Resum de premsa, per Alain Cuenca

L’autor proposa una reflexió, en to irònic, sobre els avantatges i inconvenients de la publicitat als debats entre experts sobre la reforma del finançament. Publicat en el blog RIFDE d’Expansió (13 de juny) conserva plenament el seu interès, ratificat fins i tot per noves publicacions. La seva referència, així com nombrosos enllaços que s’han suprimit per alleugerir la lectura, poden trobar-se en l’original citat.

Els membres de la Comissió no podem parlar perquè la comissió entén que un debat públic entorpiria els seus treballs. Ens hem compromès a mantenir la reserva, encara que sense aconseguir-ho del tot perquè han sortit per diversos canals algunes informacions a la llum pública. Per això em proposo recollir en aquesta entrada un resum de premsa perquè vostès puguin fer-se una idea dels continguts que estem tractant, sense faltar al compromís de no desvetllar el contingut de les nostres deliberacions. Atès que una part de les notícies són filtracions, no confirmaré ni desmentiré la seva veracitat, ho deixo a la fina perspicàcia dels meus lectors.

Les coses no van començar bé per a la discreció perquè la vespra de la reunió constitutiva va aparèixer una llarga entrevista amb el nostre president en Expansió. Per si no fos poc, el mateix dia 23 de febrer un de nosaltres va publicar un article d’opinió i a més ens trobem amb un núvol de periodistes que van adonar de la primera reunió presidida per la vicepresidenta del Govern . De manera que és comprensible que els periodistes vulguin interessar-se per la nostra tasca si es va iniciar amb tant bombo.

En matèria tributària, segons L’Economista, hauríem acordat reflectir en el nostre informe la proposta del “IVA col·legiat”. Es tracta d’un mecanisme mitjançant el quin es dividiria l’IVA en dos trams, estatal i autonòmic, i les comunitats autònomes podrien impulsar modificacions dels tipus del seu tram. Atès que la normativa europea impedeix tipus diferenciats dins d’un Estat membre, el tipus autonòmic seria comú en tot el territori d’aplicació de l’impost, incloses les comunitats forals del País Basc i Navarra. No obstant això, si atenem a aquesta altra informació del Confidencial, no sembla que hi hagi unanimitat entre els experts, de manera que tindran vostès que esperar a l’informe final per saber a quin atenir-se.

També ens assabentem per la premsa que hi hauria un acord sobre la necessitat d’harmonitzar l’impost sobre successions i donacions, establint un mínim de tributació en tot el territori nacional. Ara bé, sorprèn que aquesta informació no hagi donat lloc a més polèmica, donada la campanya contra aquest impost i l’intens debat que va provocar el mal anomenat dúmping fiscal després de la Conferència de Presidents al gener.

Un altre tema pel que sembla molt debatut és qui guanyaria i qui perdria amb la reforma del finançament autonòmic. Uns pensen que no pot haver-hi perdedors i uns altres creuen que és necessari transferir recursos d’unes comunitats autònomes a unes altres. Est és un debat de profund calat polític en el qual els experts només podem donar orientacions, atès que no tenim la clau de la caixa. Pel que sembla, la suma total dels recursos també s’ha debatut en la Comissió. Per exemple, l’expert designat a proposta de la Comunitat Autònoma d’Aragó va declarar en seu parlamentària que la reforma requeria més recursos en el sistema, tal com va recollir el diari 20 minutos. Però em consta que no és l’únic, hi ha altres veus que reclamen un increment dels recursos autonòmics.

Finalment, la polèmica que va deslligar el pacte pressupostari del govern amb el PNB i que va provocar la dimissió d’un dels experts, es va produir més en els mitjans de comunicació que en el si de la pròpia Comissió. No obstant això, la nostra irritació va quedar reflectida en multitud de notícies. Veurem com es tracta finalment aquest delicat assumpte en l’informe final.

Ara parlant de debò, penso que la decisió de no informar dels nostres debats impedeix que moltes persones que no pertanyen a la Comissió, tan expertes com nosaltres -o més- puguin aportar el seu punt de vista. Quan en les Corts Generals es debat en una comissió el futur de les pensions o el pacte educatiu, els arguments que s’aporten en cada compareixença són públics, es coneixen, es critiquen, són objecte de controvèrsia. El mateix podria succeir en aquest cas, però hem decidit que no. Així que els aconsello paciència: el 10 d’agost, a la platja, sabran el que hem acordat.

Deja tu comentario

Tu dirección de email no será publicada. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.