Futur del federalisme, per Eliseo Aja

Catedrático de Derecho Constitucional de la UB

El passat 26 de setembre es va realitzar a Madrid la presentació de l’Associació per una Espanya federal, i el seu líder més notable –Nicolás Sartorius- va explicar el manifest corresponent, que aborda la crisi del sistema autonòmic i les reformes necessàries, així com l’impuls d’Europa cap a una major integració política per efecte de la globalització (El país de l’endemà).

D’altra banda, el proper 6 d’octubre federalistes d’esquerra realitzarà a Hospitalet una Jornada amb diversos debats i taules rodones agrupats sota el rètol “per una Espanya federal en una Europa federal”; es tractaran els problemes de finançament i els moviments socials davant la crisi de l’Estat de benestar i les possibilitats de la seva reforma (federalistesdesquerra.org)

En tots dos casos es reuniran membres d’aquestes dues associacions, així com les creades en l’últim any a Andalusia, Aragó, Comunitat Valenciana, Cantàbria, Madrid i Euskadi… amb un fonament i uns propòsits molt similars. Potser sorprengui l’aparició d’aquests nuclis federals però en realitat hauria d’estranyar el contrari, el desdeny cap a l’opció federal quan Espanya presenta la pluralitat de pobles que aconsella en altres països la seva organització federal, i quan ens enfrontem a problemes experimentats en sistemes federals. De vegades un està temptat a pensar que el menyspreu al federalisme prové dels mals records que encara perduren de l’experiència de la I República (1873). Van conduir a defugir fins i tot la idea federal quan 60 anys després, en aprovar-se la Constitució de la II República (1931), va tornar a plantejar-se l’alternativa territorial, inclinant-se per la idea de “Estat integral”. En el nostre cas, gairebé mig segle més tard, la Constitució actual va preferir no adjectivar al sistema territorial, encara que l’opinió pública va acabar denominant-ho “Estat autonòmic”, amb sentit merament descriptiu.

L’organització en Comunitats Autònomes realitzada per la Constitució vigent ha estat un gran pas des del punt de vista de la descentralització aconseguida, però el seu funcionament presenta molts defectes i està sotmesa a conflictes importants, com actualment el català, que tindria una solució més adequada en un sistema federal.

En realitat la idea federal i la seva possible concreció en un Estat és senzilla, quan es parteix, com és el nostre cas, d’una pluralitat de pobles que conviuen en un Estat; pot resumir-se en dues idees. La primera és l’organització del poder, de les institucions (Parlaments, Governs…), en dos nivells (federació i estats o països), amb garantia que cada institució exercirà les facultats que li pertanyen, sense intromissió de la federació o dels altres Estats. La segona és el respecte i la col•laboració entre els diferents pobles que integren el conjunt, a partir del reconeixement mutu de la igualtat substancial, sense que un poble pugui considerar-se superior als altres. cal plantejar-se, també, amb o tractament específic, el reconeixement dels denominats fets diferencials en aquells territoris que els presentin.

La introducció del federalisme s’està produint a Espanya per dues vies: una, les fórmules tècniques del federalisme per resoldre els problemes que tenim en la distribució competencial, el finançament, les relacions intergovernamentals, etc. Fa 40 anys sabíem molt poc d’aquestes solucions però en l’actualitat comptem amb experiència per redissenyar la regulació d’aquests àmbits. Una altra aportació del federalisme, també per a la Unió Europea, són els avantatges de la col•laboració i la lleialtat, cap a la federació i cap als altres Estats. Probablement la configuració d’un Senat federal abasta els dos àmbits, per les solucions tècniques que ofereix per a la legislació, les relacions, el finançament i la participació a Europa.

La difusió del federalisme per les vies citades haurà de plantejar-se en les institucions –per la via de la reforma constitucional- i si no hi ha altre remei haurà de ser assumida pels partits polítics, que estan en posicions molt diverses i convindria que explicitessin millor les seves posicions perquè federalisme no és una idea exclusiva de les esquerres, de les dretes o del centre, sinó que pot correspondre a tots, com la independència judicial o la divisió de poders.

Però l’aparició de les associacions que esmentava al principi pot realitzar una tasca pedagògica important i proporcionar un canvi de l’opinió pública, no sigui que encara perduri una por irracional al federalisme per una revolta que va succeir fa un segle i mitjà i que a més no era federal. Un dels factors claus per al progrés de les reformes necessàries depèn de la difusió que aconsegueixi la cultura federal, concepte difícil de definir, però que sens dubte, les associacions federals estan contribuint a modelar.

Share on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0

Deja tu comentario

Tu dirección de email no será publicada. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*