D´enquestes, (Des)mobilització i resultats en les eleccions del 26J, per Francesc Pallarés

Catedrático de Ciencia Política de la Universitat Pompeu Fabra

(English version).

El PP torna a ser el partit més votat amb gairebé 8 milions de vots (32,7%) i 137 escons, sumant 670.000 vots i 14 escons més als seus resultats de desembre 2015. PSOE, Units Podem (UP) i Ciutadans (Cs ) perden vots i augmenta l’abstenció. Es mantenen els mateixos possibles escenaris per a la formació de majories de govern, si bé el PP millora la seva posició en detriment de l’esquerra.

L’abstenció del 33,4% (computats els vots CERA) és la més elevada de la democràcia en eleccions generals. Suposa un increment de 3 punts (1,3 milions d’electors) respecte al 20D. Si bé l’augment de l’abstencionisme és una pauta generalment observada en totes les eleccions “de repetició”, el manteniment d’un elevat nivell de competitivitat i de l’expectativa de canvi, configuraven al seu torn un fort incentiu a la participació. Per què, doncs, aquest increment de l’abstenció? De quines opcions de vot provenen aquests electors? Tornaré sobre això.

Eleccions 26 juny 2016: Resultats provisionals

Votos %/votantes Escaños Congreso
2016 Dif.2015 2016 Dif 2015 2016 Dif 2015
     
PP 7.906.185 +668.590 32,7 +4,3 137 +14
PSOE 5.424.709 -120.706 22,5 +0,7 85 -5
Unidos Podemos 5.049.734 -1.123.642 20,9 -3,2 71 =
Ciudadanos 3.123.769 -390.759 12,9 -0,9 32 -8
 
ERC 629.294 +27.512 9 =
CDC 481.839 -85.424 8 =
PNV 286.215 -16.101 5 -1
EH-Bildu 184.092 -31.404 2 =
CC 78.080 -3.837 1 =
PACMA 284.848 +64.479 0  
Font: Ministerio del Interior

El PP ha plantejat, la seva campanya sobre l’eix de “moderació enfront de extremisme” presentant dades que al seu parer indiquen l’èxit de les seves polítiques per a la recuperació. Inicialment la seva campanya és de “perfil baix”, però la segona part introdueix tensió i realitza un important esforç de mobilització i crida al “vot útil” alertant insistentment davant la possibilitat d’un govern d’esquerres encapçalat per Units Podem els efectes presenta com catastròfics. Enfront dels radicals i “extremistes”, demana el vot al PP com a garantia de “moderació” i continuïtat de la seva acció obra de govern, mostrant-se partidari d’un govern de “gran coalició” amb el PSOE. Al costat del esforç mobilitzador del partit, el perill d’UP i les bondats del PP són convenientment presentats a través dels mitjans de comunicació públics d’àmbit estatal, especialment TVE, i cadenes privades afins En conjunt el PP obté bons rèdits d’aquest plantejament aconseguint no només mantenir sinó recuperar anteriors votants que el 20D havien passat a Cs o s’havien refugiat en l’abstenció. Presentats com a casos de persones individuals els casos de corrupció, en els quals el propi partit i gran nombre dels seus càrrecs públics estaven immersos, semblen passar a ser un “mal menor” i corregible, davant del “mal major” que suposava el perill de un hipotètic govern liderat per UP. En conjunt el PP millora la seva posició respecte als altres partits i alhora que també es reforça la figura de Rajoy tant externa com internament.

Per la seva banda el PSOE (21,8%) queda en segona posició i com a primera força de l’esquerra. Experimenta un lleuger retrocés perdent 120.000 vots i 5 escons si bé la major abstenció li permet recuperar unes dècimes a nivell de percentatge global (+0,7). Es troba així en la posició a la qual apuntava la campanya que ha desenvolupat: com a primera força de l’oposició i havent erosionat la creixent implantació d’UP. No obstant això no ha recuperat votants de Units Podem, almenys de manera significativa. Al costat de la crítica al PP, la insistent crítica a UP que ha estructurat la campanya del PSOE ha servit probablement per debilitar aquella coalició però al mateix temps es incapacitava per plantejar una alternativa de govern creïble, sense poder indicar amb qui buscaria acords. En un context pluripartidista com l’actual, el PSOE no apareixia com a referent clar de govern que és el gran incentiu per generar mobilització. Per això no ha estat receptor significatiu de les importants pèrdues d’UP. Això no obsta perquè en el marc del desencontre entre les opcions de l’esquerra una part de votants d’Podem o IU al desembre hagi passat ara al PSOE que al seu torn perdria cap a l’abstenció votants disgustats amb la política dels socialistes i que no vine a Podem com a referent. La política d’autolimitació del PSOE s’ha configurat en el marc tant de divisions internes com de pressions externes. Els resultats ni debiliten ni reforcen a Sánchez, indicant el manteniment d’aquesta complexa situació. De tota manera, atesos els resultats dels altres partits, els sectors favorables a una “gran coalició” o a quedar-se a l’oposició, guanyen posicions enfront dels quals preferirien una Presidència de Sánchez per un govern alternatiu al PP.

Amb el 12,9% dels vots Cs perd 1 punt i gairebé 400.000 vots respecte al 20D. El vot útil d’última hora cap al PP sembla la via principal de les seves pèrdues. No obstant això no s’ha de deixar de banda la hipòtesi d’un abandonament davant la incapacitat de Cs de trobar una major concreció a la seva presentació com a centrista. Desenvolupa la seva campanya contra l’immobilisme i la corrupció d’una banda i l’extremisme populista d’UP per una altra, presentant en positiu la seva posició centrista per articular pactes i la seva proposta de regeneració democràtica. No contempla acords de govern en els quals estigui UP i manifesta que no donarà suport a un Govern presidit per Mariano Rajoy i tampoc s’abstindrà per facilitar-ho. No pot evitar però la pèrdua del 12% del seu electorat el 20D, que majoritàriament sembla haver passat (¿tornat?) Al PP. Els resultats són un toc d’atenció per a Cs però el lideratge de Rivera roman incontestat. Partidari d’una gran coalició amb PP i PSOE, els seus vots serien supèrflues en aquest escenari, amb el perill de quedar molt marginat. Els resultats han debilitat la seva posició per cridar a “seure a parlar” als dos grans partits, quedant més supeditat al fet que PP o PSOE li plantegin la seva possible integració en una majoria per a la investidura o bé la seva abstenció.

Units Podem és la principal damnificada en aquestes eleccions. Ha perdut 1,2 milions de vots respecte als resultats que van aconseguir els dos socis per separat (Podem i IU) al desembre 2015. És el gran tema a explicar en aquestes eleccions. Per què han perdut aquests vots? On han anat aquests votants? S’han de tenir en compte factors interns i factors externs. A nivell de factors interns la pregunta que immediatament ha sorgit és ¿Ha funcionat electoralment bé la coalició? En principi la seva aprovació en les consultes a afiliats / simpatitzants va ser aclaparadora en els dos partits i les enquestes van respondre amb una clara alça. No obstant això l’evolució dels resultats mostra una certa relació entre les majors pèrdues d’UP i els millors resultats d’IU al 20D. Però també s’observa una relació entre els majors retrocessos d’UP i els millors resultats de Podem el 20D. És a dir, en principi, les pèrdues d’UP semblen venir tant dels antics votants d’IU com dels de Podem. Per tant, potser més que en el fet de la coalició en si, l’origen del desinterès de tants anteriors votants estigui en la gestió de la coalició i en aspectes del plantejament de la competició política i electoral. Podem és encara una organització jove, amb diverses sensibilitats en el seu interior, amb vinculacions poc intenses amb el seu electorat i per tant més exposat a la volatilitat electoral que els partits tradicionals. La coalició amb IU afegeix un nou element de complexitat. És simptomàtic observar com en aquestes eleccions les pèrdues de vots s’han centrat en els partits “nous”. Així doncs, ¿Ha volgut anar massa de pressa per poder controlar la complexitat interna? O bé o ha hagut d’anar tan de pressa empesa per la dinàmica de la competició ?. La seva estratègia electoral d’entrar en “nínxols” fins llavors d’altres partits ha tingut poc temps de maduració i potser per això no ha estat ben entesa per sectors dels seus votants ni més enllà d’ells. No només no ha pogut captar nous votants sinó que ha perdut el 17% dels que tenia. Tot sembla indicar que l’opció del grup majoritari entre aquests votants ha estat l’abstenció, mentre un altre grup hauria passat (¿tornat?) Al PSOE.

No obstant això factors externs haurien igualment coadjuvat a aquesta situació. El clima d’opinió configurat a través dels mitjans de comunicació és sempre un factor molt important en les eleccions i és més efectiu com més consonància ha entre els mitjans. En aquestes eleccions UP ha desenvolupat la campanya i precampanya no només en un context d’hostilitat per part dels altres 3 grans partits, sinó en un clima d’opinió mediàtica que s’ha caracteritzat, segons estudis de seguiment realitzats, per la “molt escassa ponderació “amb la qual Units Podem i el lideratge de Pablo Iglesias han estat presentats en la gairebé totalitat dels grans mitjans de comunicació d’àmbit estatal, realçant de manera destacada els aspectes negatius de la seva proposta política i electoral. De totes maneres, normalment per poder realçar els aspectes negatius d’una opció ha de haver-los, i mal faria OP de no tenir-lo en compte.

En un proper comentari em centraré en els pactes de govern que forçosament han de seguir a aquests resultats.

Share on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0

Deja tu comentario

Tu dirección de email no será publicada. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*