Estat d’alarma i òrgans de govern local. Celebració a distància de les sessions dels òrgans col·legiats
Profesor de Derecho Administrativo de la Universidad de Barcelona
L’actual situació d’emergència sanitària ocasionada pel COVID-19 ha servit per a posar novament a la nostra Administració Pública enfront del mirall. Així, entre moltes altres qüestions, s’ha posat en relleu, una vegada més, la seva falta d’adaptació a les noves tecnologies de la informació i comunicació. No obstant això, encara que de manera inesperada i brusca (i, per descomptat, tràgica, pels irreemplaçables costos humans i socials que ha comportat), el transcurs dels dos últims mesos pot haver contribuït a canviar radicalment aquest panorama. Avui dia, davant les extraordinàries mesures de control i confinament adoptades pel Govern per a fer front a la pandèmia, ja ningú posa en dubte la necessària utilització dels mitjans telemàtics com a manera de garantir la continuïtat i correcte funcionament de les nostres institucions i serveis públics.
En aquest context, i encara que amb un cert retard respecte als altres nivells territorials, algunes d’aquestes mesures han arribat també als òrgans col·legiats de govern de les entitats locals. Així, després de la publicació d’una Nota informativa del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública de data 21 de març de 2020, en la qual s’avançava aquesta possibilitat, la Disposició Final Segona del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per a fer front al COVID-19, ha modificat l’article 46.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases del Règim Local (LBRL) per a possibilitar que, en determinats supòsits excepcionals – als quals ens referirem seguidament –, aquests òrgans col·legiats puguin celebrar les seves sessions de forma no presencial.
Al meu entendre, aquesta és una novetat rellevant puix que constitueix una base legal comuna, fins ara inexistent, perquè les diferents entitats locals puguin adaptar la seva actuació a les complexes circumstàncies actuals. I és que, encara que és cert que algunes Comunitats Autònomes havien aprovat mesures normatives similars per als seus respectius ordenaments – podem citar, per exemple, el Decret llei català 7/2020, de 17 de març, de mesures urgents en matèria de contractació pública, salut i gestió de residus sanitaris, de transparència, de transport públic i en matèria tributària i econòmica o el Decret llei extremeny 3/2020, de 25 de març, pel qual s’aproven mesures urgents i extraordinàries en l’àmbit administratiu per a respondre a l’impacte de la crisi ocasionada pel COVID-19 – amb caràcter general, la LBRL no preveia fins ara la possibilitat de celebrar sessions o adoptar acords a distància, semblant exigir la presencialitat dels membres de les corporacions locals per a determinar els quòrums de constitució i votació de les sessions (art. 47.1 LBRL).
En aquest sentit, la nova regulació legal és un important pas endavant, que permetrà fer compatible el necessari exercici de les funcions representatives que ostenten els diferents càrrecs electes locals amb la situació d’emergència sanitària que patim durant aquests dies. Si bé és cert que l’aplicació d’aquestes mesures planteja també alguns dubtes pràctics molt rellevants. Així, per exemple, podríem preguntar-nos, com ha d’acreditar-se la identitat dels assistents a aquestes sessions? De moment, la necessitat d’adaptar-se ràpidament a les noves circumstàncies, ha portat al fet que moltes de les entitats locals que han celebrat ja aquest tipus de sessions hagin optat per la verificació visual per part del secretari de la corporació dels documents identificatius dels assistents. Amb tota seguretat, podria pensar-se també en altres sistemes d’identificació digitals més segurs però que, molt probablement, en aquests moments no es troben a la disposició de la gran majoria d’entitats locals.
O, en termes similars, com es garanteix, en el seu cas, la publicitat de les sessions d’aquests òrgans de govern? I és que l’entitat de què es tracti no sols ha de disposar dels mitjans necessaris per a assegurar la comunicació entre els assistents – servint-se, en el seu cas, de l’assistència tècniques de les diputacions provincials o altres ens supramunicipals – sinó també per al conjunt de la població. Així, no podem oblidar que, a aquest efecte de garantir els drets d’informació i participació dels ciutadans, l’article 70.1 de la LBRL preveu que, com a regla general, les sessions del ple de les entitats locals són públiques.La nova redacció de l’article 46.3 de la LBRL també es refereix expressament a aquesta qüestió, afirmant que les entitats locals hauran de disposar de “els mitjans necessaris per a garantir el caràcter públic o secret de les mateixes segons sigui procedent legalment en cada cas”. En aquest punt, podríem pensar en la utilització de mecanismes audiovisuals o digitals per a la difusió d’aquestes sessions – com, per exemple, la seva emissió per internet en temps real –. Però, de nou, és probable que algunes de les nostres entitats locals no disposin immediatament de l’equipament necessari per a fer efectiva aquestes previsions o garantir que els veïns puguin accedir també de manera telemàtica, i amb la qualitat suficient, a aquestes sessions.
Finalment, sense poder entrar més en totes aquestes qüestions, també m’agradaria posar l’accent en el limitat abast del nou article 46.3 de la LBRL. Encara que aquesta previsió es refereix a totes les entitats locals – i no sols als municipis –, com avançàvem anteriorment, solament permet la celebració a distància de les sessions dels òrgans col·legiats de govern “quan concorrin situacions excepcionals de força major, de greu risc col·lectiu, o catàstrofes públiques que impedeixin o dificultin de manera desproporcionada el normal funcionament del règim presencial de les sessions […]”. Per tant, malgrat l’amplitud d’alguns d’aquests termes, no és, ni molt menys, una habilitació general per al funcionament telemàtic de les entitats locals sinó que està pensant en supòsits taxats i excepcionals, com l’actual situació d’emergència sanitària causada pel COVID-19.
En tot cas, una vegada hàgim superat la difícil situació actual i a la vista dels resultats que derivin d’aquesta experiència, estarem en millors condicions per a plantejar-nos l’extensió en la utilització de les noves tecnologies de la informació i comunicació com a forma ordinària d’actuació dels òrgans de govern locals. O, com menys, si cal modificar novament l’article 46.3 de la LBRL per a donar entrada en la legislació bàsica estatal a altres supòsits en què els membres de les entitats locals no poden exercir de manera presencial la seva funció representativa, com, per exemple, els supòsits de maternitat, paternitat, malaltia greu o absències prolongades – tal com, de fet, han previst algunes normes autonòmiques (com l’article 16 de la Llei castellanoleonesa 7/2018, de 14 de desembre) o locals (com la Disposició Addicional Tercera del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona).
Altres lectures sobre el tema:
- Alamillo Domingo, Ignacio i Valero Torrijos, Julián: “La continuïtat del govern municipal i l’administració electrònica com a mesura de contingència en la crisi del SARS-CoV-2/COVID-19”, en El Consultor dels Ajuntaments, 20 de març de 2020.
- Almonesir Lamelas, Víctor: “FAQ sobre Plens telemàtics de les Entitats Locals”, en El Consultor dels Ajuntaments, 8 d’abril de 2020.
- Jaramillo Fernández, Manuel: “La celebració de Plens ordinaris i dret de participació en els assumptes públics en Estat d’alarma”, en Amb Accent Jurídic. Dret administratiu i Administració local, 17 abril de 2020.
