Galicia 2016. Comentaris postelectorals, per Francesc Pallarés
Catedrático de Ciencia Política de la Universitat Pompeu Fabra
Feijoo torna a guanyar.
El PP rep el 47,5% dels vots, amb gran avantatge sobre els altres partits. Núñez Feijoo obté així la seva tercera majoria absoluta amb els mateixos escons (41), que en la legislatura anterior. No es tracta doncs d’una novetat ni d’una sorpresa. A totes les projeccions la victòria de Núñez Feijoo era clara i només algun cas plantejava el dubte sobre si aconseguiria o no la majoria absoluta dels escons (38).
El PP rep el 47,5% dels vots, amb gran avantatge sobre els altres partits. Núñez Feijoo obté així la seva tercera majoria absoluta amb els mateixos escons (41), que en la legislatura anterior. No es tracta doncs d’una novetat ni d’una sorpresa. A totes les projeccions la victòria de Núñez Feijoo era clara i només algun cas plantejava el dubte sobre si aconseguiria o no la majoria absoluta dels escons (38).
Malgrat el lleuger augment de l’abstenció, el PP obté 15.000 vots més que en les anteriors autonòmiques. En el marc d’un context de l’Estat convuls i marcat pels casos de corrupció que afecta especialment el PP, Núñez Feijoo ha intentat situar la seva figura i la seva campanya el més allunyades possible del PP de la corrupció i dels seus símbols. Al seu torn durant la legislatura, i especialment en l’últim tram, la seva acció de govern s’ha dirigit a aspectes de transparència i qualitat democràtica. En conjunt la valoració de la gestió de Núñez Feijoo tenia a Galícia uns índexs acceptables de valoració, fins i tot transversals entre els partits, i molt superiors a la valoració que rebia el govern central.
GALÍCIA: Eleccions autonòmiques 2016. Resultats provisonals
Escrutat 100% del cens residents a Galícia. Falta vot CERA.
Fonts: INE per al cens electoral. Xunta de Galícia (web) per resultats electorals
Fonts: INE per al cens electoral. Xunta de Galícia (web) per resultats electorals
El manteniment, amb lleuger avenç, del PP: És doncs mèrit de Feijoo? O és deguda a absència d’alternativa creïble?
Al llarg de l’evolució electoral el PP no ha tingut davant una oposició creïble com a alternativa. I fins i tot quan va semblar quallar l’alternativa el 2005, l’esclat de la crisi va suposar una erosió dels seus suports. Erosió lleugera, certament, però suficient per perdre ‘un banc! a benefici del PP que va recuperar així la majoria absoluta en les eleccions de 2009, quedant l’experiència del bipartit d’esquerres sense possibilitat de continuïtat.
En aquestes eleccions de 2016, PSdG, En Marea i BNG no presentaven cap projecte ni perspectiva en comú que hagués permès marcar diferències amb els futurs o potencials socis, però en un marc comú de coincidència. Si no hi només va aparèixer la competència entre ells. Aquesta situació no projecta un escenari il·lusionant i és un obstacle per aconseguir la mobilització necessària a favor del canvi. L’absència d’alternativa sempre afavoreix al govern.
* Per simplificar el gràfic he ubicat a UCD, CDS, UPyD i Cs en la mateixa sèrie evolutiva com “Diversos Centre”. Igualment he situat a la mateixa sèrie a PCE, IU, AGE, Podem i Marea.
¿Victòria extraordinària?
Des de les autonòmiques de 1989 el PP ha superat el 44% en totes les 8 eleccions autonòmiques celebrades, havent superat el 50% en 3 d’elles. La seva victòria en aquestes eleccions no és doncs una victòria “extraordinària” com tots els grans mitjans d’àmbit estatal han plantejat, per reforçar la imatge del PP de cara a la investidura a nivell central. El PP ha arrasat a Galícia, certament, tal com ho havia vingut fent “de sempre”. Ha estat un triomf “ordinari” en el context gallec; revalidació, manteniment En canvi Per què no s’ha presentat com fiasco i fracàs el 10% obtingut pel PP al País Basc? Al cap ia la fi, des de les autonòmiques de 1994 fins a les de 2009 es s’havia situat per sobre del 14%. I ha continuat retrocedint en 2016 perdent 1,2 punts respecte a 2012. Informació electoral? ¿Lectura partidista? ¿Manipulació interessada?
Edat i vot.
Galícia, al costat de Castella i Lleó i Astúries són les tres CCAA amb un percentatge més elevat d’electors majors de 55 anys. Diversos estudis han mostrat com el PP, seguit del PSOE, obtenen uns percentatges de suport molt superiors al seu mitjana entre electors majors de 55 anys – i especialment entre la gent gran de 65 anys. En canvi són molt baixos entre els menors de 35.
Al cas de Galícia, els electors amb edats superiors a 55 anys representen el 46% del cens (en comparació del 39% que representen a nivell general espanyol) i signifiquen el 64% del electorat del PP (quasi les 2/3 parts) i el 56% en el cas del PSOE. Per contra, aquest grup d’electors representen al voltant del 25% dels votants d’En Marea i BNG. Major contrast s’observa en el grup d’electors majors de 64 anys que representen el 30% del cens a Galícia mentre pertanyen a aquest grup d’edat la meitat (48%) dels votants del PP (al seu torn Jubilats o pensionistes), sent menor el percentatge d’electors d’aquest grup entre els votants del PSOE (34%). En contrast els menors de 35 anys que només representen el 17% de l’electorat gallec, suposen el 9% de l’electorat popular i en canvi el 30% d’En Marea. A nivell general d’Espanya s’observen idèntiques pautes de relació edat / vot, però amb intensitat menys marcada que a Galícia. (Dades de l’enquesta preelectoral del CIS per a les eleccions gallegues de 2016).
