Radiografia de les mesures d’immigració i asil del govern espanyol durant l’estat d’alarma

Aquesta entrada de bloc analitzarà, sense ànim d’exhaustivitat, les mesures adoptades per l’Estat en el nexe d’unió entre migració extracomunitària i emergència sanitària en tres àrees diferents.

1. Mesures sobre expulsió i detenció d’immigrants irregulars

En primer lloc, l’expulsió d’immigrants en situació irregular s’ha suspès de facto, ja que més de 120 Estats han imposat prohibicions de viatge per a les persones procedents d’Espanya. En particular, atès que més del 75% de les expulsions forçades s’efectuen al Marroc i Algèria, el tancament de les fronteres en aquests dos països fa pràcticament impossibles les deportacions. Al seu torn, això ha portat a l’alliberament progressiu dels detinguts en els Centres d’Internament d’Estrangers (CIES), com havien sol·licitat el Defensor de el Poble i la Comissària de Drets Humans de el Consell d’Europa. Aquests centres tenen com a fi principal garantir l’expulsió de país de les persones sense permís de residència, però la seva detenció no pot mantenir-se sense una perspectiva realista d’expulsió, tal com estableix, entre altres, l’article 15 de la Directiva de Retorn i la jurisprudència de Tribunal Europeu de Drets Humans (p. ex. SZ c. Grècia, par. 54). A més, l’amuntegament en els CIES dificultava en excés l’adopció de mesures per prevenir contagis.

Una cosa similar passa en els Centre d’Estada Temporal per a Immigrants (CETI) de Ceuta i Melilla, que allotgen immigrants i sol·licitants d’asil. Tot i que aquests centres en circumstàncies normals funcionen en règim obert, durant l’Estat d’alarma s’han transformat en llocs tancats com a mesura de prevenció sanitària. Això, d’una banda, és qüestionable des del punt de vista de el dret a la llibertat, i de l’altra, no garanteix el total aïllament dels centres. El contagi d’una persona podria tenir conseqüències devastadores, especialment al CETI de Melilla, que acull el doble de la seva capacitat. També al CETI de Ceuta està resultant difícil mantenir les distàncies de seguretat. Per aquest motiu, tant CEAR com Amnistia Internacional, entre d’altres, han sol·licitat el trasllat a la península d’un major nombre de residents dels CETIS. El Govern va dur a terme alguns trasllats a l’abril, però des de llavors la situació continua estancada. D’altra banda, el Ministeri de l’Interior ha anunciat que pretén repatriar a Tunis aproximadament 600 tunisians que habiten al CETI de Melilla, tot i la inexistència d’un acord de readmissió amb aquest Estat. Això mostra la preocupació de Govern perquè els trasllats a la península incentivin l’anomenat “efecte crida”.

2.- Mesures laborals i d’estrangeria

En segon lloc, en l’àmbit laboral, una qüestió a la qual ha hagut de fer front el govern espanyol és l’acomiadament d’un gran nombre d‘empleades de la llar, moltes de les quals són nacionals de tercers països. Així, l’article 30 de Reial decret llei 11/2020 preveu un subsidi extraordinari per a les empleades de la llar afectades per la crisi de l’COVID-19. Un altre sector econòmic amb una important presència d’estrangers és l’agrari. En aquest àmbit, en lloc d’acomiadaments, s’ha produït una caiguda del 40% de l’oferta de mà d’obra a causa de la suspensió de procediments de contractació en origen, que ha impedit que els treballadors temporers estrangers puguin treballar en la campanya de la fruita. En resposta a aquest problema, el Govern va aprovar el Reial decret llei 13/2020, que permet la compatibilització de la prestació per desocupació o altres prestacions amb l’exercici de tasques agràries, amb la finalitat d’atreure mà d’obra dels municipis propers a l’ camp. Entre els destinataris d’aquesta norma es troben “els treballadors migrants els permisos de treball concloguin entre el 13 de març i el 30 de juny (…), així com a joves nacionals de tercers països, que es trobin en situació regular [posseeixin o no una autorització general per treballar], entre els 18 i 21 anys “.

No obstant això, les dues normes deixen fora del seu àmbit d’aplicació als immigrants irregulars. Pel que fa a el subsidi per a les empleades de la llar, tan sols podran beneficiar-se’n les treballadores donades d’alta a la Seguretat Social. Els immigrants irregulars no poden ser donats d’alta en el règim de la Seguretat Social (article 42 de l’RD 84/1996), de manera que les empleades de la llar estrangeres sense permís de residència queden desemparades. És per això que organitzacions de la societat civil estan suplint les necessitats d’aquest col·lectiu, mentre continuen exigint protecció estatal. Per la seva banda, el Decret-llei sobre ocupació agrària no preveu atorgar autoritzacions de treball temporal als immigrants en situació irregular, tot i que la realitat ha demostrat es tracta d’un grup molt interessat en cobrir la necessitat de mà d’obra agrària. Tant els jornalers estrangers sense permís de residència que treballen en la recollida de la maduixa a Huelva -en condicions “inhumanes”, segons l’ONU– com diferents organitzacions que atenen joves migrants ex tutelats en situació irregular han denunciat aquesta exclusió i han sol·licitat a l’ Govern que els autoritzi a treballar al camp.

Les crides a la regularització van més enllà de les treballadores de la llar i els jornalers i s’han fet generals: al voltant de 650 entitats han donat suport a la petició a el Govern impulsada per la Comissió Espanyola d’Ajuda a l’Refugiat (CEAR) per regularitzar la situació de 800.000 immigrants, que es troben en la tessitura de no trobar feina (fins i tot en l’economia submergida), no poder accedir a les prestacions socials d’emergència i no poder tornar als seus països d’origen (encara que s’estima que uns centenars de persones han tornat de manera clandestina al Marroc i Algèria). De dur-se a terme aquesta regularització extraordinària, Espanya estaria seguint un camí similar a el de Portugal, que si bé no ha atorgat un permís de residència i treball a tots els immigrants irregulars, sí que ho ha fet respecte d’aquells que ja haguessin començat els tràmits de estrangeria. Sembla improbable que el Govern implementi una mesura de tal calibre, quan ha anunciat que no preveu incloure als immigrants irregulars en el grup de persones beneficiades per l’ingrés mínim vital que preveu aprovar el 19 de maig. Tan sols les dones estrangeres víctimes de tracta, explotació sexual o prostitució podran acollir-se a la renda mínima vital tot i trobant-se en situació irregular.

No obstant això, la Direcció General de Migracions, en desenvolupament de les disposicions sobre suspensió de terminis administratius de l’RD 463/2020, de 14 de març de 2020, de declaració de l’estat d’alarma ha adoptat mesures en matèria d’estrangeria que afavoreixen els immigrants en procés de regularitzar la seva situació (per exemple mitjançant l’arrelament) o de renovar la seva autorització de residència. Així, els estrangers que haguessin presentat la seva sol·licitud de permís o de renovació amb anterioritat a l’Estat d’alarma, i que compleixin amb els requisits exigits, veuran agilitzat el seu procediment; mentre que aquells que no els compleixin no rebran la resolució negativa fins que finalitzi l’Estat d’alarma. A més, per primera vegada es generalitza el procediment electrònic, tant per a les sol·licituds anteriors a el 14 de març com per a les posteriors -encara que no hi ha obligació d’iniciar el procediment de sol·licitud inicial o de renovació, ja que tots els terminis queden suspesos. També es prorroga automàticament la validesa dels visats d’estada i de la targeta de residència que caduquen durant la vigència de l’Estat d’alarma. Per la seva banda, després d’una interrupció inicial, el Ministeri de Justícia ha reprès la tramitació de procediments d’adquisició de la nacionalitat espanyola per residència. Finalment, les oficines d’estrangeria continuen resolent les sol·licituds de reagrupament familiar o d’autorització de residència i treball per compte d’altri, encara que això no implica que els beneficiaris puguin entrar a país, ja que s’ha suspès l’expedició de visats als consolats mentre duri l’Estat d’alarma.

Una última mesura relativa a l’àmbit laboral i d’estrangeria gira al voltant de la incorporació d’estrangers a el Sistema Nacional de Salut. A principis d’abril, la Secretaria d’Estat de Migracions va anunciar que crearia un procediment especial accelerat que permetés a professionals sanitaris estrangers amb permís de residència però sense autorització de treball sol·licitar aquesta autorització juntament amb l’homologació dels seus títols. No obstant això, aquest pla es va suspendre un mes després sense motiu aparent. En tot cas, sí que s’han agilitzat els expedients d’homologació i autorització de treball per a aquells sanitaris estrangers que hagin iniciat el procediment amb anterioritat a l’Estat d’alarma.

3.-Mesures d’asil.

En tercer lloc, en relació amb l’asil, les estadístiques oficials indiquen que les sol·licituds d’asil es van reduir un 44% al març en comparació amb febrer. No obstant això, l’arribada d’immigrants irregulars per terra i mar – incloent-hi els potencials sol·licitants d’asil – no s’ha aturat, tot i que han caigut el 32% entre mitjans de març i mitjans d’abril en comparació amb les quatre setmanes anteriors a l’estat d’alarma. La ruta Canària és la més utilitzada, amb un increment del 148% en el mateix període. Per tant, les sol·licituds d’asil encara s’estan processant, encara que amb esmenes per adaptar el sistema de benvinguda a la nova situació. Així, la direcció general d’inclusió i atenció humanitària ha aprovat una instrucció amb mesures com la flexibilització del procediment d’accés al sistema, la suspensió de transferències de sol·licitants d’asil a llocs de recepció temporals (excepte casos vulnerables) i la suspensió del termini per deixar el sistema quan, per exemple, es denega la sol·licitud d’asil. Per la seva banda, l’oficina d’asil i refugi està realitzant entrevistes amb els treballadors socials per telèfon, i la comissaria general de policia d’estrangeria i fronteres ha suspès els terminis de caducitat dels diferents documents que acrediten la legalitat de l’estada de sol·licitants d’asil. Finalment, com a expulsions a tercers països, les transferències de sol·licitants d’asil a altres Estats membres de la UE sota el Reglament de Dublín han estat en suspens de facto.

En conclusió, la crisi coronavirus, com en tots els àmbits, ha creat enormes problemes i algunes respostes improvisades en matèria d’immigració, però també oportunitats per a un major respecte pels drets dels immigrants. Pel que fa als controls fronterers, per exemple, l‘ordre del Ministeri de l’interior afirma que “en cas de la intercepció de la Guàrdia Civil d’una persona que pretengui entrar a Espanya de forma irregular, es durà a terme (…) la unitat corresponent del cos nacional de policia perquè pugui ser identificationd i, si escau, el seu retorn “. Això podria ser un primer pas per acabar amb retorns calents a Ceuta i Melilla, on l’estranger és expulsat sense identificació (una pràctica controlada per LO 4/2015 i, recentment, pel Tribunal d’Estrasburg). D’altra banda, el tancament de les CIES podria comportar un major èmfasi en les alternatives a la detenció com a mesura de control migratori, cada vegada més decreixent d’ús de la “detenció administrativa” molt controvertida. Finalment, l’emissió d’autoritzacions laborals en el camp als sol·licitants d’asil a Alemanya, la regularització d’immigrants a Portugal (gran part dels que treballen en la construcció i l’agricultura) i la validació de 550 títols de metges i infermers estrangers al nostre país són exemples que els nacionals de tercers països poden i han de ser part integrant de la reconstrucció econòmica i social molt necessària en els pròxims mesos i anys.