Movilidad humana y adaptación al cambio climático: Conceptos para la acción

Coordinación: Karlos Castilla y Pablo Escribano

Sinopsi :

Els Plans Nacionals d’Adaptació (PNA) han sorgit en els últims anys com l’eina privilegiada per a la planificació de les estratègies d’adaptació al canvi climàtic. Aquests documents tenen la vocació d’oferir un panorama ampli de l’adaptació, en la qual s’integren tant dinàmiques socials com econòmiques. Entre el conjunt d’aspectes que han d’incloure els PNA ha aparegut amb intensitat en els últims anys la mobilitat humana -migracions, desplaçament, reubicació planificada i immobilitat- donats els vincles estrets observats entre els impactes del canvi climàtic i la manera en què les persones migren i es desplacen.

En aquest context, aquest llibre ofereix un conjunt d’elements clau que poden resultar útils en processos de reflexió per a la incorporació de la mobilitat humana en els PNA. Des d’una proposta de precisió conceptual, passant per la participació de les comunitats afectades fins als processos de memòria, i des de la vulnerabilitat de les persones migrants, passant per les perspectives interseccionals fins a l’articulació adaptació-reducció de riscos de desastre; autors i autores proposen una revisió crítica de conceptes i processos, identifiquen oportunitats i bones pràctiques per a una agenda de treball innovadora.

L’objectiu del llibre és fomentar la reflexió i l’acció en un moment en el qual l’agenda d’adaptació i l’abordatge de la mobilitat humana vinculada amb els impactes del canvi climàtic són més urgents que mai.

L’obra completa pot consultar-se en la web del IDHC:

👉 https://www.idhc.org/es/movilidad-humana-y-adaptacion-al-cambio-climatico-conceptos-para-la-accion/

Repensar el govern local: perspectives actuals

Autors/es: Font i Llovet, Tomàs (Director) / Vilalta Reixach, Marc / Galindo Caldes, Ramon / Barrero Rodríguez, Concepción / Díez Sastre, Silvia / Rivero Ortega, Ricardo / Solé Vilanova, Joaquim

El sistema dels governs locals en tots els països europeus està vivint les profundes transformacions del seu context econòmic, social, demogràfic, territorial i tecnològic que s’estan produint a les darreres dècades. Aquest llibre conté una anàlisi completa i profunda de cada un dels diversos nivells de l’estructura territorial local a Catalunya, des de les unitats bàsiques de màxima descentralització i els municipis rurals, passant per les organitzacions supramunicipals i comarcals, fins a les grans ciutats i les estructures metropolitanes, així com de les necessàries interrelacions entre uns nivells i els altres i del seu finançament respectiu. Els autors del llibre, coordinat pel professor Tomàs Font i Llovet, aporten una visió rigorosa, crítica i plural, imprescindible per orientar la fase de repensar el govern local, que ha d’evolucionar des d’un sistema local pensat més a partir de les estructures cap un sistema articulat més sobre les relacions.

Repensar el govern local: perspectives actuals | Llibreria de la Generalitat de Catalunya (gencat.cat)

Inteligencia Artificial y Proceso – Eficiencia vs. Garantías

Coordinadors: Dr. David Vallespín Pérez i José María Asencio Gallego

La present monografia sobre “Intel·ligència Artificial i Procés (Eficiència vs Garanties)” és fruit de la participació col·lectiva d’un elenc de figures rellevants de l’acadèmia, l’advocacia i la magistratura que, en el curs acadèmic 2021/2022, sota la supervisió científica del Prof. Dr. David Vallespín i el finançament del Observatori de Dret Públic (IDP Barcelona), han enfrontat l’anàlisi dels principals reptes i desafiaments que planteja l’aplicació de la IA en l’àmbit de l’Administració de Justícia.

El problema no és tant que un robot pugui substituir al jutge humà (de fet, ja existeixen diferents experiències que així ho demostren), sinó més aviat tenir clar si aquesta substitució ens abocarà, per a bé, a una societat més justa o si, per contra, acabarà per situar-nos davant un escenari de dictadura digital. En aquest context, sembla que el futur immediat de l’aplicació de la IA en l’Administració de Justícia haurà de passar per la consecució d’un just i gens fàcil equilibri entre l’eficiència processal i el respecte del model constitucional de judici just. Futur en el qual la present obra col·lectiva enfronta l’anàlisi de la robotización de la valoració probatòria, els judicis telemàtics, els testimonis virtuals i en línia, els smart contracts, els títols executius electrònics i intel·ligents, la governança algorítmica de l’era digital, la mediació avatar, la gestió eficient dels “ports intel·ligents”, les exigències ètiques de la UE en matèria de IA, la rendició de comptes, la motivació de les resolucions judicials, la cibercriminalidad informàtica i les implicacions de la IA amb vista a la formació de la jurisprudència.

Una obra, per tant, escrita avui, però pensant en un futur immediat que, de ben segur, pot resultar d’utilitat als estudiosos del Dret en el marc de la revolució industrial 4.0 (constitucionalistes, procesalistas, civilistes, penalistes, administrativistas, mercantilistes i internacionalistes), així com també a tots aquells professionals del Dret (en particular, els advocats) que hauran de manejar-se davant un escenari, amb més o menys intensitat, de “robotització” judicial.

Per a més informació poden visitar el següent enllaç

Manual de Derecho Procesal Penal

David Vallespín Pérez i Francisco Ortego Pérez

Els temes que integren aquest Manual de Dret Processal Penal incorporen, com a programa de la disciplina, no només els tradicionals conceptes bàsics de l’enjudiciament criminal, sinó també les institucions i etapes pròpies de les diferents modalitats procedimentals. Manual no només dirigit als estudiants de Grau (en particular, de Dret, Criminologia o Recerca Privada), sinó també d’utilitat per als que cursen un Màster d’Accés a l’Advocacia, preparen oposicions i, fins i tot, s’endinsen en l’exercici professional com joves procuradors o advocats. Un Manual, en fi, lluny de caure en l’error de simular un estudi monogràfic d’alta especialització, ha estat redactat amb un llenguatge senzill i directe, així com proper per a les noves generacions d’alumnes de les Facultats de Dret del segle XXI.

Manual de Derecho Procesal Civil

David Vallespín Pérez

Els temes que integren aquest Manual de Dret Processal Civilincorporen, com a programa de la disciplina, no només els tradicionals conceptes bàsics de l’enjudiciament civil, sinó també aquelles altres matèries no sempre tractades amb detall als Manuals (Dret Concursal o Jurisdicció Voluntària) o de notable actualitat (com així passa, entre d’altres, amb les fórmules ADR i ODR o la hipotètica aplicació de la IA al procés). Manual no només dirigit als estudiants de Grau, sinó també d’utilitat per als que cursen un Màster d’Accés a l’Advocacia, preparen oposicions i, fins i tot, s’endinsen en l’exercici professional com a joves procuradors o advocats. Un Manual, en fi, que lluny de caure en l’error de simular un estudi monogràfic d’alta especialització, ha estat redactat amb un llenguatge senzill i directe, així com proper per a les noves generacions i la tipologia d’alumnes que poblen les Facultats de Dret del segle xxi. D’aquí, precisament, que cada un dels 37 temes s’acompanyi d’un mapa conceptual gràfic, així com d’un test d’autoavaluació.

Mediación mercantil y eficiencia procesal

David Vallespín Pérez

Es tracta d’una monografia interdisciplinària que se situa en el centre del debat obert al fil de l’Avantprojecte de Llei de Mesures d’Eficiència Processal del Servei Públic de Justícia (2020), així com de l’Avantprojecte de Llei de Reforma del Text Refós de Llei Concursal (2021). Una obra en què s’analitza la Mediació Mercantil, des de l’òptica de l’eficiència processal (visió economicista) i de l’obligat respecte del model constitucional de judici just, com a mètode alternatiu i complementari de resolució de conflictes.

Prenent com a punt de partida la cohabitació al llarg de la història de diferents mètodes de resolució de controvèrsies (autotutela, autocomposició, heterocomposición i procés), es ressalta l’encertat del caràcter voluntari de la mediació en la Llei 5/2012, de Mediació en Assumptes Civils i Mercantils, així com l’inconvenient d’haver optat per la seva obligatorietat, com a requisit de *procedibilidad, en l’Avantprojecte de Llei de Mesures d’Eficiència Processal del Servei Públic de Justícia (2020). A continuació, després de l’anàlisi en general de la Mediació Mercantil, amb referències a la seva modalitat electrònica i la hipotètica aplicació de la intel·ligència artificial, s’examinen les particularitats pròpies de la Mediació de Consum; la Mediació en el Dret de la Competència i de la Propietat Industrial; la Mediació aplicada en el terreny dels Contractes de Distribució Mercantil (amb especial esment a la franquícia); la Mediació Empresarial o Societària; i la Mediació Concursal, sens dubte una de les grans oblidades en l’Avantprojecte de Llei de Reforma del Text Refós de la Llei Concursal (2021).

Llibre pràctic sustentat sobre la dependència recíproca entre el Dret Mercantil i el Dret Processal, de notable interès per a advocats i especialistes de la mediació, però també per a acadèmics i estudiosos del Dret en general.

Las reformas y propuestas de reforma de la legislación local en España, 1999-2022

Direcció: Tomàs Font i Llovet

La present recerca té per objecte indagar en les reformes de la legislació bàsica de règim local que s’han efectuat o que s’han plantejar al nostre país en els últims vint anys. Això ha implicat l’examen de les reformes legislatives efectivament aprovades, així com de tots els projectes que no han arribat a ser aprovats i de les propostes de reforma més rellevants, formulades tant per institucions i entitats de reconegut prestigi en aquest sector com per la doctrina acadèmica.

Amb l’estudi de tots aquests materials s’ha presentat una síntesi de l’estat de la qüestió, exposant de manera clara i concisa, d’una banda, el contingut de les reformes que s’han efectuat, valorant si han aconseguit els seus objectius i la seva eficàcia, i, d’una altra, aquelles altres reformes pendents, amb la finalitat de cridar l’atenció sobre aquelles qüestions que queden per a millorar, en allò que sigui necessari, el règim local espanyol.

Per a més informació poden visitar el següent enllaç

Futuro y retos jurídicos de la Unión Económica y Monetaria Europea

Andreu Olesti Rayo y Francisco Javier Donaire Villa

Aquest treball té per objecte l’anàlisi del desenvolupament i la influència que ha tingut a Espanya el principi constitucional no escrit de lleialtat federal (Bundestreue), identificat inicialment per la doctrina i adoptat i desenvolupat, amb posterioritat, pel Tribunal Constitucional Federal alemany en els seus pronunciaments. Analitza, particularment, la naturalesa consubstancial d’aquest principi als sistemes políticament descentralitzats, amb especial èmfasi en la peculiar configuració que ha adoptat a l’Estat espanyol. Amb l’objectiu d’explicar en què consisteix la lleialtat federal o territorial a Espanya, es realitza una anàlisi del complex procés de configuració del sistema autonòmic i de la transcendental tasca en relació a aquest procés duta a terme pel Tribunal Constitucional. Així mateix, s’aborden les diferents realitats que van condicionar i continuen condicionant l’articulació territorial en aquest ordenament jurídic i que dificulten la vigència del principi de lleialtat territorial, entre elles, la confusa configuració constitucional de la descentralització del poder i la indubtable influència que, en aquesta configuració, ostenten els nacionalismes identitaris.

La Unió Econòmica i Monetària ha patit els embats de les profundes crisis recents: economicofinancera, COVID, Brexit, Ucraïna. L'”austeritat” pressupostària i les “retallades” de drets associats als “rescats” durant la primera d’elles van produir contestació i descontentament. Però, al temps, es va arribar a una major europeïtzació, amb la creació de la Unió Bancària i els seus Mecanismes Únics de Supervisió (MUS) i Resolució (MUR), o del Semestre Europeu. Aquests instruments plantegen importants reptes jurídics, igual que les respostes europees, de signe invers a l’anterior “austeritat”, contra la crisi provocada per la pandèmia: la desactivació (temporal) del Pacte d’Estabilitat i Creixement, la incipient implementació normativa del Pilar Social, els fons SURE, el Mecanisme de Recuperació i Resiliència o l’instrument Next Generation EU. A aquests temes es dedica el present llibre, elaborat en el marc del Projecte Nacional de R+D+I.

La lealtad federal en el sistema autonómico español

Gonzalo Gabriel Carranza Galaicol

Aquest treball té per objecte l’anàlisi del desenvolupament i la influència que ha tingut a Espanya el principi constitucional no escrit de lleialtat federal (Bundestreue), identificat inicialment per la doctrina i adoptat i desenvolupat, amb posterioritat, pel Tribunal Constitucional Federal alemany en els seus pronunciaments. Aborda particularment la naturalesa consubstancial d’aquest principi als sistemes políticament descentralitzats, fent especial èmfasi en la peculiar configuració que ha adoptat en l’Estat espanyol. Amb l’objectiu d’explicar en què consisteix la lleialtat federal o territorial a Espanya, en ella es realitza una anàlisi del complex procés de configuració del sistema autonòmic i de la transcendental labor en relació amb ell duta a terme pel Tribunal Constitucional. Així mateix, s’aborden les diferents realitats que van condicionar i continuen condicionant l’articulació territorial en aquest ordenament jurídic i que dificulten la vigència del principi de lleialtat territorial, entre elles, la intricada configuració constitucional de la descentralització del poder i la indubtable influència que en tal configuració ostenten els nacionalismes identitaris.
La lleialtat en l’àmbit territorial vela per l’equilibri entre unitat i diversitat: suposa, d’una banda, el foment de mecanismes constitucionals que articulen les relacions entre els diferents nivells de govern i, per un altre, la limitació d’aquelles conductes dels ens territorials que vulnerin el repartiment vertical del poder constitucionalment establert. Per aquesta raó s’examinen alguns principis jurídics clau en el marc de les relacions intergovernamentals en el sistema espanyol, com ara col·laboració, cooperació i coordinació, al costat de les principals institucions i mecanismes que els materialitzen. Igualment, s’examinen els diferents processos jurisdiccionals i no jurisdiccionals de resolució de conflictes entre l’Estat i les Comunitats Autònomes i s’analitza el procediment de coerció estatal de l’article 155 de la Constitució espanyola a la llum de l’article 37 de la Llei Fonamental de Bonn. Previ a l’anàlisi de la particular configuració de la Bundestreue a Espanya, s’ofereix un estudi de l’acabat desenvolupament que ha tingut aquest concepte a Alemanya. En aquest sentit, es presta especial atenció a la jurisprudència de Karlsruhe de la qual sorgeixen les principals característiques de tal principi constitucional no escrit i de la qual també deriven una sèrie d’obligacions per al Bund i els Länder. Addicionalment, es brinda un repàs per diferents sistemes composts els ordenaments dels quals han recollit explícita o implícitament la noció de lleialtat territorial. Finalment, es recopilen i ordenen els principals antecedents acadèmics que reconeixen l’existència de la lleialtat federal a Espanya i de la doctrina del Tribunal Constitucional que recull tal noció. Tot això amb l’objectiu de donar compte de l’existència i configuració d’un concepte autònom, el de lleialtat autonòmica, que pretén garantir l’adequada relació entre l’Estat i les Comunitats Autònomes.

El Brexit y sus consecuencias

Laura Huici Sancho i  Anna Maria Badia i Martí (dirs.)

Quan fa un any de l’entrada en vigor definitiva de l’Acord de comerç i cooperació que regeix les relacions entre el Regne Unit i la Unió Europea, publiquem aquesta obra amb l’objectiu d’ajudar a entendre el Brèxit, és a dir, el procés de retirada del Regne Unit de la Unió Europea, i d’aprofundir en l’anàlisi de les conseqüències sobre diferents àmbits i des de diferents perspectives.

Aquest llibre constitueix una nova aportació a la sèrie que, fruit de les activitats d’estudi, reflexió i debat que duem a terme al Màster en Estudis Internacionals de la Universitat de Barcelona, ​​publiquem sobre temes d’actualitat i transcendència per la societat internacional. En aquesta ocasió, en col·laboració amb la Càtedra Jean Monnet de Dret Privat Europeu de la Universitat de Barcelona, ​​organitzem una sèrie de seminaris monogràfics que, al llarg del curs 2020-2021, van analitzar les relacions entre el Regne Unit i la Unió Europea en el context del procés de retirada i de la definició dels termes que havien de regir les relacions futures. La complexitat del procés i els interrogants que seguien oberts ens van convèncer de l’interès d’aprofundir en les qüestions plantejades i reflectir-les per escrit.

El Brèxit, una de les principals crisis a les que s’ha enfrontat la Unió Europea en els darrers temps, és una llarga partida d’escacs que seguim jugant, tot i que la retirada ja és efectiva.

De Refugiados a Rechazados el Sistema de Dublín y el Derecho a Buscar Asilo en la Unión Europea

Sílvia Morgades Gil

En De refugiats a rebutjats. El sistema de Dublín i el dret a buscar asil a la Unió Europea s’analitza com i perquè el Sistema Europeu Comú d’Asil, lluny de contribuir a millorar el règim internacional de la protecció internacional en l’espai regional europeu, manté les seves deficiències i fins i tot contribueix a potenciar els efectes adversos d’aquestes en els refugiats i altres sol·licitants de protecció, especialment, pel que fa al seu dret a buscar asil. La tesi principal que es defensa és que el Sistema Europeu Comú d’Asil encara no ha aconseguit un nivell de desenvolupament que permeti afirmar la legitimitat substantiva del sistema de Dublín basada en el respecte dels estàndards europeus de protecció dels Drets Humans. Això ha portat en la pràctica a múltiples excepcions la seva aplicació i a la deterioració del principi de confiança mútua que posen en risc la pervivència del propi sistema. En el treball s’analitzen aquestes excepcions, el seu impacte en el sistema de Dublín, així com les perspectives de futur de la protecció internacional a la Unió Europea. El projecte de recerca per a la realització d’estudi del qual aquesta obra és el resultat principal va ser guardonat amb el Premi Ferrer Eguizábal sobre Dret d’asil a Europa 2016 per l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.

Aliens before the European Court of Human Rights

David Moya y Georgios Milios

Aliens before the European Court of Human RightsThis volume conducts an in-depth analysis of the ECtHR’s case law in the area of migration and asylum, exploring the role of the Court in this area of law. Each chapter deals with the case law on one specific ECHR article that is relevant for migrants, asylum seekers and refugees. In addition, the volume is enriched by two additional studies which deal with issues that are treated in a transversal manner, namely vulnerability and the margin of appreciation. The volume systematises the case law on aliens’ rights under the ECHR, offering readers the chance to familiarise themselves with or gain deeper insight into the main principles the Strasbourg court applies in its case law regarding aliens.

Políticas y reformas migratorias en América Latina. Un estudio comparado

Natalia Caicedo Camacho (coord.)

Aquest llibre presenta un estudi comparat de la legislació i les polítiques migratòries de diversos països llatinoamericans (el Brasil, l’Argentina, Colòmbia, el Perú, l’Equador, Xile i Mèxic); estudi que es complementa amb l’anàlisi de temes transversals com el paper de la Cort Interamericana de Drets Humans, la integració regional i la Conferència de Migracions. L’augment exponencial dels fluxos migratoris succeït en els últims anys a Amèrica Llatina es convertirà en un dels grans reptes que la regió haurà d’abordar en les pròximes dècades, doncs, lluny de ser un fenomen conjuntural, la dinàmica de mobilitat iniciada és estructural i suposarà una transformació de la societat a llarg termini. En aquesta línia, el llibre analitza amb gran rigorositat i profunditat un dels temes claus de l’agenda política i ciutadana que s’estan discutint actualment en el terreny de la recerca, en les institucions governamentals i en els espais de lluita per l’ampliació de drets. Així doncs, aquesta publicació ofereix un estudi complet de la regulació i les polítiques migratòries a Amèrica Llatina sota tres eixos: l’ampliació en el reconeixement i garantia dels drets; una major obertura que promogui la mobilitat humana segura i el desenvolupament de polítiques d’integració que afavoreixin el reconeixement mutu. És un llibre que identifica els avanços i reptes en les normatives internes dels Estats i descriu en clau comparativa les propostes, polítiques i solucions que estan desenvolupant els diferents països per a la millor gestió dels fluxos migratoris, especialment, en el moment d’escriure aquest llibre, el repte de la migració veneçolana

La Carta Europea de Autonomía Local a los treinta años de su aplicación: balance y perspectivas

Tomàs Font i Llovet

Encara que la Carta Europea de l’Autonomia Local (CEAL) pretén fixar un conjunt mínim de principis i drets compartits pels governs locals en tota Europa, la veritat és que aquesta continua sent un text poc conegut per la gran majoria dels operadors jurídics i polítics. D’aquesta manera, quan es compleixen 30 anys de la seva entrada en vigor a Espanya, sota la direcció del Dr. Tomàs Font i Llovet i la coordinació del Dr. Marc Vilalta Reixach, la Fundació Democràcia i Govern Local acaba de publicar el llibre col·lectiu “La Carta Europea d’Autonomia Local als trenta anys de la seva aplicació: balanç i perspectives”. Al llarg dels diferents capítols, aquesta Obra col·lectiva analitza, de manera exhaustiva i rigorosa, la influència real que la CEAL ha tingut en la configuració del règim local espanyol, així com la seva capacitat per a donar resposta als reptes futurs dels nostres governs locals. D’altra banda, s’analitza també la relació entre aquest tractat internacional – subscrit en el marc del Consell d’Europa – i el Dret de la Unió Europea, incloent una perspectiva comparada sobre l’aplicació de la CEAL en alguns dels països del nostre entorn més pròxim (en particular, Itàlia i Portugal). Aquesta Obra, redactada pels màxims experts en la matèria, va dedicada a la memòria del Prof. Luciano Vandelli, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Bolonya, mort quan el llibre estava ja en maquetació, en homenatge i reconeixement de qui ha estat un dels més grans estudiosos i defensors de l’autonomia local en el context de l’Europa contemporània

Transparencia y rendición de cuentas de las relaciones de cooperación intergubernamental en el Estado Autonónomico

Maria Jesús García Morales

Aquest llibre constitueix el primer estudi monogràfic sobre la transparència i la rendició de comptes de la cooperació intergovernamental en l’Estat autonòmic i més enllà del mateix, ja que també s’aborden altres països políticament descentralitzats del nostre entorn. Des de tres plànols, s’analitzen: el marc normatiu de la transparència de la cooperació a Espanya, l’aplicació de les normes i on ens trobem en el context europeu.

Text complet

Nous governs locals: regeneració política i estabilitat pressupostària

Alfredo Galán (Coord.)

L’Institut d’Estudis de l’Autogovern de la Generalitat de Catalunya ha publicat recentment el llibre “Nous governs locals: regeneració política i estabilitat pressupostària”. Coordinada pel Prof. Alfredo Galán Galán i amb la participació de varis membres de l’Observatori de Dret Públic (Tomàs Font i Llovet, Ricard Gracia Retortillo i Marc Vilalta Reixach), l’obra constitueix el primer número de la nova col·lecció Col·lecció Institut d’Estudis de l’Autogovern.

El llibre pretén oferir nous elements i nous criteris, amb vista a articular l’inajornable debat per a la reforma dels governs locals dins el conjunt del nostre sistema institucional. I és que els governs locals es troben avui en dia davant un context de canvi i d’incertesa. D’una banda, les exigències d’una nova manera de fer política –lligades a l’exigència de més transparència, a la rendició de comptes i a la recerca de noves formes de participació ciutadana– obliguen a replantejar alguns aspectes essencials de la seva organització i el seu funcionament. De l’altra, l’impacte de la greu crisis econòmica i la priorització dels principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat econòmica no només han suposat la necessitat d’implementar polítiques dirigides a la reducció de la despesa pública, sinó que també estan donant lloc a una redefinició del principi d’autonomia local.

Des d’aquesta perspectiva, l’obra té com a finalitat prendre consciència de l’abast que tenen actualment aquests reptes per als nostres governs locals i proposar pautes que puguin ser tingudes en compte a l’hora d’abordar una futura i ja imprescindible reforma del sistema local.

Text complet

La gestió mancomunada de serveis públics en l’àmbit supramunicipal a Catalunya

Marc Vilalta Reixach, Ricard Gracia Retortillo (dirs.)

Aquest document és fruit d’una recerca promoguda a partir de la subvenció a treballs de recerca sobre l’Administració pública de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (Resolució GRI/2844/2013, de 20 de desembre), i ha estat sotmès a una avaluació externa que n’ha validat el contingut i n’ha recomanat la publicació.

Text complet

Diversidad cultural e interpretación de los derechos. Estudios de casos.

Natalia Caicedo Camacho i David Moya Malapeira (coords.)

El present llibre col·lectiu intenta aportar noves vies de reflexió sobre el rol que la diversitat ha de jugar en l’àmbit jurídic, tant internacional com espanyol. Per a poder aprendre adequadament aquest objecte d’estudi, i al mateix travar adequadament aquesta reflexió en la realitat jurídica pràctica, s’ha optat metodològicament per partir d’un estudi de casos de diferents contextos regionals, que descriuen i analitzen pronunciaments emesos per diversos tribunals sobre els drets i llibertats en un context de diversitat cultural. El plantejament de fons és que processos com la immigració, el moviment indígena o la lluita pel reconeixement de la diversitat d’orientacions sexuals, no són en absolut indiferents al Dret i s’obren pas a través de la doctrina de les diferents instàncies jurisdiccionals o consultives internacionals. La (re)interpretació dels drets i llibertats fonamentals per tals instàncies no només implica un replantejament de les pautes culturals que subjeuen en la interpretació tradicional dels drets, sinó que a l’avançar incorporant aquesta consciència de respecte a la diversitat, acaben entaulant un diàleg entre si i amb els tribunals nacionals.

La financiación autonómica. Claves para comprender un (interminable ) debate

Sandra León (coord.)

La cuestión de la financiación autonómica ha reaparecido periódicamente en el debate público en España coincidiendo con las reformas que se han ido introduciendo en el sistema. La información que llega a los ciudadanos suele ser la de confrontación entre los líderes políticos y la forma en que este desacuerdo salta a los titulares de la prensa es la de agravios comparativos, deuda histórica o acusaciones de insolidaridad frente a quienes demandan una mayor autonomía sobre sus ingresos. Por otra parte, para los no especialistas es difícil orientarse en un debate dominado por tecnicismos y por el diagnóstico sesgado de los políticos que en él intervienen. Escrito con claridad y ecuanimidad, el presente libro hace accesible al público general un debate que permanece abierto en la agenda política y proporciona las claves necesarias para orientarse en él. ¿Por qué se reforma cada cierto tiempo el sistema de financiación? ¿Qué características definen el modelo de financiación del País Vasco y Navarra? ¿En qué dirección ha evolucionado la financiación autonómica? ¿Existe realmente la excepcionalidad española en el conflicto territorial sobre la financiación? ¿En qué consiste el federalismo fiscal?

Técnicas y ámbitos de coordinación en el Espacio de Libertad, Seguridad y Justicia

Francisco Javier Donaire Villa y Andreu Olesti Rayo (coord.)

El Espacio de Libertad, Seguridad y Justicia, uno de los objetivos a alcanzar por la Unión Europea, consiste en la plena realización de la libre circulación de personas sin controles fronterizos intracomunitarios y en la simultánea adopción de medidas compensatorias o «de acompañamiento». Su desarrollo se vio condicionado por los atentados terroristas del 11 de septiembre de 2001, alterando las prioridades normativas de la Unión, al centrarlas en el ámbito de la seguridad. También supusieron un condicionamiento relevante, aunque ya de orden estructural, las dificultades técnicas derivadas de la inicial regulación de estas cuestiones en los Tratados constitutivos. La entrada en vigor del Tratado de Lisboa ha supuesto un cambio fundamental en su articulación al haber agilizado y democratizado el procedimiento de toma de decisiones, con mayor presencia de las instituciones comunitarias, y dado lugar al aumento y creación de agencias y programas que favorezcan la cooperación y coordinación. Esta obra colectiva aborda diversas cuestiones que consideramos relevantes para entender los mecanismos y las técnicas de coordinación entre los diferentes Estados miembros y la propia Unión Europea, para el logro y alcance de las finalidades fijadas por los Tratados constitutivos dentro de la política relativa a la consecución y mantenimiento de un Espacio de Libertad, Seguridad y Justicia.

Pautas para una reforma constitucional. Informe para el debate

Javier García Roca

El compromís en les reformes constitucionals que necessitem ha de ser la conseqüència de la tramitació d’uns procediments adequats i no un punt de partida, una vegada pactada entre diverses forces polítiques una obligació de resultat d’arribar a un acord final. Cal millorar la representació política modificant el sistema electoral del Congrés i la regulació dels partits polítics. El Senat ha de ser triat d’una manera que li permeti exercir realment les funcions pròpies d’una Càmera de representació territorial. Cal derogar la preferència de l’home sobre la dona en l’ordre successori a la Corona. El nostre sistema parlamentari no hauria de ser tan formalitzat o racionalitzat. És menester reformar l’Estat autonòmic per a millorar els mecanismes d’integració dels espanyols, clarificar les regles competències i ajustar el sistema de finançament. Hem de regular les relacions amb la Unió Europea i descentralitzar l’organització judicial.

Estado Autonómico y reforma federal

Eliseo Aja

La Constitució de 1978 ha permès una notable descentralització de l’Estat a Espanya i ha configurat a les Comunitats Autònomes com poders similars als estats membres d’una federació, però el sistema autonòmic, com conjunt, mostra en els últims anys problemes greus d’estructura i funcionament. En el present llibre —nova edició actualitzada de “L’Estat autonòmic”, una obra que s’ha convertit en una referència imprescindible— Eliseo Aja examina l’evolució de l’Estat autonòmic, exposa sistemàticament els seus trets principals i analitza de manera equànime els problemes actuals més apressants, al mateix temps que presenta propostes realistes de reforma.

Crisis y coordinación de políticas económicas en la Unión Europea

Andreu Olesti Rayo

El 1 de gener de 1999 es va instaurar la unió monetària en la Unió Europea. Això va significar que els Estats membres que van complir amb uns criteris monetaris, i van voler, van començar a compartir una política monetària comuna, dissenyada i dirigida pel banc Central Europeu i una moneda, l’euro, que substituïa a les divises nacionals. Aquesta unió monetària va sorgir amb un pressupost comunitari molt reduït, i sense una harmonització prèvia de les economies dels països participants. La política monetària quedava en mans d’un òrgan de la Unió Europea, mentre que la resta de les polítiques econòmiques, es trobaven només coordinades entre els Estats membres.

La situació actual sembla indicar que el bon funcionament de la unió monetària requereix major grau d’integració econòmica i política. Les institucions europees estan desenvolupant mecanismes per a incidir i decidir l’orientació de les polítiques econòmiques estatals, especialment la d’aquells que formen part de l’euro, i els afectats per les dificultats financeres. Sembla plausible que quan la crisi finalitzi, les polítiques econòmiques dels països europeus estaran més integrades, i la Unió Europea disposarà d’instruments, esperem que eficients, per a governar les decisions econòmiques dels seus Estats membres.

Litigación Civil

David Vallespín Pérez

“Litigación civil” se presenta como una obra monográfica estructurada en dos grandes apartados: el primero, relativo a los contenidos procesales básicos, incorpora las siguientes materias: juicio verbal, juicio ordinario, procesos especiales en materia de capacidad, procesos especiales en materia de familia, procesos monitorio y cambiario, diligencias preliminares, prueba, ejecución forzosa, medidas cautelares y procedimiento concursal; y el segundo, referido a contenidos sustantivos y materiales, que incluye en sus materias aquéllas que tienen que ver con el derecho de daños, la indemnización de daños personales y su baremo, la contratación civil y mercantil, la defensa de los consumidores y usuarios, familia, con especial referencia al divorcio, arrendamientos urbanos, propiedad horizontal, concurso y sociedades.

Desde un punto de vista jurídico, la obra propuesta viene a cubrir un “vacío” en el ámbito de la formación para el ejercicio de la abogacía. Ello es así, porque combina el análisis teórico-práctico tradicional de las instituciones (con inclusión de la jurisprudencia más actualizada), con la técnica anglosajona de formación activa, sustentada en el análisis del caso. De igual forma, se trata de un examen interdisciplinar que analiza las instituciones procesales en relación a los principales problemas sustantivos y materiales que se reconocen, actualmente, en la práctica de nuestros órganos jurisdiccionales.

Inmigración y democracia

Eliseo Aja

Contenido
Pocs fenòmens han transformat tant Espanya en les últimes dècades com la immigració. En els anys vuitanta i noranta la seva regulació presentava molts problemes des del punt de vista democràtic i, encara que la legislació ha millorat notablement, encara queden aspectes fonamentals per reformar. El present llibre oferix una visió de conjunt del fenomen immigratori, amb la voluntat d’aportar idees per a l’elaboració d’una estratègia que es correspongui amb els principis constitucionals.

Consolidada una immigració de més de cinc milions de persones, fins i tot quan la situació econòmica no és propícia, és necessari perfeccionar la legislació i incloure en ella la integració social, que afecta tant a la immigració com al conjunt de la societat.

+info

La Unión por el Mediterráneo: retos de la cooperación institucionalizada en la región

Laura Huici Sancho

La Unió pel mediterrani (UpM) és un fòrum en el qual participen els 27 Estats membres de la Unió Europea (UE) i altres 16 Estats de la conca del sud i de l’aquest del Mediterrani. Tots ells participaven en el conegut com procés de Barcelona, que, a partir de 1995, pretén donar un gir a la relacions entre la UE i els seus veïns del Mediterrani. Una mica més d’una dècada després, la UpM es presenta com una nova volta a la rosca d’aquestes relacions, però en quina adreça? És la UpM una Unió per a construir un nou marc de les relacions en el Mediterrani? Una Unió a partir d’un simple factor geogràfic: el mar Mediterrani? Cabria respectar les regles “gramaticals” accentuant ambdós termes amb l’agudesa i força que correspon? Les contribucions que formen aquesta obra promouen a la reflexió sobre la naturalesa de la UpM i els reptes que el Mediterrani li planteja avui, en el context de la “primavera àrab”, els fluxos migratoris, la degradació ambiental i el diàleg multicultural.

La nueva regulación de la inmigración y la extranjería en España. Régimen jurídico tras la LO 2/2009, el Real Decreto 557/2011 y la Ley 12/2009

Diego Boza Martínez, Francisco Javier Donaire Villa y David Moya Malapeira

La Llei Orgànica 2/2009, de 11 de desembre, va modificar de forma rellevant la Llei Orgànica 4/2000 de drets i llibertats dels estrangers i la seva integració social. La recent aprovació del Reglament d’execució de la mateixa, mitjançant el Reial decret 557/2011 de 20 d’abril, ha permès desplegar les disposicions legals alhora que contribuïa a conformar una nova regulació del conegut com Dret d’Estrangeria, que convé conèixer, especialment perquè introdueix algunes novetats importants en la pràctica jurídica quotidiana. Entre aquestes novetats poden ressaltar-se les relatives a la nova regulació de la integració de la immigració, la renovació dels permisos de residència i/o treball, la reagrupació familiar, els procediments d’expulsió, la regulació dels Centres d’Internament o les facultats reconegudes a les CCAA i els Ens Locals en aquest àmbit.

La present obra, fruit del treball d’un equip de professors i experts en la matèria, oferix una detallada descripció i una anàlisi crítica del marc normatiu resultant d’aquestes reformes, així com de les noves disposicions penals i d’asil rellevants, per a l’adequada comprensió del tractament jurídic de la immigració i l’estrangeria a Espanya.

Comentarios a la Reforma de la Ley de Extranjería (LO 2/2009)

Diego Boza Martínez, Francisco Javier Donaire Villa y David Moya Malapeira

La Llei Orgànica 2/2009, de 11 de desembre, ha suposat una nova modificació de la Llei Orgànica 4/2000, de drets i llibertats dels estrangers i la seva integració social. Sense arribar al calat d’algunes de les anteriors, aquesta reforma introdueïx algunes novetats importants que van a tenir una gran rellevància dintre de la pràctica jurídica quotidiana del conegut com Dret d’Estrangeria. Entre unes altres, han resultat substancialment afectades per la LO 2/2009 qüestions com la integració dels immigrants, la reagrupació familiar, els procediments d’expulsió, la regulació dels Centres d’Internament o el nou i crucial repartiment de competències establert per la Llei, molt més obert a la participació de les CCAA en la gestió dels procediments d’estrangeria. En aquesta obra, un equip d’autors ha debatut i analitzat les modificacions introduïdes per la LO 2/2009, posant-les en relació amb la resta de la regulació que no ha estat reformada, incidint a més, en les possibilitats que el seu desenvolupament reglamentari ofereix.

La incidencia del Tratado de Lisboa en el ejercicio de las competencias autonómicas

Andreu Olesti Rayo

El Tractat de Lisboa conté, essencialment, les modificacions substantives que es van acordar en el fracassat Tractat pel qual s’establix una Constitució per a Europa, incloent algunes que conduïxen a un major protagonisme de les Comunitats Autònomes en la Unió Europea. En aquest context, es va proposar al Institut d’Estudis Autonòmics la celebració de dos seminaris que ens permetessin abordar determinades qüestions que suscitaven les transformacions operades pel tractat de Lisboa. El primer seminari, celebrat el 17 de juny de 2009, es va centrar en l’articulació del principi de subsidiarietat. En el nou Tractat fundacional s’han inclòs instruments que faciliten la correcta aplicació del principi i s’han dissenyat mecanismes que permeten alertar sobre l’execució adequada de la subsidiarietat. Tot això pot incidir en una participació més activa de les Comunitats Autònomes en el procés d’integració europeu. El segon seminari, que complementava al primer, es va celebrar el 14 de setembre de 2009 i tenia per títol «El incremento de les competències de la Unió Europea i les seves conseqüències en les competències de les Comunitats Autònomes». La idea del seminari és la següent: el Tractat de Lisboa concedeix més competències a la Unió Europea, afecta a l’equilibri competencial intern estatal i pot generar conflicte entre l’Estat i les Comunitats Autònomes. Per a il·lustrar-lo, hem examinat uns àmbits competencials (serveis, consum, investigació i desenvolupament…) que representen les possibles tensions entre la Unió Europea, els seus membres i les Comunitats Autònomes. En definitiva, amb la realització d’aquests dos seminaris s’ha volgut donar resposta a alguna de les incògnites que es plantegen a la participació de les Comunitats Autònomes en el procés d’integració europeu. No s’esgoten aquí totes les possibles materies de discussió, i temps haurà d’aprofundir en aquests i altres àmbits; de moment, aquesta monografia col·lectiva aporta unes reflexions valuoses i interessants sobre algun d’aquests temes.

La veguería como gobierno local intermedio en Cataluña. Encaje constitucional de su regulación estatutaria

Ricard Gracia Retortillo

La present monografia oferix un estudi clar i exhaustiu de la vegueria, sens dubte, la gran novetat del model d’organització territorial dissenyat per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006. Els termes que es concreten algunes previsions sobre la vegueria, units al silenci que l’Estatut manté en relació amb la província, susciten una sèrie de complexos interrogants jurídics sobre la seva punta en la Constitució. L’autor analitza els elements essencials de la província constitucional i la vegueria estatutària, per a concloure, a manera de proposta interpretativa, que ambdues s’identifiquen quant a entitat local: la vegueria és la província a Catalunya, amb un nom i una instància de govern distints. La vegueria com govern local intermedi a Catalunya presenta una interessant interpretació en relació a la punta constitucional de les vegueries. I ho fa en un moment molt oportú: en vespres del pronunciament del Tribunal Constitucional referent a això i quan s’ha iniciat ja el procés de desenvolupament estatutari.

Sufragio y participación política de los extranjeros extrancomunitarios en Europa

David Moya Malapeira y Alba Viñas Ferrer

El presente trabajo ha sido posible gracias a la colaboración del Proyecto de Investigación nacional titulado “La integración de los inmigrantes” (dir. Andreu Olesti, ref. DER 2008-00126/JURI)así como a la Acción Complementaria “La participación política local de los extranjeros (dir. David Moya, ref. DER 2008-00126/JURI-AACC-2006)

Índice:

INTRODUCCIÓN

Bloque 1

El voto de los extranjeros en Europa: estudio de casos

La participación y los derecho políticos de los inmigrantes en Dinamarca

La participación y los derecho políticos de los inmigrantes en los Países Bajos

¿Hacia una democracia incluyente? 30 años de derechos electorales para los inmigrantes en los comicios locales suecos

I.- Participación política de los extranjeros en Suiza

II.- ¿Importa el derecho a voto? Inmigrantes italianos en tres ciudades suizas

Bélgica: derecho de sufragio a nivel local para los ciudadanos extracomunitarios

El reconocimiento del derecho al sufragio de los ciudadanos extracomunitarios en los comicios locales de Irlanda

Bloque 2

El debate sobre el reconocimiento del derecho de sufragio en otros estados (los casos de Francia e Italia)

El debate del derecho de voto local para los extranjeros en Francia

Los extranjeros y los derechos de participación política a escala local en el sistema constitucional italiano

Bloque 3

La regulación de la nacionalidad como mecanismo alternativo

Naturalización desde una perspectiva comparativa europea: una visión escéptica de la ciudadanía local

Bloque 4

El caso español

Regulación del derecho de sufragio de los extranjeros en España y los mecanismos alternativos de participación politica

La participación de los extranjeros comunitarios en las elecciones municipales en España: 1999, 2003 y 2007

La participación política de los inmigrantes en Barcelona y Madrid: comportamiento electoral y acción política

Gobierno Local y Estado autonómico

Tomàs Font LLovet

Este libro recoge el resultado del estudio efectuado por Tomàs Font i Llovet a lo largo de más de diez años de trabajo continuado en el estudio de la situación del gobierno local en el conjunto del Estado autonómico.

El gobierno local es una de las grandes cuestiones todavía pendientes de configuración definitiva dentro del sistema de la organización territorial, pero que ha llegado ya a un punto de maduración suficiente como para poder ofrecer de manera conjunta el resultado del análisis que ha venido efectuando a lo largo de estos años.

Como en todos los empeños de esta naturaleza, el estudio, que ahora aparece recopilado, de un objeto político-insitucional vivo y en permanente evolución ha permitido ir descubriendo nuevos aspectos o vertientes y comprobando la interacción entre los diversos agentes que inciden en el modelado de la figura.

Índice:

INTRODUCCIÓN:

El gobierno local en el Estado autonómico, un proceso en evolución

1.- La autonomía local en España, a los veinte años de la Constitución: perspetivas de cambio

2.- La evolución del gobierno local en España: de los “nuevos principios” a la “geometría variable”

3.- La renovación del poder local: avances en la configuración jurídica e institucional del gobierno local

4.- Reforma básica y desarrollo del gobierno local, entre Estado y comunidades autónomas

5.- La reconstrucción jurídica de la autonomía local: el gobierno local y la reforma de los estatutos

6.- El gobierno local en la reforma del Estado de las autonomías

7.- Estado autonómico y gobierno local: el inicio de un nuevo ciclo

8.- Autonomía local y estatutos: crónica de un compromiso

Epílogo

EL CONSEJO DE GOBIERNOS LOCALES. La nueva participación de los entes locales en las Comunidades Autónomas

Marc Vilalta Reixach

El reconocimiento del principio de autonomía local ha constituido uno de los elementos centrales de nuestro modelo de organización territorial del Estado. Sin embargo, son muchas las dudas que, aun hoy, presenta la concreta configuración del sistema de gobierno y administración local, especialmente en lo que a la asignación de competencias y recursos a los gobiernos locales, y a su protección frente a la acción del legislador, tanto estatal como autonómico, se refiere.

Es precisamente en este último ámbito donde más claramente se ha puesto de manifiesto la necesidad de prever nuevos mecanismos jurídicos de protección de la autonomía local, complementarios a los procedimientos jurisdiccionales, que permitan a los gobiernos locales participar en la elaboración de aquellas políticas públicas que les afecten directamente. En este sentido, el actual proceso de reforma estatutaria supone un marco de referencia ineludible, pues la voluntad de reforzar la participación institucional de los entes locales en los procedimientos decisorios que les afecten se ha plasmado en la creación y regulación por parte de los diferentes estatutos de autonomía de órganos específicos de representación local, destacando especialmente la nueva figura del Consejo de Gobiernos Locales prevista en Cataluña.

Desde esta perspectiva, el presente trabajo, partiendo del modelo catalán, pretende ofrecer un amplio análisis de dichos mecanismos participativos, profundizando en su específico diseño institucional y avanzando hipótesis para su futura regulación legal.

Índice:

PRÓLOGO

PRESENTACIÓN: DELIMITACIÓN DEL OBJETO DE ESTUDIO

PRIMERA PARTE

LOS MECANISMOS PARA LA DEFENSA DE LA AUTONOMÍA LOCAL. EN ESPECIAL, LA PARTICIPACIÓN LOCAL EN LOS PROCEDIMIENTOS DECISORIOS

1.- Introducción: la configuración constitucional de la autonomía local.

2.- El carácter limitado de la garantía institucional de la autonomía local.

3.- Nuevos mecanismos de garantía de la autonomía local.

4.- Los mecanismos de participación local en el ordenamiento jurídico español.

5.- La participación institucional en el derecho comparado: notas sobre el sistema italiano.

SEGUNDA PARTE

EL CONSEJO DE GOBIERNOS LOCALES

1.- Introducción: la interiorización del régimen local en el nuevo Estatuto de Autonomía de Cataluña.

2.- El Consejo de Gobiernos Locales en el procedimiento de tramitación del Estatuto de Autonomía de Cataluña.

3.- El diseño institucional del Consejo de Gobiernos Locales.

Conclusión: la necesaria contextualización de los nuevos mecanismos participativos.

Bibliografía

El treball original d’aquest llibre va ser guardonat pel INAP en 2005 amb el V Premi d’Estudis i Investigació sobre les Administracions Públiques, resultant una important aportació a la doctrina jurídica del fonamental paper de les Administracions Públiques en la protecció i defensa del menor. Situa la història de la protecció a la infància a Espanya a principis del segle XIX, quan es produïx el trànsit de la caritat a la Beneficència d’acord amb els conceptes de l’incipient Estat liberal. Un antecedent comença a perfilar-se en la legislació de 1948 amb els precedents normatius de la tutela ex lege de l’Administració pública. El pas definitiu es va donar amb la Constitució espanyola de 1978,quan en l’article 39 atribuïx amb un caràcter mixt la responsabilitat de la protecció a la infància en la família i en els poders públics, derivant-se l’estructura de l’estudi cap als principis rectors de protecció pública dels menors,el dret que tenen a ella, l’acció administrativa protectora, les funcions tutelars de l’administració, els efectes de la declaració de desemparament i el control de l’actuació de l’Administració en matèria de protecció de menors.

Índex

INTRODUCCIÓN

CAPÍTULO I La protección pública de los menores: Aproximación histórica

CAPÍTULO II La protección pública de los menores tras la constitución de 1978

CAPÍTULO III La condición de menor y su posición jurídica en el ordenamiento, ‘principios rectores de la protección pública de los menores

CAPÍTULO IV El derecho de los menores a la protección pública. Los menores en situación de riesgo y los menores en dificultad social: la acción administrativa protectora

CAPÍTULO V La protección pública de los menores desamparados. La tutela de la administración

CAPÍTULO VI Las medidas de protección pública de los menores tutelados por la administración

CAPÍTULO VII El control de la actuación de la administración en materia de protección de menores

BIBLIOGRAFÍA

ANEXO DE JURISPRUDENCIA

“Veinte años de inmigración en España”
Perspectivas jurídica y sociológica (1985-2004)

Eliseo Aja y Joaquín Arango

INTRODUCCIÓN
1.- La evolución normativa sobre inmigración,

Eliseo Aja

ENTRADA Y RESIDENCIA
2.- La evolución del sistema de control migratorio de entrada en España,

David Moya Malapeira
3.- Evolución de las cifras de extranjeros con tarjeta o autorización de residencia en vigor (1992-2004),

Mª Isabel Carvajal Gómez
4.- El tratamiento jurídico del extranjero en situación regular,

Miguel Ángel Cabellos Espiérrez y Eduard Roig Molés
5.- Los inmigrantes en situación irregular: derechos, expulsión y regularización (1990-2004),

Pablo Santolaya
ACCESO AL MERCADO LABORAL
6.- La entrada por razones laborales y el trabajo de los extranjeros. El progresivo desarrollo de un sistema ordenado de entrada laboral,

Marco Aparicio Wilhelmi y Eduard Roig Molés
7.- Los inmigrantes en el mercado de trabajo en España (1996-2004),

Lorenzo Cachón Rodríguez
DERECHOS Y PRESTACIONES SOCIALES
8.- Los derechos de los inmigrantes y sus garantías (1990-2004),

Laura Díez Bueso
9.- El acceso del extranjero a los servicios públicos y las prestaciones sociales,

Concha Carrasco Carpio y Gregorio Rodríguez Cabrero
10.- El derecho a la educación de los inmigrantes. Principales normas y políticas públicas del Estado y las comunidades autónomas,

Mª Jesús Larios Paterna
11.- Los alumnos inmigrantes en la escuela española,

Julio Carabaña
LA ACTIVIDAD DE LA ADMINISTRACIÓN AUTONÓMICA Y LOCAL EN MATERIA DE INMIGRACIÓN
12.- Evolución de la distribución territorial y la movilidad geográfica de la población extranjera en España,

Joaquín Recaño Valverde y Andreu Domingo i Valls
13.- Inmigración y comunidades autónomas,

José Antonio Montilla Martos
14.- Las políticas locales en el ámbito de la inmigración,

Miguel Pajares

Partint de la configuració constitucional de l’Estat Social de Dret, el llibre enfoca l’estudi de l’accés als serveis del Sistema de Salut a Colòmbia des de dues variables diverses i complementàries: l’Acció de Tutela com a mecanisme de protecció judicial del dret a la salut –i les línies que es desprenen de la jurisprudència constitucional sobre la matèria-, i l’evolució de la descentralització sanitària a Colòmbia.

Índice general

INTRODUCCIÓN

Capítulo I – EL DERECHO A LA SALUD

I. El derecho a la salud.II. El derecho a la salud en el derecho internacional. III. La salud en América Latina

Capítulo II – EL DERECHO A LA SALUD EN EL MARCO DEL ESTADO SOCIAL DE DERECHO EN COLOMBIA

I. Antecedentes del Estado social de derecho y los derechos sociales en Colombia. II. Estado social de derecho y derechos sociales en la Constitución de 1991. III. El derecho a la salud y los servicios sanitarios en Colombia

Capítulo III – LA ACCIÓN DE TUTELA COMO MECANISMO DE PROTECCIÓN JUDICIAL DEL DERECHO A LA SALUD EN COLOMBIA

I. La acción de tutela y el derecho a la salud. II. La acción de tutela para la protección del derecho a la salud en la jurisprudencia constitucional colombiana. III. Reflexiones sobre la protección del derecho a la salud en sede de tutela

Capítulo IV – DESCENTRALIZACIÓN SANITARIA Y GARANTÍA DEL DERECHO A LA SALUD EN COLOMBIA

I. El contexto de la descentralización en Colombia desde 1980. II. El proceso de descentralización en salud. III. Reflexiones sobre el derecho al a salud y la descentralización sanitaria en Colombia

REFLEXIONES FINALES

I. Dificultades para el ejercicio material del derecho a la salud en Colombia. II. La utilización de la acción tutela para la protección del derecho a la salud. III. La descentralización de la sanidad y el derecho a la salud. IV. La situación del derecho a la salud en Colombia a la luz de los indicadores del Comité de DESC de la ONU. V. …

Para terminar: un intento propositivo