Desplaçament de la Llei Autonòmica per prevalença de la Llei Estatal posterior: Tercer episodi…Final?, per Santiago Valencia

Letrado de la Xunta de Galicia

(English version).

La singladura del Tribunal Constitucional (TC) en els últims mesos sobre aquesta important qüestió ha requerit de tres comentaris en aquest blog (de 14 de juliol de 2016, 16 de febrer de 2017 i aquest). La intenció ara és recopilar el succeït i determinar en quin punt estem, després de l’últim episodi, la STC 1/2017, de 16 de gener de 2017 (BOE de 23 de febrer).

És oportú partir del que va anar la doctrina tradicional sobre aquesta qüestió. Per les SSTC 195/2015, 187/2012, 73/2000, 104/2000, 120/2000, 173/2002 i 66/2011 els «òrgans jurisdiccionals no poden fiscalitzar les normes postconstitucionales amb rang de llei», mentre que «el constituent ha volgut sostreure al jutge ordinari la possibilitat de inaplicar una llei postconstitucional davant un eventual judici d’incompatibilitat amb la Constitució …». Aquestes Sentències censuraven als tribunals que inaplicaban directament una llei autonòmica, quan tenia a la seva disposició la qüestió d’inconstitucionalitat.

La STC 102/2016, reiterada en les SSTC 116 i 127/2016, es va endinsar en la problemàtica de el “operador jurídic primari”, que no té al seu abast la qüestió d’inconstitucionalitat, avalant que utilitzés la llei bàsica estatal ulterior i no l’autonòmica. Ho enquadrava en les “leges repetitae”, lleis autonòmiques que mimetitzen continguts bàsics, sense exercir competències pròpies, i que després no s’adapten al nou marc estatal bàsic posterior.

En la STC 204/2016 el cas no era exactament igual. La llei basca quan es va dictar regulava una matèria en la qual el legislador bàsic no havia volgut entrar, per la qual cosa el legislador autonòmic, aquí, havia exercit la seva competència, solament que va esdevenir incompatible en implementar-se després tal regulació bàsica. L’Administració havia utilitzat aquesta estatal.

La decisió en tots dos casos va ser: formalment, la inadmissió de la qüestió perquè no es qüestionava la constitucionalitat de la llei estatal, que era la utilitzada, i, materialment, aval al desplaçament de la llei autonòmica per la llei bàsica ulterior, per la clàusula de prevalença del dret estatal, art. 149.3 CE.

En els anteriors comentaris aportem el dubte de si el TC estava ciñendo aquesta nova línia a la concreta tipologia de casos que se li presentaven o si l’obria amb notes de generalitat, i això perquè hi havia paràgrafs que permetien pensar això últim. De fet tal dubte l’expressaven directament, i amb alarma, els vots particulars.

La STC 1/2017 és el tercer episodi, que llança algunes llums, però no buida tots els dubtes.

El supòsit jutjat aquí ens acosta al supòsit “clàssic”, que va merèixer aquella doctrina tradicional descrita: un tribunal inaplicó una llei autonòmica per contradicció, que percebia evident, amb la llei estatal. L’Administració autonòmica recorre en empara, i la STC 1/2017 anul·la aquella sentència per no haver elevat qüestió d’inconstitucionalitat. El més interessant, per a la nostra anàlisi, és la seva FJ 5.

Llavors, podem fixar els següents elements de la doctrina constitucional implantada, ara com ara:
a) Cap el desplaçament de la llei autonòmica en aquests dos supòsits: « la repetició per una llei autonòmica d’una norma bàsica de l’Estat i la posterior modificació d’aquesta normativa bàsica en un sentit incompatible amb aquella legislació autonòmica» i si hagués estat aprovada en «absència de norma bàsica i posterior dictat d’aquesta en un sentit igualment incompatible amb la primera»
b) No cap tal desplaçament quan la llei autonòmica s’aprovés ja en contradicció amb la legislació bàsica (no estaríem, llavors, davant una inconstitucionalitat sobrevinguda). Aquí ha d’elevar-se qüestió d’inconstitucionalitat.
c) No ha estat determinant per cap de les anteriors conclusions que el TC s’hagués pronunciat prèviament en contra de literalitats autonòmiques iguals (així, va haver-hi aquest precedent per a un cas on es va avalar el desplaçament, STC 102/2016 , però ho hi havia també en la STC 1/2017 i aquí no es va permetre ).
d) Seguim sense conèixer el punt exacte de la qüestió íntegrament. Per exemple, no sabem amb seguretat com de les postures regirà per a un supòsit d’inconstitucionalitat sobrevinguda, però fora dels concrets supòsits de la lletra a). Tampoc s’ha desenvolupat una doctrina completa para quan qui inaplica és un operador jurídic primari i no un tribunal.

La reflexió final ha d’anar destinada a aportar que l’oportú seria que, per a un aspecte tan nuclear (sistema de control constitucional difús o concentrat), s’establís una doctrina global, ben meditada i àmpliament explicada, que no obligui a extreure-la de successius casos concrets.

Share on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0

Deja tu comentario

Tu dirección de email no será publicada. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*