La COP28
La 28a Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic es va realitzar del 30 de novembre al 12 de desembre, a Dubai, Unió dels Emirats Àrabs, comptant amb la participació de 195 països. Com va assenyalar António Guterres, Secretari General de l’ONU, la COP28 es produeix en un moment decisiu, que exigeix la màxima ambició, tant en la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, com en la justícia climàtica [1].
Amb l’objectiu de trobar solucions comunes en la lluita contra la crisi climàtica, la COP28 ha aconseguit un èxit substantiu com és la decisió de “dur a terme una transició que deixi enrere els combustibles fòssils” [2]. Aquest anunci va ser qualificat molt positivament per Simon Stiell, Secretari Executiu de l’ONU per al Canvi Climàtic, com “el principi de la fi” de l’era dels combustibles fòssils. Cal recordar que aquest requeriment és coherent amb l’objectiu d’evitar que la temperatura del planeta augmenti més de 1.5°C, cosa que requereix aconseguir “zero emissions netes” per al 2050, ambdues fites establertes el 2015 mitjançant l’Acord de París.
Tot i això, la COP28 no ha assolit un acord més concret respecte a l’eliminació dels combustibles fòssils. Finalment, es va descartar la discutida fórmula del “phase-out” que apostava per l’eliminació completa dels combustibles fòssils, si bé de forma gradual. Aquest concepte va ser especialment rebutjat pels països productors de petroli i del carbó, per la qual cosa la redacció final crida a un procés més gradual i menys contundent, i també hi ha dubtes justificats que les promeses realitzades a la COP28 coincideixin amb les accions concretes dels Estats [3].
Les posicions dels diferents països i blocs van ser molt oposades i es van haver d’estendre les negociacions unes 23 hores fins a arribar a un compromís i aprovar la declaració final titulada “Resultat del primer balanç mundial”. El ‘Balanç Mundial’ (o “global stocktake” en anglès) és un procés formal sota l’Acord de París sobre canvi climàtic per avaluar l’avenç col·lectiu cap a l’assoliment dels objectius de l’Acord i es realitza cada cinc anys. Aquest Balanç de la COP28 conté els resultats de les negociacions i serà utilitzat pels països per crear o reforçar els seus plans d’acció climàtica (Contribucions Determinades a Nivell Nacional) per complir els objectius de l’Acord de París.
En general, el llenguatge del text del Balanç fa crides a l’acció molt limitades a les parts i la majoria dels 196 paràgrafs i 21 pàgines utilitzen verbs no operatius com “recorda”, “fa notar” o “acull amb beneplàcit”, que no requereixen cap mena de resposta o compromís per part dels països. Conté només vuit instàncies de “decideix” i vuit “demana”, sent aquest últim el més feble dels diversos termes utilitzats per convidar els països a prendre mesures en resposta a una decisió de la COP [4].
Els altres principals resultats de la COP28 es resumeixen a continuació:
- Es reafirma la necessitat de limitar l’escalfament global a menys de 2.0°C i esforçar-se a assolir el menys de 1.5°C, per reduir els riscos i els efectes del canvi climàtic.
- Es destaquen els resultats principals del 6e Informe d’Avaluació del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), entre d’altres, que les activitats humanes, principalment, a través de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, ja han causat inequívocament un escalfament global al voltant de 1.1°C; que els efectes del canvi climàtic ja es fan sentir a totes les regions del món; i que els esforços de mitigació i adaptació al canvi climàtic són dispars entre regions i fins ara insuficients [5].
- La COP28, amb relació al compliment dels Objectius de París, sobre la mitigació del canvi climàtic, insta les parts a prendre mesures per triplicar la capacitat d’energies renovables i duplicar les millores en l’eficiència energètica per al 2030, així com altres mesures que s’emmarquen en una transformació del sistema energètic en conjunt [6]. Per això, es deixa un marge ampli als països per adoptar les mesures d’acord amb les seves diferents circumstàncies i enfocaments nacionals. S’indica que el procés es farà de “de manera justa, ordenada i equitativa, amb els països desenvolupats continuant al capdavant”. Tot i que no està definida la diferenciació dels compromisos entre països en vies en desenvolupament i desenvolupats.
- Es va acordar posar en funcionament un Fons de Pèrdues i Danys i acords de finançament, per tal que els països afectats per danys deguts al canvi climàtic (“loss and damage”), com ara huracans o augments del nivell del mar, pèrdues de territori insular, etc., puguin rebre ajuda, encara que els compromisos financers de moment són molt limitats [7].
- Sobre el finançament climàtic a la COP28, es va avançar en l’impuls de diversos dels fons, com el Fons Verd per al Clima, que va rebre un nou finançament rècord de 12.800 milions d’USD, així com altres compromisos de finançament per al Fons per als Països Menys Avançats, el Fons Especial per al Canvi Climàtic i el Fons d’Adaptació. Es reconeix que les promeses de contribucions estan molt lluny de cobrir les necessitats per als esforços de mitigació i adaptació dels PED. Cal ressaltar que el resultat de la COP28 recalca la importància de “reformar l’estructura financera multilateral inclosos els bancs multilaterals de desenvolupament…” i l’establiment de fonts de finançament innovadores [8].
Cal fer algunes reflexions finals sobre el desenvolupament d’aquesta Conferència. En primer lloc, voldria destacar la rellevància dels informes tècnics, en particular de l’últim informe de l’IPCC, per als resultats del Balanç Global, en tant que donen dades científiques sòlides (com el requeriment d’una reducció del 43% en les emissions de carboni per al 2030 respecte als nivells de 2019), així com l’Informe de síntesi dels facilitadors del diàleg tècnic del primer balanç mundial [9], que valora el progrés de les parts en el compliment de l’Acord de París. En base a aquests documents, el debat del COP28 ha pogut tenir més fonament i, juntament amb l’interès polític, assolir el resultat. Ambdós informes mostren, a més, la rellevància del coneixement científic com a base per a les negociacions internacionals, si bé amb una influència limitada davant de la resistència política dels Estats a assumir compromisos. Tot i així, és important també destacar la importància que té l’adopció de lineaments i objectius més clars per a l’actualització de les Contribucions Determinades a Nivell Nacional que han de concloure per les parts per al 2025. També, l’adopció de l’acord per a una transició que deixarà enrere els combustibles fòssils és, sens dubte, un resultat positiu de la COP28, i això malgrat el seu llenguatge feble, ja que pot ser l’inici d’una nova etapa i més voluntat política cap a la transició energètica.
Amb tot, la gran absència d’aquesta COP28 va ser assolir un consens en les negociacions sobre els mercats de carboni de l’article 6 de l’Acord de París , mentre continua la forta divisió entre els països sobre un mercat sense restriccions o un amb regulacions i limitacions.
Referències i lectures recomanades
[1] Declaració del Secretari General a la cloenda de la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic COP28 https://www.un.org/sg/en/content/sg/statement/2023-12-13/secretary-generals -statement-the-closing-of-the-un-climate-change-conference-cop28 .
[2] Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic, Conferència de les Parts en qualitat de reunió de les Parts a l’Acord de París, Cinquè període de sessions Unió dels Emirats Àrabs, 30 de novembre a 12 de desembre de 2023, Resultat del primer Balanç Mundial. FCCC/PA/CMA/2023/L.17, 13 de desembre de 2023.
[3] Per a una visió crítica del resultat de la COP 28, vegeu Comentari de la COP28 del Center for International Environmental Law (CEL)
[4] Veure les aportacions sobre el Balanç de la COP28 a Carbonbrief
[5] Vegeu la part I. Context i consideracions transversals, del document Resultat del primer balanç mundial COP28.
[6] A la part ‘II. Avanç col·lectiu en el compliment del propòsit i els objectius a llarg termini de l’Acord de París’, La llista també inclou accelerar els esforços cap a l’eliminació gradual de l’energia de carbó sense mesures de mitigació , l’eliminació gradual dels subsidis ineficients d’ energies fòssils i els combustibles i altres mesures que impulsin la transició per allunyar-se dels combustibles fòssils en els sistemes energètics.
[7] Vegeu, Operationalization of new funding arrangements, including a fund, per respondre als els and damage referred to al paragraphs 2–3 of decisions 2/CP.27 and 2/CMA.4. Draft decision -/CP.28 -/CMA.5. Proposal by the President
[8] Veure el paràgraf 95 entre uns altres del Resultat del primer balanç mundial COP28.
[ 9] Technical dialogue of the first global stocktake . Synthesis report by the co-facilitators on the technical dialogue,
Lectures complementàries recomanades:
CONVENCIÓ MARC SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC, Conferència de les Parts en qualitat de reunió de les Parts a l’Acord de París, Cinquè període de sessions Unió dels Emirats Àrabs, 30 de novembre a 12 de desembre de 2023, “Resultat del primer Balanç Mundial”. FCCC/PA / CMA/2023/L.17, 13 de desembre de 2023. Disponible a : https://unfccc.int/sites/default/files/resource/cma2023_L17S.pdf
CONVENCIÓ MARC SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC, Òrgan Subsidiari d’Assessorament Científic i Tecnològic. Òrgan Subsidiari d’Execució, “Diàleg tècnic del primer balanç mundial Informe de síntesi dels cofacilitadors del diàleg tècnic. 8 de setembre de 2023, FCCC/SB/2023/9, disponible a https://unfccc.int/documents/631600
CARBON BRIEF, “COP28: Key outcomes agreed at UN clima talks in Dubai”, 13 December 2023, https://www.carbonbrief.org/cop28-key-outcomes-agreed-at-the-un-climate-talks- in-dubai/
CENTER FOR INTERNATIONAL ENVIRONMENTAL LAW, “Campaign Update – United Nations Climate Conference (COP28)”, desembre 2023, https://www.ciel.org/project-update/cop28-unfccc/
INTERGOVERNMENTAL PANELL ON CLIMATE CHANGE (IPCC), “Climate Change 2023: Synthesis Report. Contribució de Working Groups I, II i III al Sixth Assessment Report d’Intergovernmental Panell on Climate Change” [Core Writing Team, H. Lee and J. Romero (eds.)]. IPCC, Geneva, Switzerland, 184 pp., doi : 10.59327/IPCC/AR6-9789291691647. https://www.ip c c.ch/report/ar6/syr/downloads/report/IPCC_AR6_SYR_FullVolume.pdf
MAX-PLANCK-GESELLSCHAFT, “COP28: key takeaways”, 15 desembre 2023, https://www.mpg.de/21275331/key-outcomes-of-cop28
UNFCCC, 2023: “Why the Global Stocktake és important per a l’Actiu Climat Academia”, December 2023, https://un f ccc.int/topics/global-stocktake/about-the-global-stocktake/why-the-global -stocktake-is-important-for-climate-action-this-decade
UNITED NATIONS, 2023: “Secretary-General’s statement closing of UN Climate Change Conference COP28”, 13 December 2023, https://www.un.org/sg/en/content/sg/statement/2023-12- 13/secretary-generals-statement-the-closing-of-the-un-climate-change-conference-cop28
