Ucraïna: protecció temporal i discriminació

Per primera vegada des de la seva aprovació, fa ja més de dues dècades, la Unió Europea ha activat la Directiva 2001/55, més coneguda com a Directiva de protecció temporal, davant la situació que es viu a Ucraïna i la sortida dels seus ciutadans cap a les fronteres europees escapant de la guerra generada per la invasió l’Exèrcit rus.

L’activació de la Directiva de protecció temporal suposa una fita històrica en l’actuació de la Unió Europea respecte a les persones que fugen de conflictes bèl·lics. La seva principal conseqüència és la facilitació de l’accés al territori dels Estats membres i l’automatització en la concessió d’un estatut de protecció internacional que, d’altra banda, es planteja amb una perspectiva temporal d’un any, prorrogable per períodes de sis mesos.

La principal qüestió que ha estat objecte de debat en el marc d’aquesta activació ha estat la del marc personal d’aplicació. Juntament amb les persones nacionals d’Ucraïna, a les quals, d’altra banda, se’ls estava ja facilitant l’accés a les fronteres amb Polònia, Romania o Eslovàquia en virtut de l’exempció de visat continguda en el Reglament 2018/1806; el punt crític era la incorporació de nacionals d’altres Estats. En aquest sentit, la UE ha establert tres criteris. Un, el familiar, amb un concepte de família molt ampli, vinculat a la convivència i que es relaciona amb les ampliacions introduïdes en el concepte de familiar de ciutadà de la UE en l’article 3.2 de la Directiva 2004/38. El segon, el relacionat amb les persones a les quals Ucraïna li hagués reconegut la condició d’apàtrida o l’estatut de protecció internacional amb anterioritat a l’inici de la invasió.

El tercer, bastant més restrictiu, per a la resta de persones estrangeres residents a Ucraïna a les quals se’ls permet acollir-se a la protecció temporal únicament si tenien una autorització de residència vàlida a Ucraïna i no poden tornar al seu país d’origen en condicions segures i de llarga durada.

Es posa en relleu d’aquesta manera una perspectiva excloent en la concepció de la protecció temporal dissenyada per la UE en el marc de la invasió a Ucraïna. No es tracta de protegir les víctimes d’aquest atac, ja que pot entendre’s que qualsevol persona que residís a Ucraïna en el moment dels fets ha sofert una afectació directa derivada de l’actuació ordenada per Vladímir Putin. La idea que s’ha imposat en aquesta activació és la de protegir les persones d’Ucraïna i a aquelles a les quals no quedi més remei que protegir. Així, la protecció exclou als qui tinguin la nacionalitat d’Estats que es considerin segurs, independentment dels anys que portin a Ucraïna i dels vincles que mantinguin amb el seu país d’origen. El filtre, a més, genera una situació d’inseguretat per a les persones nacionals d’altres Estats que queden sotmeses a aquests conceptes indeterminats de retorn “en condicions segures i de llarga durada” el que intensifica la seva vulnerabilitat. S’evidencia, per tant, un perfil selectiu respecte l’aplicació de la protecció temporal que contravé les bases fonamentals del concepte de refugiats.

En efecte, l’article 3 de la Convenció de Ginebra de 1951 estableix el principi de no discriminació per raó de raça, religió o país d’origen en l’aplicació del citat text internacional. Perquè no es tracta ja d’una comparació entre la reacció de la UE davant les necessitats de protecció d’aquestes persones i les d’altres conflictes bèl·lics previs, com els de Síria o l’Afganistan; o situacions prèvies com les viscudes per Itàlia i Malta en 2011, en què es va requerir l’activació del mecanisme de la Directiva al que es van negar la resta d’Estats membres.

És cert que enfront d’aquests altres conflictes es pot argumentar que el d’Ucraïna es produeix en un Estat fronterer amb la UE i no es poden acudir a altres Estats segurs. Però aquesta explicació es dilueix quan es comprova els límits personals basats en la nacionalitat establerts en el marc de la protecció temporal als qui fugen d’Ucraïna.

Si es descendeix a l’actuació dels Estats membres es pot constatar aquest tracte diferenciat. Així Polònia, per exemple, que fa només uns mesos va rebutjar absolutament l’entrada de persones des de Bielorússia, sense permetre si més no analitzar les circumstàncies dels qui al·legaven ser sol·licitants de protecció internacional. Una cosa similar ha fet Hongria que, fins i tot, ha estat condemnada pel TEDH per circumstàncies relacionades amb aquestes pràctiques (vinya. Ilias i Ahmed c. Hongria, Sentències de la Sala Quarta de 14 de març de 2017 i de la Gran Sala de 21 de novembre de 2019). Hongria que, juntament amb un altre dels Estats implicats en l’acolliment de persones procedents d’Ucraïna, Eslovàquia, es va negar a complir l’acord sobre reubicació de sol·licitants d’asil de 2015, la qual cosa va ser rebutjat pel mateix TJUE (Sentència de 6 de setembre de 2017).

Crida l’atenció que els Estats que han estat sempre més renuents a l’aplicació dels criteris de solidaritat davant l’arribada massiva de persones a les fronteres de la UE, es trobin en aquesta tessitura i hagin modificat de manera substancial la seva visió dels mecanismes d’entrada i de solidaritat interna.

Sembla evident que el que subjau després d’aquest reposicionament en matèria de refugiats és la proximitat cultural i històrica dels Estats membres que, precisament, van ser els més actius contra les polítiques d’acolliment de refugiats provinents d’altres conflictes bèl·lics i amb altres contextos culturals i històrics.

També la reacció de l’Estat espanyol en relació amb la situació d’Ucraïna dista molt de ser la que s’ha mantingut en altres situacions prèvies de conflicte. En efecte, Espanya ja ha plantejat mesures de facilitació de l’accés a la regularitat documental per a les persones de nacionalitat ucraïnesa que es trobessin a territori espanyol en el moment d’inici del conflicte. Alguna cosa que, com és ben sabut, no ha ocorregut, per posar dos exemples recents, ni amb el triomf talibà a l’Afganistan ni amb la guerra a Síria. És més, en relació amb la guerra a Síria, l’Estat espanyol va demorar de manera notable la resolució de les sol·licituds de protecció internacional, generant greus situacions de vulnerabilitat en el CETI de Ceuta.

Així mateix, s’ha anunciat en l’àmbit estatal l’aprovació de mesures per a la protecció temporal, en la línia del que marca la Directiva 2001/55, d’acord amb el Reial decret 1325/2003, de 24 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament sobre règim de protecció temporal en cas d’afluència massiva de persones desplaçades. Referent a això, convé tenir present que per a l’activació nacional d’aquest procés no és requisit l’activació europea.

En aquest sentit, és palès la diferència de criteris en la protecció dels nacionals ucraïnesos que s’han vist colpejats per la invasió russa respecte a altres residents a Ucraïna i, especialment, amb les víctimes d’altres conflictes bèl·lics recents. L’activació del sistema de protecció temporal en l’àmbit europeu i la generació d’alternatives de regularització extraordinària en l’àmbit espanyol semblen mesures adequades per a la salvaguarda d’aquestes persones.

No obstant això, aquesta disparitat de criteris resta legitimitat a l’actuació de la UE a les fronteres que incompleix els fonaments del mateix concepte de refugiats i mostra un preocupant caire discriminatori, per no dir, racista. Per això, resulta important que els criteris plantejats per a les persones que fugen de la guerra a Ucraïna es generalitzin als qui escapen d’altres situacions de conflictes bèl·lics, encara que no siguin envaïts per les tropes al comandament de Putin. En cas contrari, semblarà que l’actuació amb els refugiats de la UE té més relació amb la política que amb la protecció.

Altres lectures

Garcés Mascareñas, Blanca, “Por qué esta crisis de refugiados es distinta” en CIDOB. Recuperado 10 de marzo de 2022, de https://www.cidob.org/es/publicaciones/serie_de_publicacion/opinion_cidob/2022/por_que_esta_crisis_de_refugiados_es_distinta

García Rodríguez-Marín, Alicia, ” ¿Cambiará la crisis de refugiados de Ucrania la política migratoria de la UE?” en El Orden Mundial. Recuperado 10 de marzo de 2022, de https://elordenmundial.com/cambiara-la-crisis-de-refugiados-de-ucrania-la-politica-migratoria-de-la-ue/

Peers, S., “Temporary protection for Ukranians in EU. Q&A”, en EU Law Analysis. Blogspot.Com. Recuperado 10 de marzo de 2022, de http://eulawanalysis.blogspot.com/2022/02/temporary-protection-for-ukrainians-in.html