El servidor públic. “No tot val”, d’Antoni Bayona, per Joaquín Tornos
Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Barcelona
El dret és fonamental per a una vida en societat. “No existeix ni pot existir una societat que funcioni al marge d’unes normes que assegurin que les relacions entre les persones que la integren siguin mínimament ordenades, garanteixin la seguretat i la convivència entre elles. Unes normes que també regulen les relacions entre els ciutadans i les institucions públiques” .¹
El dret públic, el que s’ocupa d’organitzar els poders públics i les seves relacions amb els ciutadans, legitima l’exercici del poder, però al seu torn estableix les garanties dels ciutadans enfront del mateix, i exigeix que l’exercici del poder es dugui a terme respectant les formes preestablertes. Com va dir Benjamin Constant, és el respecte de les formes el que ens protegeix enfront de l’arbitrarietat.
També el Parlament, on s’exerceix la sobirania del poble, està subjecte al límit de la Constitució, la norma suprema. I el Parlament autonòmic, al límit de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia.
El respecte d’aquests principis és consubstancial a la democràcia. El seu respecte no pot obviar-se ni relaxar-se en cap moment, perquè la democràcia és un bé essencial per a la vida de l’home, però delicat. I ens pot passar com ens ocorre amb l’aire, que ens adonem realment de la seva existència i el seu valor quan ens comença a faltar. I llavors ja és massa tarda.
Per això cal reconèixer la importància de les institucions creades per a la defensa de la democràcia. Una d’aquestes institucions són els servidors públics, en particular els que exerceixen la funció d’assessorar. Persones amb coneixement i capacitat, que actuen al servei del poder per a mostrar-li la manera d’exercir correctament la seva poder i els límits d’aquest. Recordant en tot moment que el poder ha d’exercir-se dins del respecte de les formes jurídiques, perquè són aquestes mateixes formes les que els van donar el poder que exerceixen.
Una posició destacada és la que tenen els lletrats del Parlament, com a assessors dels diputats que a través del sistema representatiu exerceixen la sobirania. Les formes i els procediments parlamentaris són, per això, essencials en la democràcia.
Aquestes reflexions generals vénen al cas per la publicació del llibre d’Antoni Bayona, No tot val. Un servidor públic exemplar que, com el mateix diu, “quan es posa en qüestió el mateix marc constitucional i estatutari o s’aplica el reglament sense respectar els drets bàsics dels diputats, no es pot mirar cap a un altre costat i considerar que això no concerneix a un servei de la Cambra”. Cal ser conscient que s’està al servei de la institució i no de la majoria. Encara que això pugui comportar la incomprensió del qual exerceix el poder, del qual es creï per sobre del dret sobre la base d’una autoatribuida legitimació que ho fa immune al respecte de les normes.
No tot val. “La qualitat d’una democràcia és alguna cosa que concerneix també a com s’exerceix…aquí no val la màxima que la fi sempre justifica els mitjans”. El conflicte polític que subjeu a l’anomenat procés no pot fer desparecer la normalitat institucional.
Aquestes idees i reflexions es contenen en el capítol segon del llibre comentat, “el procés i l’ofici de jurista”, capítol la lectura del qual recomano vivament.
Recomano també la lectura del llibre íntegrament per a conèixer les entranyes del procés des de la mirada d’un excel·lent jurista i d’un servidor públic que va viure des d’un lloc privilegiat els moments més tibants d’aquest camí equivocat. Però aquest breu comentari vol destacar el meu agraïment al seu autor (i en la seva persona a tots els autèntics servidors públics) pel paper que va jugar com a lletrat major del Parlament català en moments de gran tensió. La democràcia necessita servidors públics com Antoni Bayona.
1.- Les frases entrecomillades es corresponen amb fragments del llibre d’Antoni BAYONA, No tot val, editorial Península, 2a edició, Barcelona 2019.
