Últimes publicacions dels membres
La Unión por el Mediterráneo: retos de la cooperación institucionalizada en la regiónLaura Huici Sancho | |
 | La Unió pel mediterrani (UpM) és un fòrum en el qual participen els 27 Estats membres de la Unió Europea (UE) i altres 16 Estats de la conca del sud i de l’aquest del Mediterrani. Tots ells participaven en el conegut com procés de Barcelona, que, a partir de 1995, pretén donar un gir a la relacions entre la UE i els seus veïns del Mediterrani. Una mica més d’una dècada després, la UpM es presenta com una nova volta a la rosca d’aquestes relacions, però en quina adreça? És la UpM una Unió per a construir un nou marc de les relacions en el Mediterrani? Una Unió a partir d’un simple factor geogràfic: el mar Mediterrani? Cabria respectar les regles “gramaticals” accentuant ambdós termes amb l’agudesa i força que correspon? Les contribucions que formen aquesta obra promouen a la reflexió sobre la naturalesa de la UpM i els reptes que el Mediterrani li planteja avui, en el context de la “primavera àrab”, els fluxos migratoris, la degradació ambiental i el diàleg multicultural. |
La nueva regulación de la inmigración y la extranjería en España. Régimen jurídico tras la LO 2/2009, el Real Decreto 557/2011 y la Ley 12/2009Diego Boza Martínez, Francisco Javier Donaire Villa y David Moya Malapeira | |
 | La Llei Orgànica 2/2009, de 11 de desembre, va modificar de forma rellevant la Llei Orgànica 4/2000 de drets i llibertats dels estrangers i la seva integració social. La recent aprovació del Reglament d’execució de la mateixa, mitjançant el Reial decret 557/2011 de 20 d’abril, ha permès desplegar les disposicions legals alhora que contribuïa a conformar una nova regulació del conegut com Dret d’Estrangeria, que convé conèixer, especialment perquè introdueix algunes novetats importants en la pràctica jurídica quotidiana. Entre aquestes novetats poden ressaltar-se les relatives a la nova regulació de la integració de la immigració, la renovació dels permisos de residència i/o treball, la reagrupació familiar, els procediments d’expulsió, la regulació dels Centres d’Internament o les facultats reconegudes a les CCAA i els Ens Locals en aquest àmbit. La present obra, fruit del treball d’un equip de professors i experts en la matèria, oferix una detallada descripció i una anàlisi crítica del marc normatiu resultant d’aquestes reformes, així com de les noves disposicions penals i d’asil rellevants, per a l’adequada comprensió del tractament jurídic de la immigració i l’estrangeria a Espanya. |
Comentarios a la Reforma de la Ley de Extranjería (LO 2/2009)Diego Boza Martínez, Francisco Javier Donaire Villa y David Moya Malapeira | |
 | La Llei Orgànica 2/2009, de 11 de desembre, ha suposat una nova modificació de la Llei Orgànica 4/2000, de drets i llibertats dels estrangers i la seva integració social. Sense arribar al calat d’algunes de les anteriors, aquesta reforma introdueïx algunes novetats importants que van a tenir una gran rellevància dintre de la pràctica jurídica quotidiana del conegut com Dret d’Estrangeria. Entre unes altres, han resultat substancialment afectades per la LO 2/2009 qüestions com la integració dels immigrants, la reagrupació familiar, els procediments d’expulsió, la regulació dels Centres d’Internament o el nou i crucial repartiment de competències establert per la Llei, molt més obert a la participació de les CCAA en la gestió dels procediments d’estrangeria. En aquesta obra, un equip d’autors ha debatut i analitzat les modificacions introduïdes per la LO 2/2009, posant-les en relació amb la resta de la regulació que no ha estat reformada, incidint a més, en les possibilitats que el seu desenvolupament reglamentari ofereix. |
La incidencia del Tratado de Lisboa en el ejercicio de las competencias autonómicasAndreu Olesti Rayo | |
 | El Tractat de Lisboa conté, essencialment, les modificacions substantives que es van acordar en el fracassat Tractat pel qual s’establix una Constitució per a Europa, incloent algunes que conduïxen a un major protagonisme de les Comunitats Autònomes en la Unió Europea. En aquest context, es va proposar al Institut d’Estudis Autonòmics la celebració de dos seminaris que ens permetessin abordar determinades qüestions que suscitaven les transformacions operades pel tractat de Lisboa. El primer seminari, celebrat el 17 de juny de 2009, es va centrar en l’articulació del principi de subsidiarietat. En el nou Tractat fundacional s’han inclòs instruments que faciliten la correcta aplicació del principi i s’han dissenyat mecanismes que permeten alertar sobre l’execució adequada de la subsidiarietat. Tot això pot incidir en una participació més activa de les Comunitats Autònomes en el procés d’integració europeu. El segon seminari, que complementava al primer, es va celebrar el 14 de setembre de 2009 i tenia per títol «El incremento de les competències de la Unió Europea i les seves conseqüències en les competències de les Comunitats Autònomes». La idea del seminari és la següent: el Tractat de Lisboa concedeix més competències a la Unió Europea, afecta a l’equilibri competencial intern estatal i pot generar conflicte entre l’Estat i les Comunitats Autònomes. Per a il·lustrar-lo, hem examinat uns àmbits competencials (serveis, consum, investigació i desenvolupament…) que representen les possibles tensions entre la Unió Europea, els seus membres i les Comunitats Autònomes. En definitiva, amb la realització d’aquests dos seminaris s’ha volgut donar resposta a alguna de les incògnites que es plantegen a la participació de les Comunitats Autònomes en el procés d’integració europeu. No s’esgoten aquí totes les possibles materies de discussió, i temps haurà d’aprofundir en aquests i altres àmbits; de moment, aquesta monografia col·lectiva aporta unes reflexions valuoses i interessants sobre algun d’aquests temes. |
La veguería como gobierno local intermedio en Cataluña. Encaje constitucional de su regulación estatutariaRicard Gracia Retortillo | |
