Sexting i sextorsió: alguns aclariments conceptuals

Com és ben sabut, un dels àmbits que més ha canviat amb l’aparició de la tecnologia i, en concret amb els telèfons intel·ligents, és el que afecta la presa d’imatges, bé siguin fotografies o vídeos. Aquesta possibilitat de retenir l’instant i visualitzar-lo de manera immediata i, alhora, transmetre’l i fins i tot emmagatzemar-lo amb gran qualitat i de manera senzilla i barata ha elevat a l’infinit les imatges que podem visualitzar de qualsevol persona i en qualsevol lloc, el que era una cosa impensable fins fa ben poc, quan les fotografies es prenien amb càmeres que portaven un rodet que calia revelar i passar a paper, sense possibilitat de visualitzar el resultat fins que no s’acabava tot el procés.

En aquell moment analògic, el constituent no es va oblidar d’atorgar caràcter de dret fonamental i tutela d’alt nivell a la imatge de les persones, amb la protecció de l’honor i la intimitat (art. 18 de la CE), la qual cosa em porta a pensar que, en un moment com l’actual, la facilitat per a afectar aquest bé jurídic (el de la intimitat i la pròpia imatge, estretament vinculat amb el fenomen que es relata), justifica l’aparició de nous tipus penals o la reinterpretació de delictes clàssics, destinats a castigar accions que afecten la intimitat, l’honor o la pròpia imatge, o fins i tot la llibertat.

L’escenari digital en aquest context ha generat una sèrie d’accions que s’adjectiven generalment amb anglicismes i que, a vegades, resulten confuses fins i tot per als propis operadors jurídics, perquè s’utilitzen indistintament per a fets que, al seu torn, són susceptibles d’encaixar en diferents delictes. Així ocorre amb els termes sexting, sextorsió i porno-venjança, entre altres.

El sexting és una conducta lícita que consisteix a compartir de manera voluntària imatges de contingut sexual. Aquesta pràctica, pot portar a la comissió del delicte de difusió no consentida d’imatges intimes –sexting de tercer o sexting aliè art. 197.7 del CP- que s’han obtingut o rebut amb consentiment. Precisament, el fet que la possessió de la imatge per aquell que la cedeix, revela o difon, sigui una possessió legítima (l’obté/rep amb anuència de la víctima, diu el tipus) fa que s’hagi discutit la seva necessitat de càstig, per entendre que la víctima ha dut a terme una mena d’autoposada en perill que eludeix qualsevol necessitat de tutela, la qual cosa no pot estar més lluny de la realitat en l’entorn digital en el qual vivim. Per les raons que he exposat, el bé jurídic pateix un increment de lesió en aquest entorn digital, que justifica àmpliament la inclusió típica (encara que sigui discutible la manera en què s’ha fet).

Quan aquestes imatges s’obtenen o es reben sense consentiment de la víctima és necessari determinar com han arribat a les mans del difusor, perquè, segons el mètode emprat, estarem en presència d’un delicte contra la intimitat dels previstos en l’art. 197. 1 CP (quan s’han vulnerat les barreres de protecció posades per la víctima per a protegir la seva intimitat o la seva imatge) o, davant altres figures que afecten la llibertat, com és el cas de la sextorsió.

 La sextorsió, ve entenent-se com l’acció d’amenaçar una altra persona (generalment nens, nenes o adolescents) si no envia a l’agressor imatges de naturalesa íntima, a risc de difondre’n altres de similar contingut que ja posseeixi, amb el conseqüent greuge per a la víctima. La diferència amb el ciantaje radica, doncs, en el tipus d’amenaça si no es compleix la condició. No es tracta d’obtenir diners, com ocorre en altres casos que impròpiament es denominen sextorsió[i], sinó més material eròtic o sexual. Generalment aquestes amenaces o coaccions es produeixen a través de sistemes de ciberassetjament, per la qual cosa a vegades s’identifiquen amb conductes de child groming (fonamentalment amb l’embaucament de l’art. 183.2 CP[ii]) i altres amb conductes de pornografia infantil (captació de l’art. 189 CP).

A vegades, també s’identifica la sextorsió amb la porno-venjança, conducta que afecta majoritàriament dones i que pot ser qualificada també com a amenaça condicional, encara que aquí la condició no consisteix a recopilar més material gràfic, sinó en què la dona es sotmeti a la voluntat de l’agressor (generalment un home amb el qual té o ha tingut una relació afectiva). En aquests casos, el que s’acostuma a demanar a canvi de no difondre les imatges que ja es posseeixen -bé amb consentiment, bé de manera il·legítima- és reprendre la relació o acceptar determinades condicions en el pacte de separació o divorci o qüestions similars que, de no acceptar-se, suposarien la difusió d’imatges de contingut eròtic. Aquesta conducta, prèvia a la difusió il·legítima (bé per l’art. 197.3 CP, bé per l’art. 197.7 CP), constitueix un delicte d’amenaces condicionals bàsiques de l’art. 169 CP. Si no es compleix la condició (la dona no se sotmet i no envia més imatges), estaríem davant un delicte d’amenaces condicionals bàsiques, mentre que si s’aconsegueix el propòsit (això és, la dona envia més imatges, per a evitar la difusió de les prèvies), el delicte serà d’amenaces condicionals agreujades.

El problema sorgeix quan l’amenaça és difondre imatges fabricades amb Intel·ligència Artificial, mitjançant la qual es construeixen el que es coneix com DeepFakes pornogràfiques[iii].

La veritat és que tant el sexting aliè, com la sextorsió o la porno-venjança, són accions que es poden produir de manera independent, i constituiran tipus delictius únics. Si, per contra, la sextorsió o la porno-venjança, van més enllà de la situació amenaçadora, concorreran (generalment, en concurs real, amb dubtes en els casos de child grooming) amb els corresponents atemptats contra la intimitat o contra la indemnitat sexual de les persones menors d’edat, en el seu cas.

Tot això, a més, condueix a afirmar que, amb la normativa actual, queden cobertes, de moment, les accions que utilitzen imatges reals (bé per a amenaçar, bé per a difondre) perquè és suficient reinterpretar les figures amb les quals ja compta el nostre CP, prenent en consideració el nou entorn digital i les implicacions que això porta per al principi de lesivitat i el de proporcionalitat en l’àmbit punitiu. Una altra cosa és el que ens ofereix el futur amb les accions que es realitzen utilitzant la IA i que, de moment, poden quedar emparades sota l’àmbit dels delictes que atempten contra la integritat moral.

Per ampliar:

[i] És freqüent trobar noticies a la premsa, en què es parla de sextorsió, en casos en què la conducta consisteix en demanar diners a canvir de no difondre comportaments socialment reprovables de la víctima (que es visiten pàgines pornogràfiques o que s’és client de prostitució), el que afectaria majoritàriament homes i té poc a veure amb el concepte més estès de porno-venjança o sextorsió. En aquest sentit, es pot veure, per exemple, la següent notícia: https://www.i-bejar.com/noticias/sucesos/dos-detenidos-bejar-delitos-sextorsion-35191.htm.

[ii] En aquest sentit, es pot veure, entre altres, la SAP de Madrid, 711/2022, de 3 de novembre

[iii] Es pot veure l’increment de delictes d’amenaces a través de les denominades deepfackes pornogràfiques elaborades amb IA, a: https://www.escudodigital.com/ciberseguridad/crecen-casos-sextorsion-elaborada-con-ia_55933_102.html