Montilla són Catedràtics de Dret Constitucional de les Universitats de Barcelona, Complutense i Granada i directors de l’Informe Comunitats Autònomes.
L’Estat autonòmic està en crisi. Els seus defectes estructurals han aflorat cruament en el context de la “gran recessió” que sofrim des de 2008. El conflicte de Catalunya és l’expressió més nítida d’aquesta crisi. L’única sortida que s’entreveu és una reforma de la Constitució per refer el Títol VIII de la Constitució i, amb això, un nou pacte territorial acceptat per la majoria de la ciutadania, també a Catalunya. Des de l’acadèmia s’han aportat vímets suficients per abordar aquesta reforma i no sembla difícil trobar un punt d’acord entre les diferents propostes. Però és una qüestió de voluntat política i sentit d’Estat. Encara així, no podem esperar molt més. En l’Informe de Comunitats Autònomes es reflecteix, entre altres extrems, la desorientació i falta d’horitzó del nostre model territorial. Aquests són alguns trets fonamentals d’un Informe que des de 1989 ve agafant-li el pols anualment a l’Estat autonòmic.
1. El problema més greu és, sens dubte, el “procés sobiranista” de Catalunya. S’emmarca en la crisi econòmica i social, però les seves causes són, òbviament, més profundes. En 2014 hem assistit al sotsobre que causa l’absència de diàleg, i la situació ha continuat deteriorant-se. Per part de la Generalitat de Catalunya s’ha convocat una consulta, sota la forma de participació ciutadana, invocant el principi democràtic, però amb vulneració de la legalitat constitucional. La resposta del Govern de l’Estat ha estat instar al Fiscal General de l’Estat a presentar diverses querelles penals contra els màxims responsables polítics autonòmics. Una escalada de tensió creixent davant la qual apel·lem a recuperar l’equilibri entre el principi democràtic i el respecte a la Constitució i la llei en l’actuació dels poders públics. El Tribunal Constitucional ha aportat aquest any pautes per a la canalització del conflicte en recordar que un enteniment del denominat “dret a decidir” té cabuda en la Constitució si s’utilitza el procediment de reforma.
2. Tampoc ha de passar desapercebut que, en el context de la crisi, assistim a una creixent asimetria de les Comunitats Autònomes, sobretot des de la perspectiva institucional. S’ha paralitzat el procés de reformes estatutàries a la meitat, de manera que set Estatuts són molt diferents dels restants, i dins d’ells els de Catalunya i Andalusia singulars respecte als altres. A més, algunes Comunitats Autònomes han impulsat reformes estatutàries o legals per constreñir les seves institucions d’autogovern mitjançant la reducció del nombre de parlamentaris i de la seva dedicació, o la supressió d’òrgans autonòmics. Això té incidència en el funcionament de sistema de govern parlamentari, especialment en el control dels executius, i, sobretot, suposa tornar de nou a diversos tipus de Comunitats Autònomes. Precisament quan Catalunya o el País Basc consideren insuficient el marc actual, altres Comunitats, especialment Castella-la Manxa, però també Astúries, La Rioja o Murcia ho limiten. No hauríem de menysvalorar aquesta asimetria doncs té influència en l’esdevenir de l’Estat.
3. No poden esbiaixar-se els problemes de finançament que afligeixen de forma greu a les Comunitats Autònomes. La situació econòmica d’Espanya ha experimentat una millora al llarg de 2014 les Comunitats Autònomes continuen tenint dificultats per finançar-se. L’Estat ha seguit creant Fons per aportar liquiditat tant a les Comunitats Autònomes com als municipis, segons ve fent des de 2012. No obstant això, són solucions conjunturals que generen una situació de dependència respecte de l’Estat. Ha d’abordar-se una solució més estable que garanteixi l’autonomia en el marc de la reforma del finançament autonòmic. Un procés que hauria d’haver-se culminat en 2014, però que si més no s’ha iniciat.4. Aquests problemes de finançament tenen una conseqüència directa en la garantia dels drets socials, un àmbit en el qual les Comunitats Autònomes tenen competències compartides amb l’Estat. El problema és que semblen haver-se trencat els llits de col·laboració. Així, en matèria d’habitatge advertim com les accions legislatives autonòmiques per afrontar el drama dels desnonaments (Andalusia, Navarra, Canàries) han estat paralitzades mitjançant la seva impugnació davant el Tribunal Constitucional; i, en educació, el desenvolupament autonòmic de la Llei Wert no està sent consensuat i s’ha fet problemàtic. Però el problema més greu és el de la dependència. Cada any la bretxa és més gran en l’atenció que es presta en les diverses Comunitats a les persones en aquesta situació. L’Estat sembla haver-se desentès de la garantia d’aquest dret. La Llei de dependència obliga al fet que el 50% del cost del sistema sigui aportat per l’Estat. No obstant això, en 2014 amb prou feines ha cobert el 18%. Les Comunitats Autònomes, i els propis beneficiaris, han hagut d’atendre aquesta absència, però la situació és insostenible. No es tracta de culpar a ningú, donades les dificultats financeres, sinó d’apel·lar a un acord entre l’Estat i les Comunitats Autònomes perquè pugui garantir-se un nivell bàsic d’aquest dret a tots els espanyols, al marge del territori en el qual visquin.
4. Mes no tots els trets de l’Estat autonòmic en 2014 han estat negatius. Les Comunitats Autònomes estan responent a la pèrdua de confiança de la ciutadania en les institucions i en els qui les representen amb encertades polítiques de transparència. En desenvolupament de la Llei de Transparència aprovada l’any passat per l’Estat amb caràcter bàsic, diverses Comunitats Autònomes han engegat les seves pròpies lleis, intentant completar o reforçar el seu contingut (Andalusia, La Rioja, Murcia, Canàries i Catalunya). També s’ha incorporat, per primera vegada, la limitació de mandats presidencials (Múrcia); s’ha facilitat la iniciativa legislativa popular (Aragó i Galícia); s’ha promogut la participació d’associacions en el procediment legislatiu (Andalusia); o fins i tot s’aprovat una proposta de reforma constitucional per ampliar la regulació constitucional de la iniciativa popular (Astúries). Són iniciatives benvingudes perquè més participació significa més democràcia.
En fi, no hi ha molts motius per a l’optimisme. No obstant això, des de l’Informe Comunitats Autònomes seguirem intentant aportar respostes als problemes del nostre model territorial. No només sobre la reforma constitucional del model, absolutament necessària, sinó també plantejant modificacions concretes a partir de les deficiències que anem advertint any rere any i que ens permeten fer camí en caminar…
Documentació annexa:
