L’Observatori de Dret Públic finança set projectes de recerca propis

L’últim trimestre de 2021 l’Observatori de Dret Públic va iniciar la primera edició de la Convocatòria de propostes d’activitats i projectes de recerca propis, 2021-2022 per tal d’impulsar projectes d’investigació i/o activitats acadèmiques directament relacionades amb els interessos de l’Observatori.

Aquesta convocatòria té per objectiu facilitar el finançament per tal de potenciar les línies consolidades de recerca i donar suport a noves línies de col·laboració interdisciplinària, així com fomentar la internacionalització dels investigadors, en funció de la modalitat de la Convocatòria. Pretén, per tant, dinamitzar i ampliar l’activitat dels seus membres i col·laboradors.

Les propostes que van rebre finançament, que es troben en plena fase d’implementació, són les següents:

MODALITAT A. Suport a línies de recerca consolidades de l’Observatori: Sufragar les despeses de projectes d’investigació o activitats acadèmiques proposades per les diferents línies consolidades de recerca (Comunitats Autònomes i Federalisme, Govern Local, Dret Migratori, Dret de la UE).

  • La Unió Europea i la política de pesca, Investigadora principal: Dra. Marta Abengón. Aquest projecte pretén estudiar la política de pesca de la UE en el marc de la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (en concret, l’ODS 14), així com les seves principals normes i instruments jurídics (incloent els processos d’adopció i d’execució). Els resultats contribuiran al debat públic i privat sobre el disseny i implementació de la política de pesca de la UE en el marc de l’ODS 14
  • L’exercici autonòmic de les facultats normatives atribuïdes per l’Estat sobre els tributs cedits. Marc jurídic, aspectes politològics i impacte econòmic-financer. Comparació amb altres models forans de federalisme fiscal, Investigador principal: Dr. Javier Donaire. Des de la perspectiva jurídica, aquest projecte té per objecte l’anàlisi del marc jurídic-constitucional i la instrumentació legislativa (tant estatal com autonòmica); des de la perspectiva politològica s’estudiarà quan i perquè les CCAA han fet ús de la seva capacitat legislativa; i des de l’econòmica, es durà a terme una anàlisi dels resultats i impactes econòmics i tributaris dins del model de finançament.
  • Fronteres tecnològiques i immigració, Investigador principal: Dr. Andrea Romano. Les noves mesures tecnològiques (especialment el control remot) utilitzades pels Estats i la Unió Europea estan provocant un canvi de paradigma, jurídic i pràctic, en la implementació dels controls frontereres i plantegen noves incògnites sobre les quals cal reflexionar. Així, el Projecte té per objectiu analitzar l’ús de les tecnologies en els controls de les fronteres externes de la Unió Europea i les seves implicacions en els drets fonamentals de les persones sol·licitants d’asil.
  • La Carta Europea de l’Autonomia Local als trenta anys de la seva aplicació a Espanya, Investigador principal: Dr. Marc Vilalta. L’any 2019, amb motiu dels 30 anys de la La Carta Europea de l’Autonomia Local, diferents professors/es van editar un llibre amb una anàlisi, molt exhaustiva i rigorosa, de quina ha estat l’aplicació de la CEAL a Espanya. Ara, es pretén publicar un article en una revista d’impacte internacional, adaptant alguns dels treballs i conclusions recollides en el llibre.

MODALITAT B. Suport a noves línies de recerca de l’Observatori: Estimular la col·laboració en recerca entre els i les investigadores de l’Observatori, mitjançant la creació de projectes de recerca innovadors i transversals, de qualsevol matèria vinculada als objectius i funcions de l’IDP, així com les seves línies de recerca principals i emergents (impacte de les noves tecnologies a les institucions públiques, polítiques d’igualtat i gènere, drets i prestacions socials, estudis urbans, etc.).

  • El paper de la ciutadania i dels jutges en la litigació climàtica, Investigador principal: Dr. Alexandre Peñalver. En els últims anys, el número de litigis climàtics ha augmentat considerablement, gràcies a la ciutadania i ONGs, i les seves sentències han tingut una gran transcendència, sent un motor de reforma i millora de la legislació i de les polítiques públiques per fer front al canvi climàtic. El projecte examinarà les característiques més rellevants dels litigis climàtics a través d’un enfocament interdisciplinari i de recerca aplicada, per tal que els drets humans i el dret ambiental no siguin només reconeguts, sinó també efectius.
  • Intel·ligència artificial i procés: garanties davant l’eficiència, Investigador principal: Dr. David Vallespín. Aquest projecte té per objectiu analitzar la relació entre intel·ligència artificial (IA) i drets fonamentals. Això inclou, entre altres: els nous problemes de la investigació i la prova del delicte al procés penal; la hipotètica aplicació de l’IA al model de valoració probatòria; la ponderació dels avantatges i problemes que són propis d’una mediació avatar”; la mesura dels riscos inherents a les mesures cautelars; la complexa relació entre IA i motivació judicial (jutge-robot); i l’anàlisi de l’IA des de l’òptica de l’obligat respecte de les garanties processals bàsiques.
  • La perspectiva de gènere en la configuració de l’enjudiciament dels delictes sexuals: el “Cas de la manada -de Pamplona-” com a punt de partida, Investigador principal: Dr. Juan Carlos Hortal. Aquest projecte busca contrastar els diferents punts de vista, tant penals com processalistes, sobre la perspectiva de gènere en la configuració dels delictes sexuals, amb l’objectiu de trobar punts de consens i oferir al legislador un seguit de propostes que permetin conciliar els principis i garanties inherents del Dret Penal i del Dret Processal.

 

Fotografia d’UX Indonesia cortesia d’Unsplash