Justícia administrativa i Estat de dret, per Joaquin Tornos
Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Barcelona
L’Estat de dret es caracteritza per la subjecció del poder a la Llei i a la resta de l’ordenament jurídic. La jurisdicció contenciós-administrativa és l’encarregada de sotmetre al Govern i a les Administracions públiques a l’imperi de la Llei. Per aquesta raó, el correcte funcionament d’aquesta jurisdicció constitueix un pilar fonamental del nostre Estat de dret, doncs d’ella depèn la protecció dels drets dels ciutadans i l’assoliment d’una bona administració.
En el nostre sistema jurídic pot afirmar-se que l’ordre contenciós-administratiu ofereix una tutela judicial sense exclusions subjectives ni materials. Tots els ciutadans legitimats poden acudir, en principi, a aquesta jurisdicció, i no existeixen àmbits materials exclosos del control judicial. Però És efectiva aquesta jurisdicció? Ofereix una veritable tutela judicial efectiva?
Per poder donar resposta a aquesta important qüestió són de gran interès els Informes sobre justícia administrativa que des de fa tres anys ve publicant anualment el Centre de Recerca sobre la Justícia Administrativa, CIJA, de la Universitat Autònoma de Madrid.
Cada Informe anual, a través de l’anàlisi empírica que duu a terme sobre el funcionament de la justícia administrativa, ens ofereix dades contrastades sobre el volum d’activitat, durada dels processos, tipus de resolucions, així com dades pressupostàries generals.
Acaba d’aparèixer l’Informe de l’any 2017 en el qual, al costat de dades globals de l’ordre contenciós-administratiu, s’ofereix una completa anàlisi sectorial de cinc sectors de referència: tributs, contractes públics, responsabilitat patrimonial, drets fonamentals i personal de l’Administració. Algunes dades són d’especial interès.
En primer lloc les dades relatives als recursos pressupostaris dedicats a la justícia a Espanya (any 2015). El pressupost aprovat en 2015 va representar el 0,32% del PIB, un punt percentual menys de la mitjana aconseguida en el període 2006-2015. Però el més significatiu és la comparació d’aquest pressupost amb els països del Consell d’Europa. El pressupost a Espanya va aconseguir els 88 euros per càpita, xifra superior a la mitjana de països del Consell d’Europa (60 euros) i intermèdia respecte a països comunitaris (França 64 euros, Itàlia 73 euros, Àustria 96 euros, i Suècia 103 euros). No pot afirmar-se, doncs, que la despesa pública espanyol en justícia, que creem hauria d’incrementar-se, estigui clarament per sota de la mitjana europea.
En segon lloc, si ens centrem en les dades relatives al funcionament de la justícia contenciós-administrativa, ens sembla d’interès destacar els següents.
Pel que fa al volum de casos ingressats contínua la tendència decreixent ja iniciada l’any 2010 (en 2016 van ingressar 196.155 nous assumptes). La crisi econòmica, la condemna en costes, poden explicar tal vegada aquest descens.
En relació a la taxa de resolució també es manté des de 2010 la dada positiva de comptar amb un nombre major de casos resolts respecte dels entrats. No obstant això, de moment l’alt nombre d’assumptes acumulats no permet que aquesta dada positiva es tradueixi en una menor durada dels procediments. La taxa de resolució, d’altra banda, no és homogènia entre els diferents òrgans de la justícia administrativa. Mentre els jutjats del contenciós-administratiu presenten una taxa de resolució del 115%, en l’altre extrem el Tribunal Suprem es queda en un 55%.
La durada dels processos segueix sent la més elevada respecte dels altres ordres jurisdiccionals, i també varia segons els diferents òrgans. En tot caso la mitjana de la durada evidencia una lleugera reducció, passant de 414 a 390 dies per a tot l’ordre contenciós-administratiu.
En definitiva, unes dades d’interès, que juntament amb els molt més detallats respecte dels sectors concrets abans enumerats, ens permeten tenir un coneixement fundat sobre el funcionament real de la justícia administrativa, així com dels nous Tribunals especials en matèria de contractació administrativa i de la via econòmic-administrativa.
