El nou reglament d’estrangeria, per Markus González
Profesor de Derecho Constitucional de la UB
El primer que cal destacar de l’esborrany de Reglament d’Estrangeria, sotmès a audiència pública des de mitjan febrer, és que es tracta d’un nou Reglament, que va més enllà d’introduir les adaptacions reglamentàries derivades de la Llei 2/2009. El fet que es tracti d’un text que compta amb 100 preceptes més que el Reglament vigent revela, en efecte, que s’ha pretès regular amb molt més detalli tots els procediments que afecten a la situació administrativa dels estrangers; no només els introduïts per l’última reforma legal, sinó també els ja existents. En aplicació de les previsions de l’última reforma, també s’ha donat cobertura reglamentària a algunes qüestions que ja existien com la Unitat de Grans Empreses (Títol IX de l’esborrany).
La decisió d’elaborar un nou Reglament amb pretensió de completud obeeix sobretot a la voluntat d’atorgar majors dosis de seguretat jurídica a una normativa que tradicionalment ha presentat nivells d’indeterminació que dificultaven la gestió ordinària dels procediments d’estrangeria. Regular de forma ordenada les diverses autoritzacions, distingir entre requisits i formes d’acreditar-los, i millorar la coordinació entre visats i autoritzacions per evitar dobles comprovacions són aspectes que s’han intentat millorar mitjançant una regulació inevitablement més prolixa, però que també pretén ser més clara.
Al costat d’aquesta dimensió netament procedimental, l’esborrany de Reglament també pretén concretar en la mesura del possible els requisits materials que la Llei deixa oberts. Determinar les quanties econòmiques necessàries per reagrupar a un familiar o per poder contractar a un estranger per compte d’altri sembla un requisit imprescindible per donar seguretat jurídica i evitar marges de discrecionalitat excessius. En aquest mateix sentit, també destaca la previsió que determinats informis competència d’altres Administracions tinguin un contingut mínim, que faciliti la seva valoració per part de les Oficines d’Estrangeria.
L’elaboració d’un nou Reglament també permet abordar alguns aspectes que no s’han vist afectats per la Llei 2/2009, però que en la pràctica plantejaven determinats problemes: la regulació de les autoritzacions de retorn, la possible prescripció i, si escau, revocació de les ordres de devolució no executades, o les referències a les cartes d’invitació o a les instal·lacions aeroportuàries on es reté als estrangers constitueixen alguns exemples en aquest sentit.
A més d’atorgar major seguretat jurídica i, en definitiva, objectivitat als procediments d’estrangeria, l’esborrany també pretén simplificar-los mitjançant mesures com les comprovacions d’ofici, la introducció de les noves tecnologies (Adreça Electrònica d’Estrangeria i del Tauló Edictal de Resolucions d’Estrangeria) o l’esgotament de la via administrativa per part de les resolucions en matèria de renovacions.
Des d’un punt de vista estrictament material, l’esborrany pretén optimitzar els principis generals de la política migratòria continguts en l’art. 2 bis de la Llei en l’actual context social i econòmic. En un context en el qual els fluxos d’entrada laborals s’han reduït, en el qual la situació nacional d’ocupació i les polítiques desenvolupades en aquest àmbit han canviat, i en el qual ha de procurar-se la integració de la immigració consolidada, l’esborrany persegueix els següents objectius generals:
1) Consolidació d’un model basat en la regularitat i vinculat al mercat de treball
Entre les mesures que atenen a aquesta finalitat destaca la nova regulació del Catàleg d’Ocupacions de Difícil Cobertura, dels certificats dels Serveis Públics d’Ocupació, de les autoritzacions de durada determinada i de la gestió col·lectiva de contractacions en origen
2) Fomentar la integració dels estrangers que resideixen regularment
La regulació de les renovacions de les autoritzacions renovables, de la reagrupació familiar i de les Oficines d’Estrangeria presenta novetats destacables en aquesta línia
3) Millorar la regulació que afecta a col·lectius especialment vulnerables
L’esborrany pretén regular en un sentit garantista la situació de les víctimes de violència de gènere i de tracta, d’una banda, i dels menors en un sentit que pretén millorar la col·laboració entre totes les Administracions, per un altre,
4) Promoure mecanismes per fomentar i garantir la mobilitat i la tornada voluntària
La regulació dels investigadors, dels Targeta-Blava, de les estades per estudis i de les activitats en les quals concorrin raons d’interès econòmic, social o laboral, d’una banda, i la introducció d’un nou Capítol que atorga determinades avantatges a la tornada voluntària si es compleixen determinats requisits són aspectes que han de destacar-se en aquest sentit, i que reflecteixen la creixent circularidad de les migracions.
PER APROFUNDIR
