L’abolició de les contencions mecàniques als centres penitenciaris de Catalunya: un repte pendent exigit pel Comitè europeu per a la prevenció de la tortura
Catedràtic de Dret internacional públic (UB). Ex-Adjunt General del Síndic de Greuges de Catalunya (2015-2025)
Introducció
En la seva sessió de 26 de març de 2026, la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya ha acordat crear un Grup de Treball sobre la situació penitenciària a Catalunya, amb particular èmfasi en l’elevat ús de contencions mecàniques i les altes taxes de suïcidi a les presons catalanes. Aquest pas no hagués estat possible sense la pressió de les entitats defensores dels drets de les persones privades de llibertat, aplegades a la Xarxa “Dret i Presó”,[1] i l’informe del Comitè europeu per a la prevenció de la tortura (CPT) fet públic el 31 de juliol de 2025 arran de la seva darrera visita a Catalunya.
El CPT és l’òrgan del Consell d’Europa encarregat de supervisar la situació en termes de drets en què es troben les persones privades de llibertat als 46 Estats membres de l’Organització. Creat pel Conveni europeu per a la prevenció de la tortura (1987), és un òrgan de persones expertes, provinents sobretot de l’àmbit jurídic i el sanitari, que fa visites periòdiques a tots els Estats membres del Consell d’Europa i té autoritat per entrar a qualsevol centre on hi hagi persones privades de la seva llibertat, entrevistar-se en privat amb elles i amb qui considerin oportú, i tenir accés a tota la documentació rellevant en poder de l’administració penitenciària.
El propòsit de les visites no és tant denunciar situacions particulars de tortura, cosa que naturalment cal fer si se’n detecten, sinó posar de relleu les situacions i condicions sistèmiques que propicien accions de maltractament per tal d’evitar que s’arribin a produir.
Els informes del CPT són, en principi, confidencials, perquè el seu propòsit no és la crítica pública, sinó la millora constant. No obstant, s’anima als Estats visitats a fer-los públics i, en cas de manca de col·laboració, la publicitat imposada de l’informe pot ser una forma de “sanció”.
El CPT ha visitat Espanya en 20 ocasions des de 1991; però, en particular, en els darrers temps ha dedicat visites monogràfiques a Catalunya (2018 i 2024), atenent al fet que les competències sobre ordre públic, centres penitenciaris i salut estan transferides a la Generalitat de Catalunya.
Consideracions de l’informe del CPT en la seva visita a Catalunya
La visita del CPT a Catalunya es va produir entre el 25 de novembre i el 5 de desembre de 2024. Els membres del Comitè van visitar diverses comissaries de policia (sobretot, del cos de Mossos d’Esquadra), cinc centres penitenciaris (Brians I i Brians II; Joves i Quatre Camins; i Lledoners), l’hospital penitenciari de Terrassa i el Centre de Justícia Juvenil Til·lers. També es fan entrevistes a autoritats públiques, entitats i representants de la Sindicatura de Greuges de Catalunya, que fa funcions de Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT).
En l’àmbit policial, el CPT fa una crida al Departament d’Interior —i al Ministeri pel que fa a Policia Nacional i Guàrdia Civil— per millorar les condicions materials a les unitats de detenció de les comissaries, en particular pel que fa a la manca d’accés a la llum natural, el sistema de ventilació deficient, l’absència d’instal·lacions d’exercici a l’aire lliure i de timbres d’avís, i la manca d’accés a aigua potable a les cel·les.
En l’àmbit de la justícia juvenil, el CPT critica les mesures d’aïllament, que afecten especialment a les noies privades de llibertat (va visitar només el Centre Til·lers, que és l’únic mixt); i l’ús sistemàtic de manilles per part de Mossos en els trasllats entre centres, quan s’haurien d’emprar sobre la base d’una anàlisi individual de cada cas
En l’àmbit penitenciari, es destaquen els següents aspectes positius del sistema penitenciari català:
- La major part dels interns entrevistats manifesten no haver patit maltractaments durant la seva estada a presó.
- La durada mitjana de les estades als Departaments especials de règim tancat —en règim d’aïllament o primer grau— ha baixat de 105 a 75 dies (2018-2024).
- Es valora positivament l’Acord de Govern 210/2023, de 17 d’octubre i la Circular 2/2017 de la Direcció General de Serveis Penitenciaris, de 3 d’agost, que implica una major intervenció multidisciplinària en aquests Departaments tancats, cosa que afavoreix una més ràpida progressió a segon gran.
- Les condicions materials de vida —a les cel·les, espais comuns, etc.— són bones, tot i que s’apunten espais específics que cal adequar.
- La delegació del CPT té una impressió molt favorable del nivell d’activitats ofertes als interns sentenciats i en presó provisional en tots els centres visitats.
Ara bé, malgrat això, el Comitè també assenyala aspectes preocupants en què cal incidir, que es detallen a continuació:
- Denúncies creïbles de maltractaments, que no tenen una reacció adequada per les autoritats. En particular, s’assenyalen alguns centres com a especialment problemàtics —Brians 1— i es demana enviar un missatge de tolerància zero davant aquests maltractaments.
- Considera la Circular 2/2024 de la Direcció General d’Afers Penitenciaris, de 16 de setembre, que impedeix a interns condemnats per delictes violents accedir a certs llocs de treball de manera retroactiva i dràstica, com a discriminatòria i com un càstig col·lectiu. Val a dir que aquesta Circular es va aprovar com a reacció a l’assassinat a Mas Enric d’una treballadora penitenciària per part d’un intern. Aquest és un fet gravíssim que certament exigia una avaluació en profunditat de la seguretat als centres, però que no hauria d’anar en detriment d’una avaluació individual de cada intern, sense apriorismes.
- Alerta de l’ús excessivament automàtic d’eines d’intel·ligència artificial, com el RISCANVI.
En particular, l’informe fa èmfasi en els excessos de l’ús de la contenció mecànica al sistema penitenciari català. En principi, les subjeccions amb cintes a un llit en una cel·la especial de persones internes hauria de ser una situació excepcional, motivada per greus alteracions de la conducta que posen en risc la vida o la seguretat del propi intern, d’altres interns o del personal del centre, indicada per personal facultatiu. La seva duració ha de ser la mínima imprescindible a la situació d’alteració, ha d’estar supervisada sanitàriament i és independent de la sanció o regressió de grau que la conducta de l’intern pugui comportar.
El CPT, com les entitats de la Xarxa Drets i Presó i la Sindicatura de Greuges de Catalunya, fa anys que alerta de l’ús excessiu de la contenció mecànica al sistema penitenciari català. De l’ús excessiu i dels excessos en la seva realització. En aquest darrer informe, el Comitè apunta que malgrat un cert descens en l’ús, continua sent massa elevat, com al 2018: no sembla que les contencions s’apliquin només com a últim recurs davant situacions d’agitació extrema. A més, encara es perllonguen excessivament i, de vegades, tenen un component de “càstig” o “sanció” encoberta, més enllà de la seva funció estrictament d’evitar danys a la persona o a tercers. Les contencions han de durar minuts, no hores.
Pel que fa a les modalitats de realització de les contencions són completament inapropiades: per exemple, genolls sobre l’esquena; contencions cap per avall abans de donar la volta en posició supina; posició final incòmoda i dolorosa, etc. A més, el CPT detecta:
- Medicació forçosa i sense consentiment durant la contenció
- Falta de supervisió i comunicació durant la contenció (intèrfons que no funcionen) i interns que es fan les seves necessitats a sobre per aquest motiu
- S’aplica persones amb problemes de salut mental (per abandó, en part, dels serveis mèdics i psiquiàtrics)
- No hi ha diàleg post-contenció amb l’intern, per tractar d’evitar que es torni a produir.
El Comitè demana novament (ja ho havia fet al 2018) l’abolició de la pràctica de les contencions mecàniques fora del context sanitari i un pronunciament de les autoritats catalanes al respecte. I fa un pas més enllà: “considera que les autoritats regionals espanyoles i catalanes no han pres mesures efectives per abolir la mesura de la fixació mecànica dels interns amb finalitats disciplinàries, malgrat la recomanació anterior del CPT en aquest sentit” i que aquesta “manca continuada d’acció (…) podria portar el Comitè a obrir el procediment establert a l’article 10, paràgraf 2, de la Convenció.[2]
Valor jurídic de les recomanacions del CPT i conclusions
Tot i que les conclusions dels informes no són tècnicament vinculants, no hi ha dubte que tenen el pes específic i l’autoritat moral que dona el seu caràcter tècnic i la seva independència. A més, la prohibició de la tortura sí és vinculant i l’obligació de prevenir-la, també. I atès que el CPT és l’òrgan encarregat d’aquesta funció, cal tenir molt en compte i de bona fe les seves recomanacions. No és infreqüent que el Tribunal Europeu de Drets Humans tingui en compte els informes del CPT en el seu enjudiciament de casos individuals.
Fora convenient, doncs, que el Grup de treball recentment creat al Parlament tingués ben present les recomanacions del Comitè per a la Prevenció de la Tortura i donés indicacions clares a les autoritats penitenciàries per abolir l’ús de les contencions mecàniques al sistema penitenciari català fora de situacions mèdiques. Rebre una “declaració pública” del CPT per l’incompliment reiterat d’aquesta recomanació seria impropi d’un país que vol ser capdavanter en el respecte dels drets fonamentals.
[1] El darrer 1 de desembre de 2025 va tenir lloc al Parlament de Catalunya una Jornada d’anàlisi organitzada per la Xarxa “Dret i Presó” al voltant de l’informe del CPT i l’abús de les contencions mecàniques a les presons catalanes.
[2] Art. 10.2 “Si la Parte no coopera o se niega a mejorar la situación a la vista de las recomendaciones del Comité, éste podrá, por mayoría de dos tercios de sus miembros y después de que la Parte haya tenido la posibilidad de dar explicaciones, hacer una declaración pública al respecto.”
