Les eleccions del 22-M: Principals aspectes, per Francesc Pallarés

Catedrático de Ciencia Política de la Universitat Pompeu Fabra

Les eleccions municipals i autonòmiques del 22-M han alterat de forma notable el mapa de suports electorals en tota Espanya i han tingut importants repercussions institucionals a nivell autonòmic i local.

En les eleccions municipals l’abstenció a nivell global d’Espanya ha estat del 33,8%, al voltant del nivell mitjà d’abstenció en les municipals que s’ha situat sempre entre el 30 i el 37%, Representa un descens de 2,2 punts respecte de 2007.

En les 13 CCAA que celebraven eleccions autonòmiques l’abstenció conjunta (32%) ha estat similar a la de 2007, en una posició intermèdia en perspectiva evolutiva des de 1983.

Les Municipals i Autonòmiques presenten sempre un nivell d’abstenció clarament superior al de les eleccions generals. En mitjana l’abstenció en eleccions generals des de 1977 ha estat del 26,1%, mentre que el de les eleccions municipals és del 34% i en les autonòmiques 33,4%. Hi ha electors que atribueixen major importància a les eleccions generals, considerant que són aquelles de les quals es deriven les decisions de major rellevància; bona part d’aquests electors no es mobilitzen en l’autonòmiques i municipals.

En les eleccions municipals el PP repeteix com a partit més votat (37,5%) i gana 2 punts pel que fa a 2007, mentre el PSOE experimenta una reculada de 7 punts i queda amb el 27,8% dels vots. Per la seva banda IU (7,4% ) es manté com a tercera força.

En les eleccions autonòmiques el PP amb 6 milions de vots (45,8% dels vots) manté el seu nivell global de 2007 en el conjunt de les 13 CCAA, mentre el PSOE amb 3,7 milions de vots (28,5%) perd 1 milió dels seus votants en 2007. IU (6,1%) obté un lleuger avanç mentre els Partits autonòmics en el seu conjunt guanyen 400.000 vots, el mateix que UPyD. No obstant això aquestes xifres generals amaguen algunes diferències notables entre CCAA. Així el PP experimenta pèrdues molt importants a Astúries i Navarra a causa de la FAC i UPN, així com suaus reculades a Madrid i la C. Valenciana. En canvi avança de forma notable a Aragó, Canàries, Castella-la Manxa i Extremadura. Per la seva banda el PSOE presenta pèrdues generalitzades en totes les CCAA, que oscil·len regularment entre 8 i 10 punts, amb l’excepció d’Astúries, Aragó i Canàries on la reculada és de 12-14 punts. Per la seva banda IU presenta lleugers increments en totes les CCAA excepte en la C.Valenciana on perd 2 punts en favor de Compromís.

Sobre la base de les enquestes preelectorals del CIS (no es disposa encara de les postelectorales) pot dir-se que els canvis de comportament haurien estat molt més complexos del que poden aparentar els simples balanços de guanys i pèrdues de vots. Així els guanys del PP provenen només en part de transferències de vot de votants socialistes doncs una altra part important dels seus guanys en aquestes autonòmiques/municipals prové d’electors propis que ja li havien votat en les generals del 2008 però que no es van mobilitzar en 2007, per allò d’eleccions de segon ordre. L’expectativa de victòria donin les properes generals i la forta mobilització del PP ha aconseguit mobilitzar a un sector d’aquests electors, encara que un altre sector encara major es va mantenir desmobilitzat. No obstant això el PSOE no només no ha estat capaç d’aquesta removilización, sinó que ha experimentat una forta pèrdua cap a l’abstenció representant aquest flux al voltant de la meitat de les seves pèrdues totals. Tampoc els vots a UPyD provindrien molt principalment del PSOE, sinó que tindrien un origen globalment equilibrat des del PP i el PSOE encara que la distribució autonòmica d’aquests fluxos no seria homogènia. Per la seva banda al voltant del 40% de les pèrdues del PSOE haurien anat a l’abstenció, dividint-se la resta de forma fragmentada entre el vot al PP, a IU-ICV, a UPyD i a altres opcions menors.

En conjunt la principal característica dels resultats del 22-M és el fort càstig experimentat pel PSOE en perdre 1,6 milions de vots en les Municipals o 1,1 milions en les autonòmiques. Com a conseqüència d’això el mapa polític autonòmic i local queda amb un ampli domini del PP tant a nivell autonòmic com a municipal al mateix temps que el PSOE experimenta una important pèrdua de representació i de poder polític.

El PP va a governar almenys en 9 CCAA, amb possibilitats d’alguna altra segons els pactes, enfront de les 6 on governava anteriorment. Igualment presidirà 25 Diputacions enfront de les 14 que tenia (i queden pendents Teruel i Saragossa), i posseirà l’Alcaldia en 32 capitals de província freni a les 11 que posseïa anteriorment.

Share on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0

Deja tu comentario

Tu dirección de email no será publicada. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*