L’Acord de Cooperació i Comerç entre la UE i el Regne Unit: Algunes reflexions sobre el seu sistema institucional

La Unió Europea i el Regne Unit van concertar, el 24 de desembre de 2020, el marc que regeix les seves relacions des de l’1 de gener de 2021. Aquest vincle se sustenta sobre l’Acord de Comerç i Cooperació (ACyC) i s’acompanya de dos acords suplementaris: el relatiu als procediments de seguretat per a l’intercanvi i protecció d’informació classificada i un Acord sobre cooperació nuclear.

El ACyC és un tractat internacional on no participen els Estats membres, i les parts contractants dels quals són la UE i el Regne Unit. En conseqüència, la seva entrada en vigor requereix la ratificació del Regne Unit, que es va produir el 30 de desembre, i la manifestació del consentiment per la UE. L’acord es fonamenta en l’art. 217 TFUE que exigeix la unanimitat del Consell i l’assentiment del Parlament Europeu que, en principi, hagués d’haver-se produït durant el primer trimestre de l’any 2021. Atès que el període transitori va finalitzar el 31 de desembre, es va aprovar l’aplicació provisional des de l’1 de gener fins al 30 d’abril de 2021 per a donar temps a la finalització del procediment a la UE.

Ara bé, cal esmentar que l’aprovació de Parlament Europeu, prevista per al 25 de març, està en suspens per la intenció del Govern britànic de modificar unilateralment part del Protocol d’Irlanda inclòs en l’annex de l’Acord de Retirada de la UE. Aquesta normativa evita la creació d’una frontera física entre la República d’Irlanda i Irlanda del Nord i protegeix el compliment del denominat acord de Divendres Sant, signat el 10 d’abril de 1998, pels governs britànics i irlandès que va posar fi al conflicte armat a l’Ulster.

El ACyC, que exclou expressament a Gibraltar, consta de més de 1240 pàgines incloent els annexos i protocols, i acompanyades de diverses declaracions conjuntes de contingut polític sobre diversos àmbits. Pel que fa a Gibraltar, Espanya va aconseguir amb el Regne Unit, un enteniment sobre elements fonamentals del futur acord entre la Unió Europea i el Regne Unit sobre la situació de Gibraltar, amb la finalitat que serveixi de base per a l’elaboració de les directrius de negociació de la UE. Entre els aspectes recollits es preveu la regulació del règim dels treballadors fronterers, i l’aplicació de la normativa UE respecte al control de les fronteres exteriors en el port i aeroport de Gibraltar.

El ACyC se sistematitza en diverses parts, en la primera es desenvolupen les disposicions generals i el marc institucional. En la segona titulada comerç, transport, pesca i altres acords, es regula el contingut de la relació respecte a un conjunt de sectors econòmics molt variats, que englobarien des del mercat interior fins a les polítiques de la UE. Així, es reglamenta l’intercanvi de béns i serveis, lliure circulació de capitals, la coordinació dels sistemes de seguretat social (regulat amb un protocol molt detallat i específic), normes sobre lliure competència, els visats turístics (de curta durada), política energètica i de transports….

La tercera es dedica a la cooperació policial i judicial en matèria penal, que comprèn la cooperació del Regne Unit amb Europol i Eurojust, l’intercanvi d’informació sensible i classificada, la protecció i intercanvi de dades, la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. La secció següent es destina a la cooperació en l’àmbit de la seguretat sanitària i de la ciberseguretat. Finalment, es consagra una part a les condicions de participació en els programes de la Unió (la negociació de la qual no ha finalitzat i serà aprovat pel Comitè especialitzat en aquesta qüestió).

Institucionalment, el ACyC està governat per un Consell d’Associació, integrat per un membre de la Comissió i un representant del Regne Unit a nivell ministerial que variaran en funció de la matèria objecte de discussió.

Les finalitats del Consell són, essencialment, implementar i aplicar l’acord i supervisar el compliment dels objectius. A més, es constitueix un conjunt de Comitès especialitzats, en les matèries regulades pel ACyC la finalitat del qual és assistir al Consell d’Associació en aquestes tasques, i uns de Grups de Treball, dependents dels Comitès especialitzats, sobre determinades àrees concretes (productes orgànics, vehicles de motor, productes medicinals i coordinació dels sistemes de seguretat social).

El Consell d’Associació, i si escau els Comitès, podran adoptar decisions, per consens, que seran vinculants per a les parts i els òrgans establerts en l’Acord, incloent a l’òrgan de solució de controvèrsies previst. En efecte, el ACyC conté la constitució d’un tribunal d’arbitratge, integrat per tres membres (triats a partir d’una llista pre-establerta) encarregat de dirimir les discrepàncies sobre la interpretació i aplicació de les disposicions del ACyC i els acords suplementaris al qual acudiran les parts si el Consell d’Associació no pot resoldre la disputa. En tot cas, mentre no es resolgui el conflicte, qualsevol de les parts pot adoptar mesures de salvaguarda quan existeixin circumstàncies excepcionals que requereixen una acció immediata.

Així mateix, s’habilita la possibilitat que, en determinats suposats, una part contractant pugui adoptar mesures de retorsió en cas d’incompliment de l’altra part. I es contempla que un incompliment greu dels compromisos adquirits en el ACyC en matèria de canvi climàtic, no proliferació d’armes nuclears i respecte dels valors democràtics i els drets fonamentals pugui comportar la suspensió immediata de tot o part de l’Acord.

Per a finalitzar, comentar que si bé s’ha evitat la participació del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) en la interpretació o aplicació de les disposicions de l’Acord, cal qüestionar-se si hagués estat convenient, tal i recull l’art. 218.11 TFUE, la sol·licitud d’un dictamen al TJUE, la legitimació activa del qual recau en el Consell, la Comissió, el Parlament Europeu o qualsevol dels Estats membres, sobre la compatibilitat de l’Acord amb els Tractats constitutius de la UE. És a dir, l’Acord amb el Regne Unit l’ha celebrat la UE, en exclusiva, sense la participació dels seus Estats membres. Ara bé, del seu contingut es dedueix que alguna de les matèries objecte de regulació no són exclusives de la UE sinó que són compartides amb els Estats membres i per tant aquests, potser, també havien d’haver estat parts contractants de l’Acord.

En tot cas l’absència dels Estats membres en els òrgans de govern del ACyC realça el paper de les institucions de la UE, i especialment la Comissió, com a interlocutora de les relacions amb el Regne Unit, ja que seran els seus representants els qui hauran de negociar amb el govern britànic la implementació i el desenvolupament del ACyC, així com la solució de les possibles diferències que pugui ocasionar la seva interpretació i aplicació.

Material complementari:

From Brexit to Eternity: The institutional landscape under the EU-UK Trade and Cooperation Agreement

Analysis 2 of the Brexit deal: EU/UK Trade and Cooperation Agreement – overview

BLOG – Brexit Negotiations

Proposed framework for a UK-EU legal instrument setting out Gibraltar´s future relationship with the EU

The UK-EU Trade and cooperation agreement

Deja tu comentario

Tu dirección de email no será publicada. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*