Entre llums i ombres: un nou intent per acabar amb la classificació de la informació sine die

El 27 de febrer del 2024 el Congrés dels Diputats va prendre en consideració la Proposició de Llei de reforma de la Llei 9/1968, de 5 d’abril, sobre secrets oficials, presentada pel Grup Parlamentari Basc (EAJ-PNB). La Proposició, aprovada per 176 vots a favor i 169 en contra, va ser registrada el 8 de setembre de 2023, pocs dies després d’haver començat la XV Legislatura. Es tracta de la tercera vegada que el PNB intenta una Proposició d’aquest tipus: el 2016 i el 2020 va registrar exactament la mateixa iniciativa.

El text pres en consideració va revifar un debat que des de fa molts anys està instal·lat a la doctrina i que va prendre impuls novament el 2022, quan el Govern de coalició PSOE-Unidas Podemos va aprovar, en primera instància, l’Avantprojecte de Llei d’Informació Classificada. Dos són els assumptes que, al meu entendre, sobrevolen aquest debat.

El primer, de rellevància política, gira al voltant de la necessitat d’expulsar de l’ordenament jurídic una norma preconstitucional, encara vigent, i que porta la firma de Francisco Franco (ni més ni menys). Sobre això, cal recordar que la Llei 9/1968, de 5 d’abril, va ser modificada tan sols una vegada per la Llei 4/1978, de 7 d’octubre, per ajustar la norma al text constitucional l’aprovació del qual ja era imminent, possibilitant, per exemple, l’accés a la informació classificada per les dues cambres.

El segon assumpte, de rellevància jurídica, té a veure amb la necessitat d’actualitzar el nostre sistema general de classificació i desclassificació de la informació, certament obsolet, per un més d’acord amb el segle XXI, homologable als països del nostre entorn. Cal no oblidar que a l’esquema normatiu actual ⁱ conviuen dos sistemes de classificació de la informació, formal i material, sense subjecció a cap termini de desclassificació ⁱⁱ. En poques paraules: en el sistema vigent, quan la informació es classifica queda sostreta de l’accés ciutadà, sense cap possibilitat que el temps operi per si mateix desclassificant la informació. El temps, però, no és una categoria utòpica: només cal consultar les lleis d’informació classificada de la majoria dels països que formen part de l’OTAN, per comprovar que, quan es compleixen els supòsits, la informació es pot classificar i que la mateixa autoritat (o una superior) pot desclassificar la informació quan la necessitat ja no s’acredita. Alhora, d’acord amb el grau de classificació, la informació es desclassifica generalment de forma automàtica, en una forquilla temporal que varia immensament de país a país.

La Proposició de Llei impulsada pel Grup Parlamentari Basc apunta a fomentar la transparència, “consubstancial al principi democràtic que fonamenta i regeix la nostra societat” (EdM de la Proposició de Llei). Procura aixecar el vel de la classificació adequant tècnicament la norma franquista a l’esdevenir institucional del nostre Estat. Així, per exemple, s’elimina la referència de l’art. 4 de la Llei a l’extinta Junta de Caps d’Estat Major, perquè només el Consell de Ministres pugui classificar; i suprimeix també les referències de l’art. 10.2 a les sessions secretes de les Corts Generals.

Pel que fa a la limitació temporal, el text de la Proposició obliga a assenyalar el termini de vigència de la classificació, establint un límit de 25 anys per a les matèries classificades de “secretes”, i de 10 anys per a les classificades com a “reservades” . Tot i això, habilita el Consell de Ministres a disposar una pròrroga “excepcional i motivada”, només per a les matèries “secretes”, per 10 anys més. Un detall que no s’ha de passar per alt és que si el Consell de Ministres no valorés la pròrroga abans de complir-se els 25 anys, es produiria una cancel·lació automàtica no salvable per cap Acord del Govern.

La disposició transitòria inclou dos apartats que pretenen solucionar, sense més èxit, els casos previs. El primer autoritza la desclassificació automàtica de tota aquella informació que ja hagués complert la vigència (25 o 10 anys). El segon apartat afecta aquella informació que encara no ha complert el termini, assenyalant que se li aplicarien les regles generals.

Més enllà que políticament tingui importància, la Proposició presenta certs problemes jurídics. Vegem-ne alguns.

L’article únic pretén modificar l’EdM de la Llei, incloent-hi un nou paràgraf en què s’assenyala l’admissió del recurs contenciós administratiu contra les resolucions sancionadores que posin fi a la via administrativa. No obstant això, excepte inadvertència de part meva, l’“expressa admissió” del recurs no està resolta en la iniciativa presa en consideració. Aquest assumpte no és menor, com tampoc no ho és el dels recursos contra les denegacions d’accés, garantia generalment reconeguda en els sistemes del nostre entorn per controlar possibles excessos o arbitrarietats dels poders públics a l’hora de classificar. La Proposició no té, a més, el tractament de regles que apliquin a qualsevol procés jurisdiccional, quan l’Estat oposa una excepció per informació classificada. No hi ha al·lusió al procediment de revisió in camera ni a cap altre tipus de control.

Si l’objectiu és modificar la Llei, l’ideal seria que el text s’adapti als sistemes d’informació classificada amb què ens relacionem, atès l’ingent intercanvi de documentació que té lloc entre països per aliances polítiques o comercials. El text de la Proposició insisteix en les dues categories de classificació de la Llei franquista (“secret” i “reservat”), quan no són les categories homologables davant l’OTAN, per exemple, o davant dels molts països amb què ja signem Acords per a l’intercanvi i la protecció mútua de la informació classificada. Això és així, perquè les categories de l’OTAN o de molts dels nostres aliats són “Alt secret” (Top Secret); Secret (Secret); Confidencial (Confidential); i “Restringit” (Restricted). Aquestes són, de fet, les categories de l’Avantprojecte de 2022. És més, si no es volgués seguir aquestes categories es podrien adoptar formalment les que, a la pràctica, existeixen al nostre sistema: “Secret” i “Reservat” (pròpies de la Llei), juntament amb “Confidencial” i “Difusió Limitada” (vid. Normes de Seguretat de la Informació NS/04, de l’Autoritat Nacional per a la protecció de la informació classificada).

La Proposició tampoc no resol altres assumptes tècnicament substantius com la delimitació dels supòsits que donen lloc a la classificació (es queda només en els conceptes indeterminats de risc de la seguretat i defensa de l’Estat); la consagració del dret a conèixer (right to know); la prova de dany; o la ponderació necessària de drets a càrrec de l’autoritat que classifica. La disposició transitòria proposada tampoc no resol adequadament el procés de desclassificació, sobretot a la llum dels recursos humans i materials que implicaria l’obligació que imposa.

En definitiva, la Proposició és rellevant en termes polítics, sobretot perquè reinstal·la un debat parlamentari que s’ha fet callar en les últimes Legislatures per diversos motius. Si aquesta tercera vegada és, finalment, la vençuda i se n’aconsegueix el tractament, caldria atendre els nombrosos problemes tècnics que presenta el text, de manera que la modificació o substitució normativa que finalment s’assoleixi ens porti a ser un país més transparent, sense secrets ad eternum.

Aquest post ha estat realitzat en el marc del Projecte de Recerca “Una aproximació holística al règim jurídic de la informació classificada a l’era digital” (PID2021-123563NB-I00, IP: Prof. Dra. Susana Sánchez Ferro), finançat per MCIN/ AEI /10.13039/501100011033 i per FEDER, UE.

ⁱ Vid. Llei de Secrets Oficials i altres normes com la Llei 11/2002, de 6 de maig, reguladora del Centr Nacional d’Intel·ligència, o els Acords del Consell de Ministres de 28.11.1986; de 16.02.1996; i de 15.10.2010

ⁱⁱ Vid. Sánchez Ferro, Susana (2006): El secreto de Estado, CEPC, 2006: 203-204