Quants immigrants votaran en les eleccions de 2011?, per Eliseo Aja

En les properes eleccions locals, que seran al maig del 2011, els immigrants amb cinc anys de residència a Espanya podran votar. No es tracta d’una expressió de bones intencions, com fins ara, sinó d’una realitat que ha començat a concretar-se per l’Ordre EAH/2264/2010, de 20 de juliol, per la qual es dicten normes i instruccions tècniques per a la formació del cens electoral de residents a Espanya que siguin nacionals de països amb Acords per a les eleccions municipals (BOE 27 d’agost de 2010).

La participació dels estrangers en les eleccions del país on resideixen des de fa anys està considerada una mesura fonamental d’integració de la immigració, i va ser impulsada pel Consell d’Europa per un Conveni de 1992. En la Unió Europea va ser introduïda per als ciutadans comunitaris pel Tractat de Maastricht, però no aconsegueix als residents que provenen de països no comunitaris.

El vot dels estrangers presenta a Europa un panorama desigual, perquè ho neguen alguns Estats tan importants com Alemanya, França i Itàlia i ho reconeixen, en canvi, després d’una residència de 3 o 5 anys, Suècia, Dinamarca, Països Baixos, Bèlgica… També ho admeten, sota condició de reciprocitat, el Regne Unit i Portugal.

A Espanya l’art. 13.2 de la Constitució permet el sufragi dels estrangers en les eleccions locals sempre que els seus Estats d’origen ho reconeguin als espanyols que resideixin allí. Aquesta forma de reciprocitat s’explica per la voluntat dels Constituents de 1978 de millorar la posició dels espanyols emigrants a Europa, però planteja diversos problemes: el primer és que el país d’origen dels immigrants realitzi eleccions locals democràtiques (òbviament molts residents a Espanya queden exclosos, sense cap culpa personal) i la segona és que encara així l’Estat d’origen permeti participar als espanyols (hi ha molts països que prohibeixen el vot als estrangers) i desitgi realitzar el conveni.

Aquestes dificultats havien conduït fins al present al fet que els immigrants a Espanya no votessin, malgrat el gran creixement de la immigració dels últims anys, però la situació resultava cada vegada més antidemocràtica i més disfuncional. Una proposició no de llei aprovada al Congrés el 21 de febrer de 2006 per tots els Grups parlamentaris de Congrés dels Diputats va impulsar al Govern a signar els convenis necessaris per a la concessió del sufragi als residents. Així s’ha fet i l’Ordre citada a l’inici estableix els països els ciutadans dels quals podran participar en les properes eleccions, que de moment són els següents (acompanyats del nombre de residents a Espanya i d’aquells que tenen una residència superior als 5 anys, condició necessària per al vot:

PAÍS         NUM.RESIDENTS NUM.MAX.ELECTORS
Equador           440.000                  150.000
Colòmbia          287.200                    79.500
Perú                 144.600                    43.600
Xile                     30.000                      8.300
Paraguai             29.000                     4.000

Solament els ciutadans originaris d’aquests països (més els de Noruega i Nova Zelanda, que resulten testimonials) podran votar. L’exigència de reciprocitat exclou als marroquins, xinesos, pakistanesos… i de fet a la majoria, perquè els emigrants no comunitaris són gairebé 3 milions de persones. A més, l’exigència d’inscripció en el Cens electoral a instàncies de part, reduirà molt el nombre d’electors.

El reconeixement del vot per primera vegada en les eleccions locals de 2011 a una part dels immigrants és una gran notícia, perquè millora la nostra democràcia i perquè no hi ha integració sense vot, però els límits que va introduir la Constitució fa 30 anys haurien de reformar-se, perquè si no el sufragi dels immigrants serà un miratge.