Euskadi 2016: sobre resultats i pautes de comportament electoral, per Francesc Pallarés

Catedrático de Ciencia Política de la Universitat Pompeu Fabra

(English version).

Victòria del PNB
Com en totes les eleccions autonòmiques celebrades, el PNB és el partit més votat (37,2%). Tot i l’augment de l’abstenció guanya 13.500 vots (augment de 3,3 punts) respecte a 2012.A notable distància, EH-Bildu es manté en segona posició (21%) però perd 50.000 vots (retrocedeix 3,4 punts). Com ja va passar per primera vegada el 2012, les dues grans forces nacionalistes tornen a encapçalar els resultats en eleccions autonòmiques. Entre totes dues sumen el mateix percentatge que el 2012 (58%), però la seva relació de forces està ara més desequilibrada a favor del PNB.

El PNB s’ha reforçat com a principal referent nacionalista. La seva opció d’una sobirania pactada li ha semblat més fiable a l’electorat que el rupturisme d’EH Bildu. A més, en en contrast amb la crisi de governabilitat espanyola i la pèrdua de credibilitat dels grans partits estatals, l’estabilitat del govern Urkullu ha actuat com a refugi del vot moderat temorós d’inestabilitat.

euskadi

Elkarrekin-Podem concorre per primera vegada a unes autonòmiques i se situa en tercer lloc (14,7%), obtenint 110.000 vots més que els recollits per les candidatures articulades entorn a Unitat Popular-IU i a Ezker Batua-Berdeak. Contrasta amb la seva condició de primera força obtinguda en les eleccions gnerales de 20D-2015 i 26J-2016. Les dades d’enquestes indiquen que els seus nous votants procedeixen principalment del PSOE i de l’abstenció, atraient igualment anteriors votanes 2012 de Bildu i del PNB, en suport de polítiques de canvi i transformació social enfront de les desigualtats ..

PSE (11,8%) i PP (10,1%) queden en quarta i cinquena posició. EL PSE perd 90.000 vots respecte a 2012 que al seu torn ja havia suposat un fort retrocés respecte al 2009. Perduda des de 2010 la seva condició de referent per a enfrontar-se a les polítiques de d’erosió de l’Estadi de Benestar, el PSOE ha anat experimentat des de llavors una contínua pèrdua de suports electorals, marcant en 2016 el punt més baix. En aquestes eleccions, a més, les resistències a l’interior del PSOE per construir una alternativa al govern del PP, així com el seu allunyament d’un plantejament multinacional de l’Estat, constitueixen dos importants factors específics per explicar la seva pèrdua de votants al País Basc.

El PP continua en la seva posició secundària al País Basc (10%). Es tracta del pitjor resultat obtingut en autonòmiques o generals des de la seva “refundació” com PP. En continuat descens des de 2001, els resultats collits des de 2012 el situen en els nivells de la seva “època fosca” durant els anys 80.
Finalment, Ciutadans (2%) no aconsegueix més que un suport molt residual.

euskadi2

* En 2016 IU-Podem està representat amb la suma de percentatges de tots dos partits

Elevada abstenció
L’abstenció s’ha situat en el 40%, augmentant 4 punts respecte de 2012. A les 40 eleccions (excepte europees) celebrades al País Basc des de 1980, l’abstenció s’ha situat habitualment entre 29-36% amb només 10 excepcions (per dalt o per baix). El nivell d’aquestes eleccions se situa així entre els més elevats des de l’autonomia.

En general les eleccions amb competitivitat davant d’una expectativa de canvi polític conté importants incentius a la mobilització i la realització de campanyes de confrontació, intenses. En absència d’altres factors que poguessin actuar en sentit contrari, aquest tipus d’eleccions registren elevats nivells de participació electoral. Les de 2016 al País Basc no encaixen en aquestes característiques. El PNB, partit en el govern, ha realitzat una campanya amb to moderat i de baixa intensitat. Referent obligat de pactes als diversos nivells institucionals per part d’un o altre dels principals partits (EH-Bildu, PSE, Podem, PP) no existien doncs incentius per a una campanya dura en relació al PNB. En tot cas la competència es situava entre els altres partits per a la consolidació / conquesta de posicions electorals ….. per darrere del PNB.
No existia més cap acord o plantejament d’alternativa política per a Euskadi entre partits d’oposició. Més aviat al contrari, la seva perspectiva institucional era una coalició o pacte amb el PNB. En definitiva, un escenari que no contenia incentius específics a la mobilització electoral per aconseguir uns un canvi i altres defensar una situació que es considerés amenaçada.

Totes les eleccions registren entrades i sortides en la participació respecte a processos anteriors. En aquestes autonòmiques, les dades d’enquestes indiquen que si bé totes les opcions perden votants cap a l’abstenció, PP i PSE presenten fluxos de desmobilització més importants tant pel que fa a les autonòmiques de 2012 com a les recents generals de 2016. Per la seva banda, PNB i Elkarrekin-Podem són els que mostren major capacitat de mobilitzar anteriors abstencionistes.

Comportament dual o procés de canvi?
Els resultats han estat clarament diferents dels registrats en les passades eleccions generals. Tradicionalment hi ha hagut canvis sistemàtics de comportament entre eleccions autonòmiques i generals. No obstant això els canvis entre participació en les generals i abstenció en les autonòmiques, així com el transvasament de vots a favor de partits estatals en les generals i a partits d’àmbit basc en les autonòmiques ha tingut una expressió limitada. L’activitat terrorista d’ETA i les diverses estratègies en relació al terrorisme dibuixaven una línia addicional de separació entre partits que havia de sumar-se a la de l’eix nacional i al d’esquerra / dreta. Això originava uns espais polítics rígids i amb escassa permeabilitat.


El final del terrorisme i els canvis en el sistema de partits a nivell estatal, s’han expressat en canvis substancials en el sistema de partits basc, amb processos de transformació que han creat un context de major volatilitat. En aquest nou marc, els resultats de les eleccions autonòmiques han registrat canvis importants en relació a les generals de 3 mesos abans. El sentit genèric ha estat d’increment dels suports als partits nacionalistes bascos PNB i EH-Bildu, mentre han perdut suports els partits d’àmbit estatal. La incertesa política i la fase de recomposició en el sistema de partits. En el joc entre els dos nivells institucionals els factors que incentiven el comportament dual van a mantenir-se, però la seva expressió en dimensió i estabilitat va estar condicionada per la conjuntura política en els dos nivells institucionals i per la recomposició del sistema de partits en les pautes alineament electoral hi haurà major volatilitat.
el govern.

Amb 28 escons el PNB és a 10 de la majoria absoluta. No obstant això no sembla que pugui tenir problemes per tirar endavant la investidura d’Urkullu. En el cas basc és necessària la majoria absoluta en la primera ronda, però en una segona votació es tria al candidat que tingui més suports, sense que sigui possible votar en contra. Així, els 28 vots del PNB serien suficients per a triar de nou a Urkullu com a lehendakari, sent inversemblant una majoria alternativa.

Donada la composició del Parlament basc, no sembla que el PNB pugui tenir grans complicacions per governar. Té vies diverses per fer front a la falta de majoria absoluta: pactes d’investidura, pactes de legislatura, acords de “geometria variable” segons els temes i / o el nivell institucional. Perspectives que no són alienes a la trajectòria del PNB.

Cal tenir en compte que el PNB té pactes amb el PSE a ajuntaments i les tres diputacions i els socialistes han donat el seu suport al govern d’Urkullu. En principi això aporta arguments per a una via d’acords amb el PSE. Ha d’esperar-, però, a la resolució de la greu crisi interna que travessa el PSOE en aquests moments.

D’altra banda s’ha de tenir en compte que els partidaris del “dret a decidir” són majoria a la Cambra basca, la més gran que ha existit mai en aquest sentit. De tota manera si bé PNB, EH-Bilu i Elkarrerin-Podem comparteixen la idea, difereixen en la seva plasmació concreta i la política per fer-ho. El manteniment de la política centralitzadora que ha desenvolupat el PP durant la passada legislatura estatal, reforçaria la via d’acords sobre aquest eix.
Share on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0

Deja tu comentario

Tu dirección de email no será publicada. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*