La reforma laboral. Una deriva perillosa de debilitament del Dret del Treball, per Eduardo Rojo
Catedrático de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social en Universidad Autónoma de Barcelona
El RDL 3/2012 de 10 de febrer sobre mesures urgents per a la reforma del mercat laboral és una norma de gran importància que qüestiona tota la construcció històrica del Dret del Treball, desequilibrant les relacions de treball en benefici de la parteix ocupadora, i de la qual ara només faig un succint resum.
Després d’un llarg preàmbul que justifica el contingut de la reforma (qüestió diferent és si l’aquest text guarda real relació amb allò que es recull en el text articulat), estructura els canvis en la normativa laboral en diversos capítols. El primer versa sobre les mesures per afavorir la empleabilidad dels treballadors, i incorpora noves regles sobre la intermediació laboral, la formació professional i les bonificacions en les cotitzacions a la Seguretat Social en el contracte per a la formació i l’aprenentatge.
El capítol segon regula el foment de la contractació indefinida i altres mesures per afavorir la creació d’ocupació, i aquí s’inclou una de les “joies de la corona” segons el govern de la reforma com és el contracte de treball per temps indefinit de suport als emprenedors; hi ha també, canvis importants en la regulació del contracte a temps parcial, una nova regulació del treball a distància o ”teletreball”, i regles concretes sobre quines empreses, en raó del nombre de treballadors de la seva plantilla, tindran dret a bonificacions de quotes a la Seguretat Social per transformació de contractes en pràctiques, de relleu i de substitució en indefinits.
Anem al capítol tercer, el títol del qual és clarament expressiu d’allò que pretén la norma, “Mesures per afavorir la flexibilitat interna en les empreses com a alternativa a la destrucció d’ocupació”, amb modificacions sens dubte important en l’ordenació dels sistemes de classificació professional, la distribució irregular del temps de treball, l’ampliació de les possibilitats empresarials de modificació funcional, mobilitat geogràfica, modificació substancial de condicions de treball, regles sobre suspensió i extinció de les relacions de treball per causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o per força major (la supressió de l’autorització administrativa ha estat un dels secrets millor guardats de la reforma fins al moment de la seva aprovació), i regles sobre estructura i ordenació de la negociació col·lectiva (amb canvis substancials que afebleixen substancialment una estructura articulada de la negociació).
En aquest mateix capítol, i de manera tan desordenada com en la resta de la norma (aquesta és una de les meves principals crítiques formals a la reforma, i em permeto demanar que es corregeixi en la tramitació parlamentària) es regulen mesures de suport (bonificacions en les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social) en supòsits de suspensions de contractes de treball i de reduccions de la jornada laboral, així com la reposició de les prestacions per desocupació, una mesura ja recollida en el RDL 2/2009 de 6 de març i que va explicar òbviament amb el vist dels agents socials, i molt especialment de les organitzacions sindicals.
El capítol IV té un títol impactant, però que coincideixi després amb el seu contingut ja és figues d’un altre paner: “Mesures per afavorir l’eficiència del mercat de treball i reduir la dualitat laboral”. Per cert, el títol em sembla més propi d’un economista que no d’un jurista, i després de llegir amb calma tot el preàmbul de la norma potser arribin a la conclusió que ara els proposo com a hipòtesi de treball, la important presència d’economistes en la configuració, i fins i tot redacció, de la norma.
Com a concreció, es recuperarà abans del previst en el RDL 14/2011 de 26 d’agost la norma sobre prohibició d’encadenament d’alguns contractes de durada determinada, es dóna una nova regulació a l’extinció col·lectiva de contractes en la qual la decisió empresarial tindrà com a regla general l’última paraula, s’enforteix com a causa d’extinció del contracte l’absentisme individual d’un treballador i sense necessitat de prendre en consideració el col·lectiu del conjunt de la plantilla del centre de treball, es redueixen les indemnitzacions per acomiadament improcedent (unes altres de les reforma “cinc estels”), es limita la percepció dels salaris de tramitació als supòsits en els quals es produeixi la readmissió del treballador, i es modifiquen les regles sobre l’ajuda econòmica del Fons de Garantia Salarial en casos d’extinció de contractes (només prendrà en consideració els contractes indefinits i en empreses de menys de 50 treballadors).
Per fi, el capítol cinquè. L’11 de desembre va entrar en vigor la Llei 36/2011 d’11 d’octubre, reguladora de la jurisdicció social. Doncs bé, la seva vigència completa només ha durat dos mesos i per descomptat sense haver pogut constatar la seva efectivitat en les matèries que ara han estat modificades, señaladamente tot allò que afecta a la regulació de les decisions empresarials (abans requerides d’autorització administrativa) en els supòsits de reducció de jornada, suspensió i extinció col·lectiva de contractes de treball, creant la norma una nova modalitat processal especial per ajustar la regulació processal als canvis esdevinguts en l’àmbit jurídic substantiu. Igualment, la norma adapta la normativa processal als canvis substantius en tot el relatiu a la tramitació de l’acomiadament i les conseqüències de la declaració d’improcedència sobre la possible percepció dels salaris de tramitació.
No són menys importants les disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals, especialment la disp. ad. 2º que regula l’extinció contractual del personal laboral de les Administracions Públiques, amb el seu indubtable impacte sobre el personal universitari, tant docent com a investigador.
Esperarem a la tramitació parlamentària, però el RDL 3/2012 no augura res bé per a unes relacions laborals basades en la concertació i diàleg social.
(1) Aquest article és una col·laboració especial amb el IDP. Pot veure’s el seu desenvolupament en el seu propi blog http://eduardorojoblog.blogspot.com/
