Desplaçament de la llei autonòmica per prevalença de la llei estatal posterior: suma i segueix, per Santiago Valencia Vila

Letrado de la Xunta de Galicia

(English version).

En una anterior comentari publicat en aquest blog el 14 de juliol de 2016, adonàvem de la novetat que significava la Sentència del Tribunal Constitucional (STC), 102/2016, reiterada en les SSTC 116 i 127/2016. Acabàvem preguntant-nos si les seves conclusions procedien de les especialitats singulars del cas, o si s’iniciava un veritable nou camí. Estaríem parlant de la implantació d’un control difús de constitucionalitat, ni més ni menys.

Aquestes Sentències, referides al mateix cas d’origen, van avalar el supòsit on un “operador jurídic primari” inaplicó una llei autonòmica per contradicció amb una llei bàsica estatal, contradicció d’aparició posterior (inconstitucionalitat sobrevinguda). Per a això, va portar el TC la clàusula de prevalença estatal, assumint que implicava un canvi de la doctrina prèvia (representada per SSTC 1/2003 o 66/2011). Aquestes Sentències partien de la convicció que el legislador autonòmic no va voler apartar-se del legislador estatal, sinó que simplement no es va adaptar a la seva reforma. Ho enquadraven en la dimensió de les “leges repetitae”, de lleis autonòmiques que mimetitzen continguts bàsics, sense exercir competència pròpia.

Doncs bé, la recent STC 204/2016, d’1 desembre, suposa un pas més en aquella línia, i no menor, doncs es despulla de molts condicionants d’aquelles sentències prèvies, si ben encara no podem entrellucar si hi haurà un límit, límit on tornaria a entrar la doctrina anterior.

La STC 204/2016 també enjudiciava una possible inconstitucionalitat sobrevinguda d’una llei autonòmica, però aquí ho era per la ulterior entrada d’un precepte bàsic, inexistent abans. Una altra similitud és que l’Administració actuante, que no era l’estatal (era l’Ajuntament de Bilbao), defensava la seva actuació sota el paraigua de l’aplicabilitat d’aquesta llei estatal. El litigi versava sobre si estava prescrita un sanció disciplinària municipal: ho estaria aplicant la llei 6/1989, de funció pública basca, i no si invoquem la Llei de l’estatut bàsic de l’empleat públic (LEEP).

La primera qüestió que ens crida l’atenció, i també als vots particulars, és que la decisió adoptada tingui, pràcticament, com a única motivació la reproducció de la STC 102/2016.

Certament la importància del debat requeriria d’una qualificada explicació de l’intèrpret constitucional, i cada supòsit és una oportunitat per a això, en aquest cas, una oportunitat perduda. Els operadors hauríem d’interpretar el que el Tribunal ens diu, no el que omet.

Per exemple, reconeixent la STC 204/2016 que el seu supòsit no és igual al de la STC 102/2016, no explica suficientment perquè prou llavors amb reproduir aquesta i aplicar directament el seu resultat: inadmissió de la qüestió perquè no es pregunta sobre la constitucionalitat de la llei estatal, i aval al desplaçament de la llei autonòmica per la llei bàsica ulterior, per efecte de la clàusula de prevalença del dret estatal, art. 149.3 CE.

Fins i tot es reconeix que, a diferència d’aquells casos previs, la llei basca quan es va dictar regulava una matèria en la qual el legislador bàsic no havia volgut entrar, per la qual cosa el legislador autonòmic, aquí, havia exercit la seva competència, solament que va esdevenir incompatible al implentar després tal regulació bàsica la LEEP. En el cas previ, la llei gallega seguia, copiava, la llei bàsica del moment – sense exercir competència pròpia, deia el TC- però després va canviar aquesta. És diferent.

En realitat, hi ha més diferències, doncs en les qüestions elevades des de Galícia, la norma estatal bàsica havia estat avalada diverses vegades per l’intèrpret constitucional. Aquí no.

És cert que sembla – perquè tampoc es diu expressament- que per aquesta STC torna a tenir valor l’enteniment que el legislador autonòmic no vol apartar-se del legislador estatal, i que simplement no es va adaptar al posterior moviment legislatiu estatal, però també ho és llavors que ja no estem, estrictament, en el marc de les “leges repetitae” pel que s’ha dit abans sobre el naixement de la regulació autonòmica basca.

La realitat és que es tornen a introduir expressions la literalitat de les quals portaria a presumir que la nova doctrina transcendeix d’aquests marcs i és molt més general: “..es tracta d’una llei autonòmica a la qual, al moment que es va dictar, no podia imputar-se vicio alguna d’inconstitucionalitat, i que, no obstant això, esdevé incompatible amb una llei bàsica de l’Estat aprovada amb posterioritat”. Això és, per a qualsevol supòsit d’inconstitucionalitat sobrevinguda.

Finalment, apuntar com són especialment útils els vots particulars per comprendre totes les dimensions de l’adreça de la posició majoritària.

Share on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0

Deja tu comentario

Tu dirección de email no será publicada. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*