María Jesús García Morales

María Jesús García Morales es Professora Titular de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Llicenciada i Doctora en Dret per la Universitat de Barcelona (UB) amb Esment de “Dret europeu”. La seva tesi doctoral Convenis de col·laboració en els sistemes federals europeus. Estudi comparatiu d’Alemanya, Suïssa, Àustria i Bèlgica, va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat. Ha estat docent en diverses Facultats de Dret europees (Colònia, Salzburg, Tolosa).

Investigadora convidada en l’Institut alemany de Recerca sobre el Federalisme, Hannover (1993-1994), l’Institut de Federalisme de Friburg/Suïssa (1995), l’Institut de Federalisme de Innsbruck (1995), l’Institut de Dret de la Informació, de les Telecomunicacions i dels Mitjans de la Universitat de Münster (1998), la London School of Economics and Political Science (Law Department) (2002), la Humboldt Universität zu Berlin (2010) i l’Institut Max Planck de Dret Públic Comparat i Dret Internacional, Heidelberg (2018, 2019).

La seva recerca i publicacions s’han centrat en les àrees: Dret Constitucional espanyol i comparat, Drets Fonamentals i Noves Tecnologies, i especialment Federalisme i Descentralització política en perspectiva comparada, amb particular dedicació a les Relacions de cooperació intergovernamental i a l’impacte de la Unió Europea en els sistemes federals i regionals.

Entre les entitats finançadores dels seus contractes i projectes de recerca es troben el Deutscher Akademischer Austauschdienst (DAAD), el Forum of Federations, el Ministeri d’Educació i el Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA).

És responsable i autora de la secció “Convenis de col·laboració” en l’Informe Comunitats Autònomes (IDP, anual). És experta avaluadora en diferents revistes científiques nacionals i internacionals. Ha estat membre del Grup de Protecció de Menors de l’Agència de Qualitat d’Internet (IQUA) (2005-2008), organisme d’autoregulació impulsat, entre altres, pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

La seva activitat investigadora ha merescut el reconeixement de tres sexennis de recerca per la Comissió Nacional Avaluadora de l’Activitat Investigadora (CNEAI).

Selecció de publicacions:

Sobre Federalisme, Descentralització i Cooperació intergovernamental:

• Transparencia y rendición de cuentas de las relaciones de cooperación intergubernamental en el Estado autonómico, IEA, Barcelona, 2017 (339 pàgines)
• “Bundeszwang und Sezession in Spanien: Der Fall Katalonien“, Die Öffentliche Verwaltung 1/2019, pp. 1-13.
• “Federal Execution, Article 155 of the Spanish Constitution and the crisis in Catalonia”, Zeitschrift für öffentliches Recht, n. 73, 2018, pp. 791-830
• “Investigación y federalismo: la reforma de la Ley Fundamental de Bonn de 2014, ¿qué cambia?”, Teoría y Realidad Constitucional, n. 38, 2016, pp. 305-338
• “El Gobierno central y los Gobiernos autonómicos en España… ¿trabajan juntos?”, Istituzioni del federalismo, n. 1, 2016, numero: Riforme costituzionali e stato regionale: un binomio ancora possibile?, pp. 117-161.
• “La prevención del incumplimiento del Derecho europeo en el Estado autonómico: instrumentos, posibilidades y límites”, en: Biglino Campos, P./ Delgado del Rincón, L. (Dir.), El incumplimiento del Derecho comunitario en el Estado autonómico. Prevención y responsabilidad, CEPC, Madrid, 2011, pp. 13-52.
• “La colaboración a examen. Retos y riesgos de las relaciones intergubernamentales en el Estado autonómico”, Revista Española de Derecho Constitucional, n. 86, 2009, pp. 65-117.

Sobre Drets fonamentals i Drets fonamentals i Tics:

• “La tutela judicial efectiva en el proceso penal”, en: Cugat, M, Baucells, J., Aguilar, M (Coord.), Manual de litigación penal. Tirant lo Blanch, Valencia, 2017, pp. 151-178.
• “La prohibición de la censura en la era digital”, Teoría y Realidad Constitucional, n. 31, 2013, pp. 237-276.
• “Poderes públicos, autorregulación y protección de consumidor en Internet. A propósito de la regulación del distintivo público de confianza”, en Cotino Hueso, L. (Coord.), Consumidores y usuarios ante las nuevas tecnologías, Tirant lo Blanch, Valencia, 2008, pp. 273-300.
• “Nuevas tecnologías y libertad de expresión: regulación, autorregulación y filtros en Internet”, en Cotino Hueso, L. (Coord.), Libertades, democracia y gobierno electrónico, Colección Derecho de la Sociedad de la información, Comares, Granada, 2005, p. 33-57.
• “Internet frente a las sociedades subdesarrolladas y las minorías”, en Villagrasa Alcaide. C. (Coord.), Nuevas Tecnologías de la Información y Derechos Humanos, Fundación Internacional Olof Palme, Cedecs, Barcelona, 2003, pp. 207-228.
• “Libertad de expresión y control de contenidos en Internet”, en Casanovas Romeu, P. (Ed.), Internet y pluralismo jurídico: Formas emergentes de regulación, Comares, Granada, 2003, pp. 33-69.