Crònica del Seminari Ítalo-Español de Professors de Dret Administratiu: “Les distàncies en el dret administratiu de l´emergència pel coronavirus”
Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Zaragoza
1) Al maig de 2020 estava prevista la celebració del XXIII Congrés Ítalo-Español de Professors de Dret Administratiu en la Universitat de Santiago de Compostel·la. Aquesta vegada, havia de desenvolupar-se en el record del prof. Luciano Vandelli que, amb unànime beneplàcit dels administrativistas de tots dos països, vénen sostenint els professors Fabio Roversi-Monaco des de la presidència de la secció italiana i Tomás Font des de l’espanyola.
El programa estava ja tancat gràcies a l’eficaç coordinació local del prof. Luis Míguez. Les ponències s’havien assignat amb suficient antelació entorn del patrimoni cultural, la despoblació rural i la societat digital. Com és ben sabut, la pandèmia del coronavirus va impossibilitar seguir endavant. La cita va quedar ajornada, que no cancel·lada, pensant que pugui desenvolupar-se en 2021.
Mentrestant, els organitzadors no s’han resignat a prescindir de tot contacte acadèmic entre les dues nacions. Sota l’impuls dels col·legues citats, es va dissenyar un seminari a distància dedicat justament a les distàncies que provoca l’emergència sanitària. Van col·laborar a tal fi activament els professors Giuseppe Piperata (secretari de la secció italiana), Giuseppe Caia (SPISA) i Juan Gutiérrez Alonso (Col·legi d’Espanya).
El seminari va poder realitzar-se el 17 de juliol de 2020. Participem prop d’un centenar de col·legues de tots dos països, si bé ha de reconèixer-se que la presència italiana va superar àmpliament a l’espanyola. Va ser una activitat útil per la diversitat i riquesa de les informacions transmeses i els criteris exposats.
Va comptar amb una intervenció preliminar extra ordinem de l’acreditat internacionalista prof. Paolo Mengozzi (emèrit de la Università di Bologna), qui va dissertar sobre l’enfrontament entre el TC alemany i el TJUE arran del programa de compra de deute públic per part del BCE durant la passada crisi econòmica. La qüestió era sens dubte oportuna, ja que afecta les mesures econòmiques que puguin adoptar-se a fi de superar la present crisi sanitària.
2) La pandèmia del coronavirus ens va agafar desprevinguts a tots. La llunyania de la Xina convidava a despreocupar-se oblidant que les distàncies, actualment, es mesuren en el temps que costa recórrer-les. La globalització de l’economia i la societat va fer possible el ràpid trasllat aeri dels contagis des d’Àsia a Europa i altres llocs.
En aquesta situació, ni les autoritats ni els experts ni molt menys els ciutadans estaven preparats per a reaccionar adequadament. Els sistemes sanitaris universals propis de l’Europa del benestar s’han trontollat. Hi ha hagut que improvisar solucions no sols en el domini professional de la medicina, sinó també en l’organització hospitalària i en el mateix règim constitucional dels nostres drets i llibertats.
En l’àmbit de la nostra especialitat, tenim el deure de col·laborar en el disseny dels instruments jurídics que proporcionin els poders necessaris per a reaccionar davant les emergències sanitàries dins de les garanties democràtiques. Cal generar esquemes senzills, clars, segurs, evitant aquesta dispersió d’opinions que ha caracteritzat la intervenció dels juristes en la crisi.
Recordi’s, tot estava subjecte a debat: si bastava o no l’estat d’alarma, si l’autorització judicial podia versar sobre mesures generals, si el confinament parcial era competència autonòmica, si els alcaldes disposaven de poders efectius, si el quadre jurídic havia d’instrumentar-se des dels estats excepcionals o millor des de la legislació sanitària o des de la protecció civil. En definitiva, el conjunt de problemes detectats justifica àmpliament la reunió virtual.
3) El primer conjunt de ponències del nostre esdeveniment es va dedicar a les distàncies sanitàries, que constitueixen una manifestació de les típiques mesures prohibitives de la policia administrativa. Així, en molt variats àmbits han vingut establint-se normativament separacions entre els pous d’aigua, de les activitats classificades respecte al nucli residencial, entre les farmàcies o per a l’obertura de bars en zones saturades. Ara bé, mentre aquestes previsions es refereixen a activitats econòmiques, el característic de les distàncies sanitàries és que incideixen també en les relacions interpersonals, la qual cosa determina una particular problemàtica sota l’angle de les llibertats ciutadanes.
El prof. César Cierco (Universitat de Lleida) va proporcionar una interessant sistematització dels distanciaments sanitaris, distingint entre: a) els confinaments, que afecten a totes les persones d’un determinat àmbit; b) les quarantenes, que individualitzen les mesures d’aïllament en persones infectades o sospitoses d’estar-ho; i c) les distàncies socials, que impliquen l’observança de determinades mesures d’higiene. L’interès de la classificació resideix a facilitar la graduació de la intensitat dels mecanismes de garantia aplicables, que hagués de ser objecte d’un règim jurídic específic.
Justament el prof. Fabio Cintioli (Università degli Studi Internazionali di Roma) es va ocupar de les tensions que s’adverteixen entre els pols d’autoritat i llibertat en la pràctica del distanciament social i sanitari. Va destacar en aquest sentit el reduït paper assumit pel parlament en la crisi del coronavirus. Entre altres problemes, va plantejar la qüestió del possible caràcter ablatori d’algunes mesures, requerides de la corresponent indemnització.
4) La perspectiva assumida en les restants ponències del seminari no era ja la de la policia administrativa imposant distàncies i altres mesures a observar en les relacions interpersonals, sinó la que s’imposa en la prestació dels serveis públics o si es prefereix, les distàncies relacionals o funcionals. És a dir, es tracta de l’organització de les activitats administratives conforme a les exigències i precaucions derivades de la crisi sanitària.
És la distància de les administracions respecte als administrats: com ha de plantejar-se, de nou, en atenció als drets dels destinataris. I aquesta perspectiva suscita importants problemes, per exemple, de marginació dels ciutadans no preparats, víctimes de l’anomenada bretxa digital, o d’intrusisme per part de les administracions, de les empreses i per descomptat dels nous bandits, els hackers.
En el seminari es va examinar la incidència de l’emergència en les tasques universitàries, defensant-se interessants ponències pels professors Luis Míguez (Universitat de Santiago de Compostel·la), Leonardo Ferrara (Università di Firenze) i Eugenio Bruti Liberati (Università del Piemonte Orientale). Els reptes, les dificultats i les limitacions de la docència a distància van ser objecte d’atenció dins d’una comuna preferència dels intervinents per l’ensenyament presencial. També es va exposar el règim del treball a distància en l’ocupació pública per la professora Sonia Rodríguez-Campos (Universitat de Vigo).
Són qüestions importants sobre les quals convindria reflexionar amb alguna tranquil·litat, potser fins i tot en el marc d’una convocatòria específica sobre les qüestions implicades en el que constitueix la nostra dedicació professional. A vegades, pot tenir-se la sensació que algunes posicions estan tenyides per la nostàlgia d’un món acadèmic idealitzat. Les classes abarrotades del passat potser eren conseqüència dels limitats mitjans docents disponibles, més que manifestació de les ànsies d’aprenentatge de la joventut inquieta. El fenomen de l’aula buida ens ha de fer pensar, comptant amb la col·laboració dels qui han optat decididament pels mètodes de l’ensenyament virtual i també dels usuaris del servei.
La perspectiva de les distàncies funcionals, relacionals o servicials es va aplicar així mateix a la justícia administrativa. Els professors Joaquín Tornos (Universitat de Barcelona) i Carlo Emanuelle Gall (Università di Torino) van proporcionar útils informacions i interessants reflexions sobre la incidència de la crisi sanitària en la mateixa organització dels despatxos professionals, en la pràctica de les vistes o en les deliberacions dels magistrats, entre altres qüestions.
El seminari va concloure amb les relacions de síntesis dels professors Maria Alessandra Sandulli (Università di Roma Tre) i Fernando López Ramón (Universitat de Saragossa).
