L´Informe CORA, per Jose Antonio Montilla

Catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad de Granada

(English version).

Un Acord de Consell de Ministres de 26 octubre 2012 va crear l’anomenada Comissió per a la Reforma de l’Administració Pública (CORA). El desenvolupament dels treballs d’aquesta Comissió va donar lloc a l’elaboració d’un informe, que es va presentar al Consell de Ministres el 21 de juny de 2013, amb 218 mesures de molt divers tipus per a la reforma de l’estructura i el funcionament de les administracions públiques a Espanya. A més, per Reial Decret d’aquesta mateixa data es va crear l’Oficina per a l’execució de la reforma administrativa (OPERA). Des de llavors s’han anat implantant de mica en mica aquestes mesures amb un balanç decebedor doncs, en puritat, no hem assistit a una efectiva reforma de l’administració sinó que se li ha col·locat l’etiqueta CORA a un conjunt de mesures heterogènies i reformes legislatives amb un abast molt diferent que són incorporades després a un balanç quantitatiu.

En realitat, l’Informe fa una adequada descripció de la nostra Administració: limitada quant a la despesa; dedicada als serveis essencials (Seguretat Social, educació, sanitat) i mal finançada. No obstant això, després les mesures que proposa per atendre aquesta situació són un compendi d’actuacions heterogènies entre les que trobem procediments per simplificar l’actuació administrativa i millorar la gestió al costat de propostes poc reflexionades que fa a la supressió d’òrgans autonòmics o mesures unilaterals de l’Estat per al reforç de la disciplina fiscal de les comunitats autònomes. En aquest sentit, més abast per a la reforma de l’Administració que l’Informe Cora tenen la LO 2/2012, d’estabilitat pressupostària i la Llei 27/2013, de racionalització i sostenibilitat de les Administració Locals.

Des d’aquesta perspectiva, les propostes concretes incorporades a l’Informe CORA poden ser criticades tant per raons de forma com de fons.

Per raons de forma:
-. Com hem apuntat, es barregen mesures amb un abast i una naturalesa molt diversa. Apareixen confoses raonables mesures de simplificació administrativa amb altres com la proposta de supressió d’òrgans autonòmics, que requeririen un tractament propi i un debat específic, o lleis de procediment administratiu i règim jurídic del sector públic que es desenvolupen en un context diferent.
-. A més, tant la CORA com la OPERA tenen una composició exclusivament estatal, sense participació de les comunitats autònomes. Es pretén que les comunitats actuïn i adoptin decisions rellevants com la supressió dels seus propis òrgans o s’incideix directament en la seva situació financera a través de la retenció de recursos del sistema de finançament per aplicar-los als plans de pagaments a proveïdors sense que les comunitats hagin participat en el procés d’avaluació, anàlisi i proposta. Sembla obvi que hagués resultat més adequat una anàlisi conjunta de les reformes necessàries del que puguin resultar propostes també conjuntes.

Per tant, la forma d’actuació de l’CORA no ha estat adequada, però també hi ha objeccions de fons.
-. En aquest sentit, l’únic criteri manejat en l’Informe com a justificació de les diferents mesures és la reducció de costos. Quan es planteja la supressió d’òrgans autonòmics no es qüestiona el funcionament ni la utilitat per a l’autogovern d’aquests òrgans. No obstant això, la reducció del cost no pot ser l’únic criteri per a sostenir una decisió política.
-. A més, la premissa de la duplicitat administrativa també és discutible. No hi ha duplicitat quan dos òrgans tenen funcions similars sinó quan realitzen les mateixes tasques. La ineficiència no deriva de la duplicitat sinó del solapament o execució simultània d’una mateixa activitat. S’ha de cercar la complementarietat per aconseguir una activitat més eficient dels poders públics.

Per tant, el debat i les propostes sobre la reforma administrativa incloses en l’informe CORA han estat mal plantejades i estan tenint una execució deficient. La reforma de l’administració no pot consistir en l’enumeració d’una sèrie de mesures d’abast molt divers; aquestes mesures no poden ser adoptades unilateralment per l’Estat ni sustentar exclusivament en criteris econòmics. Trobem interessants mesures de simplificació administrativa (finestreta única duanera, Història Clínica Digital interoperable, Tauler Edictal Únic, etc.); de tramitació simplificada (autorització ambiental integrada) o d’implantació de l’administració electrònica però ni per la forma seguida ni pel fons podem dir que estiguem davant la reforma de l’administració pública que Espanya necessita.

L’Informe Cora no incideix en la configuració d’una nova administració. Molt més abast, en aquest sentit, estan tenint els mecanismes de control / coordinació prevists en la LO 2/2012, sense oblidar la transcendència de la Llei 27/2013 en l’àmbit local. Fer més amb menys com a nou paradigma de l’actuació administrativa significa simplement gastar menys en els serveis públics essencials.

Share on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0

Deja tu comentario

Tu dirección de email no será publicada. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*