Autors Blog Elisenda Calvet

La “Llei Magnitsky” de la UE: un nou règim de sancions de drets humans

28 gener, 2021

El 7 de desembre de 2020 el Consell de la Unió Europea va adoptar un nou règim global de sancions de drets humans que permetrà a l’organització aplicar mesures restrictives contra persones, entitats o organismes responsables de violacions o abusos greus dels drets humans comesos en qualsevol part del món. Fins al moment, la Unió Europea (UE) havia adoptat sancions contra països (per exemple, contra Rússia, Bielorússia, l’Iran, Veneçuela, Líbia o Corea del Nord), i més recentment algunes sancions temàtiques relatives a les armes químiques, ciberatacs i terrorisme. Aquest nou règim de sancions global suposa superar les sancions per països i adoptar un sistema més flexible que permetrà a la UE ser més àgil al no haver d’aprovar un marc jurídic específic per a cada cas.

El règim de sancions de drets humans la UE, conegut com a “llei Magnitsky europea”, està inspirat en la Serguei Magnitsky Rule of Law Accountability Act of 2012, adoptada pels Estats Units per a imposar sancions a ciutadans russos responsables de la detenció, abús o mort de Serguei Magnitsky, i d’altres greus violacions dels drets humans en la Federació de Rússia. Serguei Magnitsky va descobrir un frau massiu comès per funcionaris del govern rus i va ser arrestat, empresonat sense judici i torturat sistemàticament, morint a la presó en el 2009. Posteriorment, els Estats Units va adoptar la Global Magnitsky Human Rights Accountability Act, que permet al govern estatunidenc sancionar a les persones implicades en abusos de drets humans en qualsevol part del món. Des de llavors, el Canadà, el Regne Unit, Estònia, Letònia i Lituània han aprovat les seves pròpies versions de la Llei Magnitsky.

Al desembre de 2018, els Països Baixos van proposar adoptar un marc jurídic de sancions temàtiques de drets humans en l’àmbit de la UE. Si bé al principi la idea va trobar resistència per part d’alguns Estats membres, en el 2019 el nou Alt Representant Josep Borrell va anunciar que la UE estava preparada per a iniciar els treballs per a adoptar un règim de sancions de drets humans. Finalment, el 7 de desembre de 2020, els ministres d’Afers exteriors de la UE van adoptar el marc legislatiu per a les noves sancions, que comprèn un Reglament i una Decisió del Consell.

Aquest règim sancionador europeu s’aplica en cas de genocidi, els crims contra la humanitat i altres violacions de drets humans com la tortura, l’esclavitud, les execucions extrajudicials, les desaparicions forçades i les detencions arbitràries. Igualment, hi ha la possibilitat d’adoptar sancions per altres violacions de drets humans, sempre que siguin de caràcter sistemàtic o generalitzat, com el tràfic d’éssers humans, violència sexual, la llibertat de reunió i d’associació, la llibertat d’opinió i d’expressió, i la llibertat de religió.

Si bé aquesta llista de violacions de drets humans és prou àmplia, la UE no ha inclòs la lluita contra la corrupció en aquest règim de sancions, com sí que fa la Llei Magnistky dels Estats Units. Aquesta omissió és important perquè sovint la cleptocracia va de la mà de violacions de drets humans, especialment en països amb una democràcia i estat de dret fràgils. D’altra banda, tenint en compte que en molts països la restricció de la llibertat d’associació i d’opinió constitueix una forma de política estatal, serà difícil per a la UE lluitar contra aquestes violacions de drets humans amb l’adopció de sancions individuals.

Les mesures restrictives de la UE poden adoptar-se contra persones físiques o jurídiques, entitats o organismes, incloent agents estatals, així com agents no estatals. Les sancions consisteixen en la prohibició de viatjar en el territori dels Estats membres, aplicable a persones, i en la congelació d’actius, aplicable tant a persones com a entitats. A més, el nou règim sancionador també prohibeix posar fons a disposició, directament o indirectament, de les persones i entitats objecte de sanció.

Finalment, una altra de les qüestions clau d’aquest nou règim sancionador és que la Decisió del Consell preveu en l’article 5 que l’adopció i modificació de mesures restrictives seran adoptades pel propi Consell, a petició d’un Estat membre o de l’Alt Representant, per unanimitat. Està per veure si aquest requisit farà més difícil adoptar sancions i no hagués estat millor l’adopció per majories qualificades. Si bé és cert que la unanimitat pot donar un missatge més contundent a l’hora d’adoptar sancions de drets humans en el marc de la política exterior de la UE.

Sens dubte, aquest nou règim de sancions suposa un avanç important en el marc de la UE en la promoció i protecció dels drets humans a nivell global i segueix la tendència iniciada per la Llei Magnistky en 2012. No obstant això, l’eficàcia dels règims de sancions de drets humans dirigits a les persones continua sent una qüestió oberta i els règims existents són fins i tot relativament joves per a conèixer el seu abast real en la pràctica. Si bé ofereix un clar avantatge en relació amb les sancions contra països – que poden tenir efectes no desitjats contra la població civil- està per veure en quina mesura les sancions individuals poden produir canvis en les conductes per a prevenir futures violacions de drets humans. A més, el fet de no incloure el delicte de corrupció en el règim de sancions de la UE dificulta també el foment de canvis estructurals als països amb greus violacions de drets humans. Esperem que aquest nou règim de sancions europeu convidi a altres estats a adoptar lleis en els seus respectes ordenaments jurídics interns per a combatre la impunitat dels violadors de drets humans de manera global i així poder cooperar i actuar de forma coordenada.

Referències:

Tags:

Related Posts