L’ administració compartida dels béns comuns a Itàlia. Una interessant experiència de regeneració democràtica, per Joaquin Tornos
Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Barcelona
Com aconseguir tornar als ciutadans el seu interès per la cosa pública, per la vida col·lectiva ?. Com dignificar la condició de les persones a través de la seva integració en projectes col·lectius ?.
Des de fa ja uns anys, la fundació italiana LABSUS, Laboratori per a la subsidiarietat (WWW.LABSUS.ORG), ha impulsat un interessant procés d’aprovació de reglaments municipals amb els quals institucionalitzar la “Administració compartida” (Administrazione condivisa).
El punt de partida de l’activitat de Labsus és el principi constitucional de subsidiarietat horitzontal, introduït amb la llei constitucional 3/2001 de reforma parcial de l’article 118 de la Constitució italiana. El nou apartat de l’article 118 estableix que “l’Estat, Regió, Ciutats metropolitanes, Província i Municipis, han d’afavorir la lliure iniciativa dels ciutadans, de forma individual o associada, per tal de dur a terme activitats d’interès general, en base al principi de subsidiarietat “.
Les normes locals s’han concebut com l’instrument necessari i més eficient per donar contingut a l’esmentat principi constitucional. Des del primer Reglament aprovat a la ciutat de Bolonya, són ja prop de 60 municipis els que compten amb un Reglament d’administració compartida. D’aquesta manera, des del món local es vol construir un nou model d’Administració basat en la col·laboració entre l’administració i els ciutadans.
Per a això la norma local crea la figura dels “pactes de col·laboració”, en base als quals el Municipi i els ciutadans acorden tot el necessari per dur a terme la cura, restauració i gestió de béns comuns de forma compartida.
Els béns comuns es defineixen com aquells que si “són enriquits, ens enriquim tots, si es degraden, ens empobrim tots”. Pensem en una escola d’un petit municipi de muntanya que per falta d’alumnes es tanca. Què fer amb ella? Qui pot ocupar-se de la mateixa en benefici de tots ?. En deixar de ser escola pública aquest bé deixa de ser un bé de domini públic per passar a ser un “bé comú”.
A través dels pactes de col·laboració es pretén ajudar a reconstruir el sentit de comunitat entre les persones que assumeixin la nova responsabilitat per la cosa pública, i demostrar que en la societat civil nia encara el sentit de la responsabilitat, de pertinença a un col·lectiu, de solidaritat i de capacitat d’iniciativa. No només s’aconsegueix una bona gestió dels béns comuns, sinó que també es reforça la dignitat de tots aquells que s’impliquen en aquestes comeses.
La identificació de béns comuns, l’impuls de l’activitat dels ciutadans actius, i la formalització de pactes de col·laboració són els tres eixos de la nova administració compartida que a poc a poc es va estenent per tota Itàlia. La primera Memòria 2015 de Labsus, publicada a la pàgina web de la Fundació, ens ofereix una àmplia informació d’aquesta experiència en marxa.
Com ha dit Gregorio Arena, catedràtic de dret administratiu i President de la Fundació, “crear comunitat gràcies a la cura compartit de béns comuns és la millor manera per ser ciutadà i és indispensable tant per a defensar la democràcia com el nostre benestar material”. Sens dubte estem davant d’un model d’èxit que hauria de ser imitat al nostre país.
