La Unió pel Mediterrani, a l’espera d’un altre miracle de la primavera?, per Laura Huici

Abans que et derroqui, om del Duero,
amb la seva destral el llenyataire, i el fuster
om, vull anotar en la meva cartera
la gràcia de la teva branca verdecida.
El meu cor espera
també, cap a la llum i cap a la vida,
un altre miracle de la primavera.
Antonio Machado, A un om sec

La Unió pel Mediterrani (UpM) es ve enfrontant a serioses dificultats des del moment en què va néixer. Amb la idea de superar els conflictes enquistats entre diversos Estats de la regió, es va consensuar limitar els objectius de cooperació a sis àmbits prioritaris: la lluita contra la contaminació en el Mediterrani, l’establiment d’autopistes per mar, la cooperació en protecció civil, el pla de desenvolupament d’energies alternatives, especialment la solar, la creació de la Universitat Euromediterránea i el Pla d’ajuda a petites i mitges empreses. La idea era aconseguir avançar en la cooperació a través de la realització de projectes concrets en aquestes matèries. Reprenent les paraules de Robert Schumann aquestes realitzacions concretes podrien asseure les bases d’una futura relació més estreta entre els 27 Estats membres de la Unió Europea (UE) i els països del Mediterrani (inclosos Jordània i Mauritània), no membres de la UE.

No obstant això, sorgida en l’inici de la crisi financera internacional, aquesta configuració per projectes de la UpM comporta la seriosa dificultat de trobar finançament per al seu desenvolupament. Aquesta ha estat la principal responsabilitat de la Secretaria de la UpM, assentada en el Palau de Pedralbes de la ciutat de Barcelona, des de març de 2010. Davant aquest difícil repte, la UpM ha sofert la renúncia de dos Secretaris Generals. El primer, el jordà Ahmad Masadeh, va abandonar el càrrec amb prou feines un any després del seu nomenament. El seu successor, Youssef Amrani, va dimitir per ocupar el càrrec de Viceministre de Relacions Exteriors del Marroc. el Marroc va voler manifestar el seu suport a l’organització proposant un nou candidat, Fathallah Sijilmassi, que és actualment el Secretari General de la UpM.

Els canvis esdevinguts als països del Sud del Mediterrani han estat un altre dels condicionants de la UpM. Aquest fòrum que es crea precisament amb la idea d’allunyar el debat dels temes políticament conflictius, s’ha vist desbordat per aquesta nova realitat, enfront de la qual ha estat incapaç de reaccionar. Mancant de mitjans o competència alguna en la matèria, la UpM no ha jugat cap paper en el desenvolupament dels esdeveniments. Els Estats parteix l’han relegat així a un tercer o cambra plana.

Finalment, la limitació de les competències a l’enfocament per projectes no ha estat suficient per evitar que els conflictes i tensions entre els Estats parteix hagin jugat en contra de la cooperació. Així, la institucionalització que suposa la UpM enfront del model de diàleg anterior, en comptes d’aportar avantatges ha evidenciat les dificultats i els límits en les relacions entre els Estats parteix. L’establiment d’estructures de funcionament permanent, com la Secretaria, o periòdic, com els cims, lluny de garantir un diàleg constant, han posat de manifest la falta d’unitat i consens havent-se de dilatar sovint les reunions previstes per les tensions existents. L’organització de la Secretaria i la designació del Secretari General també van ser complexes, optant-se finalment per un model que permetés la presència d’un major nombre d’Estats a través de la creació de cinc Sotssecretàries.

Malgrat tot l’anterior, no cap cap dubte que la cooperació euromediterránea constitueix una necessitat creixent i la UpM, amb les seves limitacions i les seves virtuts, és el fòrum regional de cooperació. Encara que algunes veus alerten sobre la fi anunciada d’aquesta estructura, petites realitzacions en el desenvolupament de projectes prioritaris, com el del Pla Solar, fan sorgir noves expectatives.

En aquest context, té interès la publicació del llibre La Unió pel Mediterrani: reptes de la cooperació institucionalitzada a la regió. Aquesta obra editada conjuntament per l’Institut de Dret Públic (IDP) i el Centre d’Estudis Internacionals de Barcelona, conté algunes de les ponències presentades a la Jornada organitzada pel IDP, al maig de 2010 a fi de debatre sobre la naturalesa jurídica de la UpM i la seva Secretaria, així com, de la seva funció en el desenvolupament de la cooperació en matèria mediambiental, d’immigració o en relació a la diversitat cultural. Les presentacions dels ponents i els debats posteriors amb els participants van posar de manifest, ja llavors, els dubtes sobre la viabilitat de la UpM, així com el seu potencial. És la UpM una Unió per construir un nou marc de les relacions en el Mediterrani? Té un contingut real? Els Estats del Mediterrani tenen sens dubte una història comuna – encara que sigui una història d’enfrontaments i desunió – El repte sens dubte és fer del Mediterrani un mar d’Unió. El llibre recentment publicat contribueix a la reflexió en la realització d’aquest objectiu.