Polònia i l’avortament: en camí a la prohibició total
Profesora de Derecho Civil de la Universitat de Barcelona
Miembro del Observatorio de Bioética y Derecho
El Tribunal Constitucional de Polònia, en una sentència de 22 d’octubre de 2020, ha declarat que el supòsit d’avortament per malformacions en el fetus és inconstitucional. A partir d’aquesta sentència, els únics supòsits que permeten a una dona interrompre el seu embaràs són la violació i l’avortament terapèutic, quan existeix risc per a la vida o salut de la mare, segons la regulació de la Llei de planificació familiar, protecció del fetus i condicions d’admissibilitat de l’avortament, de 1993. La inconstitucionalitat de l’avortament per malformacions fetals porta a la prohibició gairebé total de l’avortament a Polònia, ja que aquest supòsit constitueix el 98% dels casos d’avortament legal.
A la pràctica, les dones poloneses que estan en situació que els permet accedir a l’avortament legal troben una sèrie d’obstacles, de manera que, sense negar-los obertament el dret a l’avortament, els centres sanitaris poden impedir, de facto, la seva pràctica. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha declarat que, si un Estat autoritza l’avortament, ha de crear les condicions adequades perquè les dones puguin accedir a aquesta intervenció, i no fer-ho suposa una vulneració dels seus drets humans. Polònia ha estat demandada en diverses ocasions davant el TEDH per posar obstacles a l’accés a l’avortament en els supòsits i indicacions en què és legal. Poden veure’s els casos de Tysiac contra Polònia (STEDH 20 març 2007), R.R. contra Polònia (STEDH 26 maig 2011) i P. i S. contra Polònia (STEDH 30 octubre 2012) que són casos en què s’obstaculitza, finalment impedint, un avortament terapèutic, un eugenèsic i un derivat d’una violació, respectivament.
El TEDH no advoca per una determinada regulació de l’avortament a Europa, perquè els Estats gaudeixen d’un ampli marge d’apreciació per a regular-lo, però insisteix que, quan existeix una indicació legal que permet interrompre l’embaràs, l’Estat ha de prendre les mesures suficients per a implementar i fer possible el seu exercici, removent els obstacles legals i administratius que poguessin existir. Això vulnera l’art. 8 (dret al respecte de la seva vida privada i familiar) i, en algun cas, l’art. 3 CEDH (prohibició de tractes inhumans o degradants).
Una altra manera de dificultar l’accés a l’avortament està vinculada amb l’objecció de consciència del professional. La pràctica universalment acceptada, en cas d’objecció de consciència, inclou que la dona sigui informada oportunament que el professional que l’atén és objector i que sigui remesa a un altre professional que puguin realitzar la prestació. En tot cas, el tractament adequat, en particular en casos d’emergència, ha de quedar garantit. A l’octubre de 2015, el Tribunal Constitucional de Polònia va declarar que, en cas d’objecció de consciència del metge, aquest no quedava obligat a remetre a la dona a un altre especialista. Veure l’informe. Amb posterioritat, la Llei de professions mèdiques va ser modificada per a eliminar aquesta referència expressa a la necessitat de derivar al pacient o usuari en cas d’objecció de consciència.
Els intents de prohibir l’avortament a Polònia no són nous. Algunes reformes legislatives s’han pogut paralitzar després d’una forta pressió social, com va ocórrer amb les manifestacions en 2016. Aquesta recent sentència del Tribunal Constitucional pot suposar un nou impuls als intents de prohibició de l’avortament. Màximament tenint en compte que Polònia ha signat la “Declaració del Consens de Ginebra”, que demana als Estats que promoguin els drets i la salut de la dona, sense incloure l’accés a l’avortament. La Declaració ha estat impulsada pel Brasil, Egipte, els Estats Units, Hongria, Indonèsia, Uganda. La majoria dels signants són estats autoritaris, com l’Aràbia Saudita, l’Iraq, Líbia, Sudan, Bahrain, Emirats Àrabs i la República Democràtica del Congo. La cerimònia de signatura va tenir lloc a Washington el 22 d’octubre de 2020.
Aquesta Declaració diu, entre altres coses, que “en cap cas s’ha de promoure l’avortament”. Els Estats signants manifesten la seva prioritat fonamental de protegir el dret a la vida, fins i tot abans del naixement, i a “no existeix un dret internacional a l’avortament, ni recau sobre els Estats una obligació internacional de finançar o facilitar els avortaments”, obviant així els seus compromisos internacionals, perquè reafirmen la sobirania nacional en qüestions com l’avortament. Versió en espanyol.
La majoria dels signants es troben entre els pitjors països per a ser dona, segons l’índex Dones, Pau i Seguretat, elaborat pel Institute for Women, Peace and Security de la Universitat de Georgetown i el Peace Research Institute Oslo (PRIO). La sentència de l’alt tribunal de Polònia fa un pas més en el camí a la supressió de drets humans de les dones. Esperem en què aquesta tendència enormement conservadora no sigui imparable.
Bibliografia complementària
Document OBD sobre interrupció voluntària de l’embaràs
Informe del Comissionat per als drets humans del Consell d’Europa, sobre l’incompliment, per part de Polònia, de les STEDH que cito en el text.
